CRÒNICA

El PSC prepara un combat amb ERC per seduir els partidaris de la via pactada

Socialistes i republicans afronten la paradoxa de negociar per la investidura de Sánchez i, a la vegada, competir per guanyar les pròximes catalanes sota la bandera del diàleg

per Sara González , 16 de desembre de 2019 a les 21:00 |
Primera reunió de la nova executiva del PSC | ACN
"El proper president de la Generalitat serà d'ERC o del PSC". Amb aquesta frase pronunciada després de consagrarse en el lideratge del partit, Miquel Iceta dona el tret de sortida a una pugna amb els d'Oriol Junqueras per la presidència de la Generalitat. Socialistes i republicans es reivindiquen com els dipositaris de la confiança de tots aquells que advoquen per resoldre el conflicte des de la via pactada. Els uns, però, ho fan interpel·lant els catalanistes no independentistes i, els altres, enarborant la República catalana com a objectiu. 

Els dos partits busquen, en definitiva, trencar els blocs. Aconseguir que la polarització entre unionistes i independentistes que porta la batuta electoral dels darrers dos anys muti a una dicotomia entre partidaris del diàleg per afrontar la crisi territorial davant dels qui abanderen la confrontació. La lectura que fan és que en els tres últims episodis electorals -europees a banda- a Catalunya han estat premiades a les urnes les formacions que han defugit tant de la unilateralitat com de la via repressiva. 


La paradoxa de negociar i, al mateix temps, competir

ERC i el PSC es troben davant la paradoxa d'estar negociat la investidura d'un Pedro Sánchez que després necessitarà mantenir una aritmètica per garantir-se l'estabilitat i, al mateix temps, haver de competir pel podi a les pròximes eleccions catalanes onejant la bandera del diàleg. Si més no, així ho apunten les enquestes -que situen ERC al capdavant i el PSC frec a frec amb JxCat per la segona posició-, sempre susceptibles de capgirar-se per les turbulències que la judicialització del conflicte provoquen en el terreny polític i el factor que sempre suposa Carles Puigdemont des de Waterloo.


La filosofia del PSC, desgranada aquest dilluns després del congrés més plàcid dels darrers vuit anys, és que el partit ha de ser la "casa gran del catalanisme", definició encunyada per l'antiga Convergència per batejar el seu projecte polític en la fase final del tripartit. El que busca Miquel Iceta és que la seva formació, que considera que ha deixat enrere ja la "travessia pel desert" patida arran de l'escissió i el degoteig de baixes patits entre 2012 i 2015, torni a muscular-se. Pretén ser l'aixopluc de grups que en els darrers anys han nascut en sentir-se orfes d'un espai de centredreta que consideren que s'ha de bastir una tercera via des de l'etiqueta del catalanisme.


Amb Units per Avançar, liderada per Ramon Espadaler, els socialistes catalans ja hi van teixir una aliança a les eleccions del 21-D. Ara, l'objectiu és Lliures, fundat per l'exconvergent Antoni Fernández Teixidó i que ja ha obert la porta a parlar-ne; la Lliga Democràtica, presidida per la politòloga Astrid Barrio; i El País de Demà, els moderats del PDECat crítics amb JxCat però que no renuncien a la independència a llarg termini.
 
L'aposta d'Iceta per intentar conquerir aquest espai respon també a la lectura que es fa dels resultats del 10-N. Tot i que es van proposar créixer a costa de la davallada electoral de Ciutadans, el PSC no va augmentar el seu suport i van ser PP i Vox qui més rèdit van treure de la patacada d'Albert Rivera. És cert també que l'aliança dels socialistes amb Espadaler als comicis del 21-D només els va reportar un diputat més -van passar de 16 a 17-, però esperen que en un context de desescalada de la tensió el seu creixement sigui més significatiu. De fet, aspiren a condicionar la governabilitat catalana. 

El PSC vol ser "la casa gran del catalanisme" i ERC es reivindica com el "pal de paller" de l'hegemonia de les esquerres catalanes

Mentre el PSC ha posat ja fil a l'agulla a l'estratègia anti-blocs per desactivar el procés, a la ponència política que els republicans aprovaran en el congrés de dissabte ERC es proposa esdevenir "el pal de paller d'una propera hegemonia de les esquerres catalanes". La seva diagnosi és que ja han "conquerit l'espai de la centralitat" política a Catalunya incorporant a les seves files nous independentistes partidaris de la via pragmàtica, però també votant no estrictament partidari d'un estat independent. Un terç dels seus votants del 28-A responen precisament a aquest darrer perfil, segons el CEO.

Una sortida on tothom s'hi senti representat

La nova estratègia d'ERC també recull que per superar el conflicte caldrà que els partidaris i els contraris a la independència es vegin integrats en la solució que es proposi. En campanya Rufián ha demanat la confiança de tots aquells que, al marge de la bandera que tinguin al balcó, advoquen per una sortida dialogada. Per això, argumenten, l'independentisme s'ha de comprometre a "no bloquejar" les iniciatives del catalanisme no independentista al mateix temps que, afirmen, cal exigir-los una actitud recíproca. En tot cas, entenen que l'opció de l'estat propi ha de poder ser sotmesa a consideració de la ciutadania. En canvi, el PSC reclama que, en tot cas, el pronunciament s'ha de produir en base a un acord per l'encaix de Catalunya a Espanya. 

"Els nostres adversaris són ells", asseguren alguns dirigents d'ERC sobre el PSC. De fet, els republicans han centrat les campanyes del 10-N i del 28-A en el cos a cos amb els d'Iceta, amb qui es disputaven la victòria, mentre que han defugit l'enfrontament amb JxCat. I també des del PSC admeten que és a ERC a qui principalment miren de reüll. De fet, és a costa de la divisió entre els republicans i els de Quim Torra que els socialistes veuen una escletxa per catapultar-se. "El Govern té els dies comptats", va diagnosticar Iceta aquest cap de setmana.

"Els nostres adversaris són ells", asseguren alguns dirigents d'ERC sobre el PSC; "el Govern té els dies comptats", diagnostica Iceta

Però el primer requisit per recuperar el terreny perdut i intentar arrabassar la Generalitat als independentistes admeten que és la investidura de Sánchez. Sense tenir apuntalada la Moncloa, afirmen, el PSC no es podrà apropar a la Generalitat. I també l'argumentari d'ERC comparteix que la seva etapa d'expansió passa per concloure amb èxit la negociació amb el PSOE arrencant-li una mesa de negociació entre governs.

Adriana Lastra i Gabriel Rufián mantindran aquest dimarts una trobada de tràmit després que el ministre José Luis Ábalos hagi emplaçat ERC a tenir "valentia" i aprofitar l'oportunitat de diàleg i que Marta Vilalta hagi replicat que els "xantatges" no beneficiaran l'entesa. Més enllà dels intercanvis verbals micròfon en mà, les negociacions continuen amb discreció sent conscients ambdues parts que la investidura no és cap final, és només el tret de sortida d'un pols que -amb permís de JxCat- socialistes i republicans lliuraran els pròxims mesos. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació