Yanni Collado és el jove actor (i primer film que roda a la seva vida) que dona vida a Guillem Agulló, rodejat d'altres intèrprets professionals combinats amb altres debutants davant d'una càmera. Collado prové dels moviments socials de la ciutat valenciana i assegura que "pel fet de ser de València, coneixes aquesta història" i malgrat que no havia actuat mai abans i tenia dubtes sobre si podria fer d'una figura com Guillem Agulló, per Collado "ha sigut un honor", tot i que quan fas coses així "t'estàs jugant el cap, però val la pena".
Un dels moments de la pel·lícula «La mort de Guillem» Foto: Carlos Laullón
Dades i objectes personals inèdits
Segons han explicat des del rodatge de la pel·lícula, la família ha proporcionat dades i objectes personals de Guillem Agulló que no s'havien donat mai fins a la data. "Han estat la primera font d'informació del projecte i ens han acompanyat des del primer moment", afirma un dels productors, Marc Roma. Un altre dels productors, Sergi Moreno, assegura que la relació amb la família d'Agulló ha estat un dels pilars fonamentals de la pel·lícula. "Quan parlo amb els pares d'en Guillem, sento que estem fent una cosa que té una rellevància que abans no tenia", recalca Moreno.
Carlos Marques-Marcet, director i guionista de la trilogia 10.000 km, Tierra firme i Els dies que vindran, que exploraven les relacions de parella i la intimitat, aborda aquest cop la mort i el dol en un cas tan popular com l'assassinat de Guillem Agulló: "La perspectiva ha estat fixar-nos en la quotidianitat. Com aquella casa que estava ple de xivarri de cop i volta estava en silenci".
La idea de Marques-Marcet és aconseguir plasmar com és el procés de perdre un fill i com això "reconfigura tota la família, no només acceptar que el fill no hi és, sinó que la família és una altra. Estic interessat en la construcció de les coses, com s'arriba a tenir la imatge que es té del Guillem Agulló". El film, una producció de Lastor Media, SUICAfilms i Som*Batabat Produccions en coproducció amb À Punt i Televisió de Catalunya, es va iniciar el passat 25 de novembre i es preveu que finalitzi el 20 de desembre.
El judici de 1995 a Castelló, recreat al film «La mort de Guillem» Foto: Sara Bort
El film forma part de la campanya "La lluita continua", que denuncia la impunitat de l'extrema dreta els darrers 40 anys; reivindica la lluita contra el feixisme, i alerta sobre l'auge del discurs xenòfob i racista.
El cas real: l'assassinat de Guillem Agulló per un neonazi
La matinada de l'11 d'abril de 1993 el neonazi Pedro Cuevas matava a Montanejos el jove independentista i antifeixista de Burjassot Guillem Agulló. Una ganivetada al cor va provocar-li la mort a mans del grup de Cuevas, conegut amb el nom de Komando Marchalenes IV Reich.
L'únic condemant va ser el propi Cuevas, amb una sentència de 14 anys per homicidi. Tot i els esforços de l'acusació particular, el jutge no va considerar-ho un crim d'odi. Des de la mort d'Agulló i fins al final del judici, la premsa espanyolista valenciana, amb el diari Las Provincias al capdavant, va impulsar una campanya de difamacions cap al jove assassinat i la seva família. Els pares han patit durant anys l'assetjament i amenaces dels ultres, fons i tot en forma de pintades a casa seva.
El reconeixement institucional de la Generalitat Valenciana ha tardat a arribar. Durant els governs del PP va ser impossible tirar-lo endavant i no va ser fins al 2016 -amb Compromís, PSPV-PSOE i Podem a la Generalitat- que es va aprovar.
Cuevas, per la seva banda, va sortir després de quatre anys a la presó i el 2017 va formar part de la llista electoral del partit feixista Alianza Nacional a Xiva. El 2013 va tornar a ser detingut en el marc de l'Operació Panzer, que investigava un grup neonazi. Finalment l'assassió d'Agulló i tota la resta de membres van ser absolts després que el jutge anul·lés la validesa de les trucades telefòniques enregistrades per la Guàrdia Civil.