16
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:15h
La justícia belga ha ajornat la decisió sobre l'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig fins al 3 de febrer, quan està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi resolt sobre la immunitat tant d'Oriol Junqueras com dels mateixos Puigdemont i Comín, que també esperen que el tribunal de Luxemburg resolgui sobre els seus recursos. D'aquesta manera, el jutge ha acceptat la petició de la defensa de l'expresident, que no ha tingut oposició a la sala, tampoc per part de la fiscalia belga, que en aquest procediment defensa la posició d'Espanya.
En declaracions als mitjans, Puigdemont ha aplaudit la decisió del jutge i ha reiterat que està a disposició del tribunal pel que consideri. L'expresident ha assenyalat que la decisió clau ara és la immunitat que s'ha de dirimir a Luxemburg. La primera data assenyalada és aquest dijous, quan el TJUE ha de decidir sobre el cas d'Oriol Junqueras, una decisió que pot tenir impacte en la situació processal de Puigdemont i Comín. "Si el tribunal falla en un sentit, fallarà per tots en el mateix sentit", ha dit l'expresident. El seu advocat, Gonzalo Boye, també ha valorat positivament la decisió del jutge.
Fins al 3 de febrer, doncs, tot continua igual en el cas de Puigdemont, Comín i Puig. Podran continuar en llibertat sense fiança i sortint del país amb l'autorització del jutge. Puigdemont ha recordat que des que va marxar a l'exili ha confiat en la justícia europea, i que en aquests mes de dos anys se'ls està donant la raó, tant a Alemanya, com a Escòcia com a Bèlgica. Preguntat si, en cas d'immunitat, tornaria a Catalunya, l'expresident ha deixat clar que no canviarà la seva residència.
El focus a Luxemburg
Fonts jurídiques consultades per NacióDigital apunten que la doctrina que pugui sortir aquest dijous del TJUE per al cas de Junqueras serà vàlida també per als casos de Puigdemont i Comín, així com de Ponsatí, que també hauria de ser eurodiputada gràcies al nou repartiment d'escons un cop es faci efectiu el Brexit. Ara com ara, l'advocat general de la Unió Europea ha avalat la posició del líder d'ERC i ha deixat clar que la condició d'eurodiputat s'aconsegueix amb el vot dels electors i no pot quedar "supeditada" a cap tràmit, com ara jurar la Constitució. El posicionament de l'advocat general no és vinculant, però sí que té incidència en la decisió final del tribunal.
La tercera euroordre de Puigdemont
Puigdemont s'enfronta a la tercera euroordre. Va comparèixer el 17 d'octubre, tres dies després de l'euroordre de Llarena, davant de la justícia belga, a Brussel·les, per prestar declaració. Va passar la nit en dependències policials i va ser deixat en llibertat sense fiança, amb la possibilitat de sortir del país amb permís del jutge. Una de les característiques que la defensa de l'expresident sempre insisteix a remarcar és que es troben a disposició de la justícia sempre que se'ls demani, i de fet sempre han comparegut quan els ha estat sol·licitat.
En el procediment, la fiscalia belga defensa en aquest moment del procediment la posició de la justícia espanyola. Per això, el ministeri públic demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena. Aquest posicionament del fiscal podria canviar durant el procediment, que es preveu llarg perquè sigui quina sigui la decisió que prengui el jutge, encara es podrà recórrer.
Les pressions d'Espanya
El 29 d'octubre, el jutge va ajornar la vista de Puigdemont fins a aquest dilluns. Aquell mateix dia, coincidint amb la campanya electoral del 10-N i amb un PSOE força bel·ligerant contra l'independentisme, el govern espanyol va amenaçar directament Bèlgica perquè acceptés l'extradició de l'expresident. Va ser la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, qui va advertir que no entendrien que no es lliurés a l'Estat una persona que "s'ha fugat" de la justícia i que, en cas de rebutjar l'euroordre, la Moncloa prendria "decisions".
En declaracions als mitjans, Puigdemont ha aplaudit la decisió del jutge i ha reiterat que està a disposició del tribunal pel que consideri. L'expresident ha assenyalat que la decisió clau ara és la immunitat que s'ha de dirimir a Luxemburg. La primera data assenyalada és aquest dijous, quan el TJUE ha de decidir sobre el cas d'Oriol Junqueras, una decisió que pot tenir impacte en la situació processal de Puigdemont i Comín. "Si el tribunal falla en un sentit, fallarà per tots en el mateix sentit", ha dit l'expresident. El seu advocat, Gonzalo Boye, també ha valorat positivament la decisió del jutge.
Fins al 3 de febrer, doncs, tot continua igual en el cas de Puigdemont, Comín i Puig. Podran continuar en llibertat sense fiança i sortint del país amb l'autorització del jutge. Puigdemont ha recordat que des que va marxar a l'exili ha confiat en la justícia europea, i que en aquests mes de dos anys se'ls està donant la raó, tant a Alemanya, com a Escòcia com a Bèlgica. Preguntat si, en cas d'immunitat, tornaria a Catalunya, l'expresident ha deixat clar que no canviarà la seva residència.
El focus a Luxemburg
Fonts jurídiques consultades per NacióDigital apunten que la doctrina que pugui sortir aquest dijous del TJUE per al cas de Junqueras serà vàlida també per als casos de Puigdemont i Comín, així com de Ponsatí, que també hauria de ser eurodiputada gràcies al nou repartiment d'escons un cop es faci efectiu el Brexit. Ara com ara, l'advocat general de la Unió Europea ha avalat la posició del líder d'ERC i ha deixat clar que la condició d'eurodiputat s'aconsegueix amb el vot dels electors i no pot quedar "supeditada" a cap tràmit, com ara jurar la Constitució. El posicionament de l'advocat general no és vinculant, però sí que té incidència en la decisió final del tribunal.
La tercera euroordre de Puigdemont
Puigdemont s'enfronta a la tercera euroordre. Va comparèixer el 17 d'octubre, tres dies després de l'euroordre de Llarena, davant de la justícia belga, a Brussel·les, per prestar declaració. Va passar la nit en dependències policials i va ser deixat en llibertat sense fiança, amb la possibilitat de sortir del país amb permís del jutge. Una de les característiques que la defensa de l'expresident sempre insisteix a remarcar és que es troben a disposició de la justícia sempre que se'ls demani, i de fet sempre han comparegut quan els ha estat sol·licitat.
La fiscalia belga demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena
En el procediment, la fiscalia belga defensa en aquest moment del procediment la posició de la justícia espanyola. Per això, el ministeri públic demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena. Aquest posicionament del fiscal podria canviar durant el procediment, que es preveu llarg perquè sigui quina sigui la decisió que prengui el jutge, encara es podrà recórrer.
Les pressions d'Espanya
El 29 d'octubre, el jutge va ajornar la vista de Puigdemont fins a aquest dilluns. Aquell mateix dia, coincidint amb la campanya electoral del 10-N i amb un PSOE força bel·ligerant contra l'independentisme, el govern espanyol va amenaçar directament Bèlgica perquè acceptés l'extradició de l'expresident. Va ser la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, qui va advertir que no entendrien que no es lliurés a l'Estat una persona que "s'ha fugat" de la justícia i que, en cas de rebutjar l'euroordre, la Moncloa prendria "decisions".