parlament

El Govern reconeixerà legalment la violència institucional i digital contra les dones

El president de la Generalitat, Quim Torra, es compromet a impulsar una reforma per definir el consentiment sexual

per Sara González , Parlament de Catalunya, 17 de desembre de 2019 a les 18:21 |
El president de la Generalitat, Quim Torra, aquest dimarts al Parlament | ACN
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha pres la paraula en el ple monogràfic sobre els drets de les dones per anunciar que el Govern està disposat a impulsar una reforma de la llei 5/2008, que recull el dret a eradicar la violència masclista, perquè s'hi inclogui la violència institucional i digital que pateixen. Ha anunciat també una reforma per definir el consentiment sexual en la línia que només un sí explícit pot ser considerat com a consentiment. Es tracta de dues mesures que han estat ben acollides pels comuns, que justament han registrat una proposta de resolució en aquest sentit que es votarà dijous amb la de la resta dels grups.

La lluita contra les violències masclistes ha estat la punta de llança de bona part dels discursos que han entonat els grups a la cambra catalana, així com la urgència a destinar-hi recursos tant al combat com a la prevenció. Torra ha admès que l'executiu ha de legislar "millor", donar uns millors serveis i canviar la perspectiva actual per avançar cap a la igualtat entre homes i dones. Abans que el president i els grups parlamentaris, ha estat la vicepresidenta del Consell Nacional de les Dones, Montse Pineda, que ha llançat un missatge directe a l'executiu català: "President Torra i consellers, tenim una emergència, que és abolir el patriarcat". 


El PSC proposa un pacte contra la violència masclista

Que Catalunya és la comunitat autònoma on menys ordres d'allunyament es concedeixen, que falten recursos als ajuntaments per batallar contra la xacra de la violència o que no hi ha prou equips de valoració ni d'atenció professional a les dones víctimes són algunes de les mancances que han estat assenyalades pels grups parlamentaris. El PSC, en concret, ha plantejat la necessitat de teixir un pacte contra la violència masclista mentre que els comuns han reivindicat que els pressupostos de la Generalitat incloguin prou recursos per revertir-la. 


En aquest sentit, Torra a fet referència a algunes de les dades de despesa dels pressupostos que intenta aprovar el Govern, com ara destinar 900 milions d'euros més en salut respecte els comptes del 2017, 600 noves places de sanitaris de l'ICS o destinar 140 milions d'euros per desplegar la llei de la renda garantida de ciutadania. La pobresa, ha recordat, té cara de dona. En l'àmbit de l'educació, Torra ha subratllat que s'han recuperat els nivells de despesa d'abans de la crisi econòmica, que es recuperarà el finançament de les llars d'infants amb 30 milions i un increment de les beques menjador. Ha fet menció també a la llei d'igualtat entre homes i dones, alguns dels articles de la qual estan suspesos pel Tribunal Constitucional. 

"En la lluita no esteu soles. Nosaltres hi som", ha dit el president. Tant la CUP com els comuns, però, han assenyalat el sistema capitalista com l'arrel que sustenta el sistema patriarcal. Més enllà dels comptes, el president de la Generalitat ha reclamat que cal "sacsejar consciències" perquè els homes estiguin disposats també a perdre els seus "privilegis" i unir-se a la lluita feminista per avançar cap a la igualtat. 


El perill del discurs "antifeminista" de Vox

Més enllà que els grups independentistes hagin recordat les dones represaliades arran del procés, com Carme Forcadell i Dolors Bassa, els partits s'han compromès verbalment a prioritzar els punts d'unitat per batallar contra la desigualtat de gènere. La presidenta de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha renunciat a respondre al fet que la diputada JxCat Anna Geli hagi considerat que la defensa del dret de les dones és "intrínsec" a la defensa del dret a l'autodeterminació, tot i que sí que ha advertit que ningú donarà "lliçons de feminisme" al seu grup. La diputada del PP Esperanza García ha entonat un discurs també en la línia de subratllar els avenços aconseguits tot qüestionant a qui denuncia que alguns drets estan en retrocés, especialment, per la irrupció de Vox.

De fet, l'auge de l'extrema dreta ha estat també una de les advertències assenyalades per tots els grups, a excepció de PP i Cs, les dues formacions que mantenen pactes amb els de Santiago Abascal a governs com el de Madrid i Andalusia. Tant JxCat com ERC han advertit que les polítiques de la ultradreta posen en risc "drets ja conquerits" i entonen discursos d'"odi antifeminista". En aquest context, la CUP ha reivindicat no jugar amb els eufemismes i anomenar les violències pel seu nom. I els comuns, a través de la diputada Susanna Segovia, han fet explícit el seu rebuig a Vox amb una samarreta amb un lema molt clar: "FCK V+X".  

Després del ple monogràfic, els grups ultimen les propostes de resolució que hauran de ser presentades i votades dijous per la tarda. Si hi ha un fil conductor dels discursos de totes les opcions polítiques és de la necessitat de passar de la "retòrica" i dels "simbolismes" a l'acció amb efectes reals. Ho ha resumit així la diputada socialista Eva Granados: "Més fets i menys paraules". 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació