17
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:34h
Quim Torra i Pedro Sánchez han parlat durant un quart d'hora aquest dimarts al matí. La trucada s'ha allargat de les 9.19 fins a les 9.34. Al cap de mitja hora, la Generalitat i la Moncloa han emès a través de Telegram i Whatsapp, respectivament, la versió del contingut del diàleg entre els dos presidents. Amb diferències notables: allà on l'equip de Torra assegurava que el líder del PSOE s'havia obert a reunir-se amb ell "com més aviat millor", la Moncloa destacava que no hi hauria "problema" en fer-la "quan hi hagi govern [a l'Estat] i arrenqui la legislatura". Amb un afegit que no és precisament menor: "Com es farà amb la resta de presidents i presidentes autonòmics".
La versió de Palau és que Sánchez ha reconegut -com va passar en la primera reunió que van mantenir a la Moncloa el 9 de juliol del 2018- la "naturalesa política del conflicte" entre Catalunya i l'Estat. En el missatge difós per l'entorn del líder socialista s'hi destaca el propòsit de "reduir la tensió territorial" i de "reprendre el diàleg". "El president Sánchez vol aconseguir un govern com més aviat millor que permeti donar estabilitat i encarar políticament la situació a Catalunya", recalca el comunicat, on es defineix com a "crisi política" la situació actual. Ni rastre del "conflicte" que han admès els negociadors del PSOE en els comunicats conjunts signats amb ERC.
La Generalitat ha detallat quines han estat les demandes de Torra -exercici del dret a l'autodeterminació, llibertat dels presos i fi de la repressió-, mentre que la Moncloa ha subratllat la resposta de Sánchez: "Estem en un estat social i democràtic de dret i ha defensat plenament la independència de la justícia". El líder del PSOE ha indicat que vol que aquesta sigui la "legislatura del diàleg", en la línia del que va assenyalar la presidenta del Congrés en la primera sessió a la cambra després de les eleccions.
Retrets i paciència
Torra li ha retret al president espanyol la "duresa" de la seva campanya contra l'independentisme en el rumb cap al 10-N -reivindicació del control sobre la Fiscalia per aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont, decret contra l'anomenada "república digital"- i també que no atengués les seves trucades en els pitjors dies dels aldarulls a Catalunya per la sentència del Tribunal Suprem. "Es necessitarà temps", ha reflexionat Sánchez, segons la versió de la Moncloa, interessada en la investidura.
"El diàleg i la consecució d'un govern i d'unes pressupostos faran possible abordar qüestions clau per a la vida de milions de catalanes i catalans, com ara la sanitat, l'educació, les infraestructures i els transports, la dependència o la indústria", assegura el text difós pel govern espanyol. Dues versions per a una mateixa trucada que s'ha allargat un quart d'hora i que aspira a obrir una nova etapa entre presidents.
Un any de Pedralbes
La trucada ha coincidit pràcticament amb el primer aniversari de la cimera de Pedralbes, en la qual hi va haver dues reunions: una entre presidents i una altra amb membre dels dos governs -Meritxell Batet, Carmen Calvo, Elsa Artadi i Pere Aragonès-. De la trobada en va sortir un comunicat conjunt en el qual es coincidia en assenyalar l'existència d'un "conflicte sobre el futur de Catalunya" i, a pesar de les coincidències, les dues administracions es proposaven "avançar en una resposta democràtica" dins de la "seguretat jurídica", terme que Sánchez va tornar a fer servir divendres passat.
Les negociacions posteriors a Pedralbes es van torçar i Espanya es va dirigir cap a unes noves eleccions després del fracàs dels pressupostos de Sánchez al Congrés, i la relació no ha millorat des d'aleshores. La cimera del'any passat és considerada com un "bon punt de partida" per al Govern a l'hora de reprendre una mesa de diàleg institucional que, segons la Generalitat, ha d'estar comandada per Torra i el líder del PSOE.
La versió de Palau és que Sánchez ha reconegut -com va passar en la primera reunió que van mantenir a la Moncloa el 9 de juliol del 2018- la "naturalesa política del conflicte" entre Catalunya i l'Estat. En el missatge difós per l'entorn del líder socialista s'hi destaca el propòsit de "reduir la tensió territorial" i de "reprendre el diàleg". "El president Sánchez vol aconseguir un govern com més aviat millor que permeti donar estabilitat i encarar políticament la situació a Catalunya", recalca el comunicat, on es defineix com a "crisi política" la situació actual. Ni rastre del "conflicte" que han admès els negociadors del PSOE en els comunicats conjunts signats amb ERC.
La Generalitat ha detallat quines han estat les demandes de Torra -exercici del dret a l'autodeterminació, llibertat dels presos i fi de la repressió-, mentre que la Moncloa ha subratllat la resposta de Sánchez: "Estem en un estat social i democràtic de dret i ha defensat plenament la independència de la justícia". El líder del PSOE ha indicat que vol que aquesta sigui la "legislatura del diàleg", en la línia del que va assenyalar la presidenta del Congrés en la primera sessió a la cambra després de les eleccions.
Retrets i paciència
Torra li ha retret al president espanyol la "duresa" de la seva campanya contra l'independentisme en el rumb cap al 10-N -reivindicació del control sobre la Fiscalia per aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont, decret contra l'anomenada "república digital"- i també que no atengués les seves trucades en els pitjors dies dels aldarulls a Catalunya per la sentència del Tribunal Suprem. "Es necessitarà temps", ha reflexionat Sánchez, segons la versió de la Moncloa, interessada en la investidura.
"El diàleg i la consecució d'un govern i d'unes pressupostos faran possible abordar qüestions clau per a la vida de milions de catalanes i catalans, com ara la sanitat, l'educació, les infraestructures i els transports, la dependència o la indústria", assegura el text difós pel govern espanyol. Dues versions per a una mateixa trucada que s'ha allargat un quart d'hora i que aspira a obrir una nova etapa entre presidents.
Un any de Pedralbes
La trucada ha coincidit pràcticament amb el primer aniversari de la cimera de Pedralbes, en la qual hi va haver dues reunions: una entre presidents i una altra amb membre dels dos governs -Meritxell Batet, Carmen Calvo, Elsa Artadi i Pere Aragonès-. De la trobada en va sortir un comunicat conjunt en el qual es coincidia en assenyalar l'existència d'un "conflicte sobre el futur de Catalunya" i, a pesar de les coincidències, les dues administracions es proposaven "avançar en una resposta democràtica" dins de la "seguretat jurídica", terme que Sánchez va tornar a fer servir divendres passat.
Les negociacions posteriors a Pedralbes es van torçar i Espanya es va dirigir cap a unes noves eleccions després del fracàs dels pressupostos de Sánchez al Congrés, i la relació no ha millorat des d'aleshores. La cimera del'any passat és considerada com un "bon punt de partida" per al Govern a l'hora de reprendre una mesa de diàleg institucional que, segons la Generalitat, ha d'estar comandada per Torra i el líder del PSOE.