16
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:34h
Aquest dilluns es compleixen setze anys de l'elecció de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat. Era el desembre del 2003 i ha plogut molt sobre la política catalana. Però, possiblement, allò va ser una inflexió. El dia és apropiat per a l'acte que la Fundació Catalunya Europa ha fet al Col·legi d'Economistes de presentació de l'Arxiu Digital Pasqual Maragall, un projecte dins del programa Llegat Pasqual Maragall.
La presentació de l'Arxiu ha tingut com a plat fort un debat entre tres polítics que van treballar amb Maragall durant el primer govern tripartit: Joan Herrera, Joaquim Nadal i Joan Manuel Tresserras, que han protagonitzat una taula rodona entorn "Concertar o confrontar? Experiències de política democràtica", que la periodista Milagros Pérez-Oliva ha moderat. El debat s'ha convertit en un exercici crític sobre els governs tripartits a les portes d'una coalició d'esquerres a l'estat.
Coalicions d'esquerres, abans i ara
Pérez-Oliva ha recordat l'experiència del primer govern tripartit, presidit per Maragall, en un moment com l'actual, en què s'està a punt d'assajar un nou govern de coalició d'esquerres, però a l'estat espanyol. La periodista ha equiparat l'hostilitat de les forces més conservadores envers l'acord Sánchez-Iglesias amb la que va patir també el tripartit.
Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura, ha recordat les dificultats dels governs tripartits, explicant que es venia d'una hegemonia de CiU que es va notar en l'administració, moldejada pels governs de Jordi Pujol, i en el mapa comunicacional fruit del pujolisme. També ha admès "manca d'experiència de govern" en el cas d'ERC.
Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial amb Maragall, ha assegurat que "un dia, la història farà justícia a aquells dos governs de progrés". Ha respost a les crítiques furibundes que va rebre el tripartitper "arruïnar Catalunya" i ha posat en valor l'obra feta, començant per les 500 escoles que es van obrir, a més d'estacions d'autobusos, jutjats, comissaries... Entomar la crisi econòmica posterior hagués estat més difícil encara, ha dit, sense l'obra feta del tripartit.
"No era l'Estatut que volia Maragall"
Nadal ha explicat que el nou Estatut del 2006 "no era el que volia Maragall", que sempre demanava un text curt i que va acabar tenint 300 articles i sent molt reglamentista. El desgast que va patir després el projecte estatutari neix, segons ell, de les característiques del text. Tresserras li ha contestat que va ser així en part per protegir moltes competències que, de no ser al text, quedaven desprotegides.
Davant la possible investidura, Nadal ha dit que l'escena és "complicada" i s'ha preguntat si ERC "serà capaç d'investir Pedro Sánchez si no surt de les negociacions amb un pernil sota el braç", en un context de competència fèrria amb Junts per Catalunya. Ha considerat que ara hi ha noves febleses respecte a les que hi havia després de les eleccions del 28-A.
Tresserras ha apuntat la possibilitat que Junts per Catalunya pot acabar fent el mateix que faci ERC, com ja va fer amb motiu de la moció de censura contra Mariano Rajoy, en què es va afegir per facilitar la victòria de Pedro Sánchez. Tresserras ha afirmat que la manca d'escrúpols de la dreta li facilita fixar el seu relat i ha apel·lat a la política a "fer pedagogia sobre la magnitud i la complexitat dels problemes reals".
Una "correlació de febleses"
Herrera ha considerat un error que hi havia massa compartiments estancs en l'executiu i en molts moments li mancava cohesió. Ha assenyalat que quan un dels tres socis s'erosionava, els altres dos també patien desgast. L'exlíder d'Iniciativa ha considerat que l'acord entre socialistes i Podem d'ara neix, més que d'una correlació de forces, d'una correlació de febleses. Ha aconsellat al sobiranisme que s'oblidi de dues consignes: el tenim pressa i el quan pitjor, millor.
L'exlíder d'ICV ha considerat una de les principals mancances de l'esquerra espanyola la dificultat per acceptar la plurinacionalitat. Ha afirmat que hi ha més acceptació de la diversitat a Espanya entre la societat que no pas en la classe política i l'opinió publicada.
El pes de l'alt funcionariat
Herrera ha assenyalat que un dels problemes de l'esquerra espanyola ha estat menystenir la importància de l'alt funcionariat de l'Estat, explicant que "els reglaments els redacten sovint sotssecretaris". El PP, en canvi, ho ha treballat molt més. La política actual, ha dit, és molt fruit del relat i les tècniques de comunicació, però bandeja "el gust del detall", i ha citat el comte de Romanones quan deia que els altres fessin les leis, que ell ja faria els reglaments.
Un fons de 1.400 documents
El fons, que s'anirà ampliant i enriquint, aplega uns 1.400 documents públics des de discursos a articles o entrevistes, i d'altres de caràcter privat com correspondència de les diferents etapes de la trajectòria de Pasqual Maragall com a pensador, intel·lectual i polític, principalment com a alcalde de Barcelona (1982-97) i president de la Generalitat de Catalunya (2003-06).
L'Arxiu Digital Pasqual Maragall vol ser el principal àmbit de referència de tot allò relacionat amb Maragall, posant a disposició de ciutadans i estudiosos tot el fons dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Municipal de Barcelona i l'arxiu familiar Maragall-Garrigosa.
La presentació de l'Arxiu ha tingut com a plat fort un debat entre tres polítics que van treballar amb Maragall durant el primer govern tripartit: Joan Herrera, Joaquim Nadal i Joan Manuel Tresserras, que han protagonitzat una taula rodona entorn "Concertar o confrontar? Experiències de política democràtica", que la periodista Milagros Pérez-Oliva ha moderat. El debat s'ha convertit en un exercici crític sobre els governs tripartits a les portes d'una coalició d'esquerres a l'estat.
Coalicions d'esquerres, abans i ara
Pérez-Oliva ha recordat l'experiència del primer govern tripartit, presidit per Maragall, en un moment com l'actual, en què s'està a punt d'assajar un nou govern de coalició d'esquerres, però a l'estat espanyol. La periodista ha equiparat l'hostilitat de les forces més conservadores envers l'acord Sánchez-Iglesias amb la que va patir també el tripartit.
Joan Manuel Tresserras: "La política ha de fer pedagogia sobre la complexitat i la magnitud dels problemes reals"
Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura, ha recordat les dificultats dels governs tripartits, explicant que es venia d'una hegemonia de CiU que es va notar en l'administració, moldejada pels governs de Jordi Pujol, i en el mapa comunicacional fruit del pujolisme. També ha admès "manca d'experiència de govern" en el cas d'ERC.
Joaquim Nadal, exconseller de Política Territorial amb Maragall, ha assegurat que "un dia, la història farà justícia a aquells dos governs de progrés". Ha respost a les crítiques furibundes que va rebre el tripartitper "arruïnar Catalunya" i ha posat en valor l'obra feta, començant per les 500 escoles que es van obrir, a més d'estacions d'autobusos, jutjats, comissaries... Entomar la crisi econòmica posterior hagués estat més difícil encara, ha dit, sense l'obra feta del tripartit.
"No era l'Estatut que volia Maragall"
Nadal ha explicat que el nou Estatut del 2006 "no era el que volia Maragall", que sempre demanava un text curt i que va acabar tenint 300 articles i sent molt reglamentista. El desgast que va patir després el projecte estatutari neix, segons ell, de les característiques del text. Tresserras li ha contestat que va ser així en part per protegir moltes competències que, de no ser al text, quedaven desprotegides.
Joaquim Nadal: "Serà capaç ERC d'investir Sánchez si no surt de les negociacions amb un pernil sota el braç?"
Davant la possible investidura, Nadal ha dit que l'escena és "complicada" i s'ha preguntat si ERC "serà capaç d'investir Pedro Sánchez si no surt de les negociacions amb un pernil sota el braç", en un context de competència fèrria amb Junts per Catalunya. Ha considerat que ara hi ha noves febleses respecte a les que hi havia després de les eleccions del 28-A.
Tresserras ha apuntat la possibilitat que Junts per Catalunya pot acabar fent el mateix que faci ERC, com ja va fer amb motiu de la moció de censura contra Mariano Rajoy, en què es va afegir per facilitar la victòria de Pedro Sánchez. Tresserras ha afirmat que la manca d'escrúpols de la dreta li facilita fixar el seu relat i ha apel·lat a la política a "fer pedagogia sobre la magnitud i la complexitat dels problemes reals".
Una "correlació de febleses"
Herrera ha considerat un error que hi havia massa compartiments estancs en l'executiu i en molts moments li mancava cohesió. Ha assenyalat que quan un dels tres socis s'erosionava, els altres dos també patien desgast. L'exlíder d'Iniciativa ha considerat que l'acord entre socialistes i Podem d'ara neix, més que d'una correlació de forces, d'una correlació de febleses. Ha aconsellat al sobiranisme que s'oblidi de dues consignes: el tenim pressa i el quan pitjor, millor.
Joan Herrera: "Una de les principals mancances de l'esquerra espanyola la dificultat per acceptar la plurinacionalitat"
L'exlíder d'ICV ha considerat una de les principals mancances de l'esquerra espanyola la dificultat per acceptar la plurinacionalitat. Ha afirmat que hi ha més acceptació de la diversitat a Espanya entre la societat que no pas en la classe política i l'opinió publicada.
El pes de l'alt funcionariat
Herrera ha assenyalat que un dels problemes de l'esquerra espanyola ha estat menystenir la importància de l'alt funcionariat de l'Estat, explicant que "els reglaments els redacten sovint sotssecretaris". El PP, en canvi, ho ha treballat molt més. La política actual, ha dit, és molt fruit del relat i les tècniques de comunicació, però bandeja "el gust del detall", i ha citat el comte de Romanones quan deia que els altres fessin les leis, que ell ja faria els reglaments.
Un fons de 1.400 documents
El fons, que s'anirà ampliant i enriquint, aplega uns 1.400 documents públics des de discursos a articles o entrevistes, i d'altres de caràcter privat com correspondència de les diferents etapes de la trajectòria de Pasqual Maragall com a pensador, intel·lectual i polític, principalment com a alcalde de Barcelona (1982-97) i president de la Generalitat de Catalunya (2003-06).
L'Arxiu Digital Pasqual Maragall vol ser el principal àmbit de referència de tot allò relacionat amb Maragall, posant a disposició de ciutadans i estudiosos tot el fons dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu Municipal de Barcelona i l'arxiu familiar Maragall-Garrigosa.