El fals impàs

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Setmana de teòric impàs. Les decisions judicials sobre Carles Puigdemont i la seva extradició -avui- i sobre Oriol Junqueras i la seva immunitat -dijous- marcaran els propers passos. Veurem si la legislatura catalana accelera o enfila de forma definitiva el seu final amb més pena que glòria. Qüestions judicials a banda, també l'acció del Tsunami Democràtic els dimecres aprofitant el Clàssic genera tensions, sobretot a Madrid.

Als despatxos també es juga aquests dies la legislatura. Aquest matí el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, preveuen presentar un acord -veurem si convenç tots els sectors de Junts per Catalunya- d'increment de la pressió fiscal a les rendes altes i a qui més contamina que facilitarà, tres anys després, l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat.

Una entesa oportuna si tenim en compte que ahir a la Marató es demanaven diners per la investigació mèdica (en vaig escriure aquesta opinió fixant-me en algunes contradiccions) i que la cimera del clima de Madrid ha acabat en el més absolut dels fracassos per la negativa de grans potències a comprometre's.

Els pressupostos van lligats a l'altre punt d'interès als despatxos, que és la investidura de Pedro Sánchez. A l'espera que el panorama judicial estigui més clar i passi el congrés d'ERC, que es preveu tranquil atès l'alt nivell de consens que s'ha aconseguit als conclaves regionals previs, el PSOE va deixar dos missatges aquest cap de setmana al congrés del PSC que ha reforçat Miquel Iceta: que els barons han d'assumir que ara toca buscar el suport d'ERC però també que els republicans han d'entendre que la finestra d'oportunitat és ara o mai. De moment, aquesta setmana les trucades de Sánchez als presidents autonòmics i les reunions també amb Vox i Bildu entretindran el personal a la Villa y Corte.

En qualsevol cas, si parlem de negociar i parlem de judicialització, potser (només potser) algú hauria de començar a plantejar-se al govern espanyol que és hora d'admetre que l'estratègia repressiva, constantment qüestionada pels estaments europeus, va ser un error i que cal alguna cosa similar a una disculpa i una rectificació si es vol entrar en vies de solució. Sánchez té una setmana per pensar-hi. Rebrà molts missatges.
 

---

Avui no et perdis

»La legislatura catalana i la investidura a Madrid, amb un ull posat a Luxemburg; per Oriol March.

»Entrevista a Joana Ortega: «Mas ha de tenir un paper actiu per reprendre un espai de pragmatisme»; per Pep Martí.

»Anàlisi: el congrés de Sitges s'acaba 25 anys després; per Ferran Casas.

»La Veu de Nació: «La lupa sobre Escòcia»; per Germà Capdevila.

»Entrevista a Shlomo Ben Ami: «Els governants espanyols tenen l'obligació de no criminalitzar l'independentisme»; per Pep Martí.

»#els50noms: Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor; per Miquel Macià i Pep Martí

»El negoci de la misèria, un any després: més desnonaments i un silenci administratiu espès; per Andreu Merino.

»S'esclareix la mort de Bartomeu Soler, l'home que vivia als marges del pantà de Susqueda; per Bernat Surroca.

»Per què Europa gira l'esquena a TV3?; per Sergi Ambudio.

»Opinió: «Ni de nens, ni de nenes»; per Laura Pinyol.

»Sexe, postureig i reggaeton: Folleu, no violeu; per Gina Driéguez.

»Addictes en sèrie: de «Merlí: Sapere Aude» a «Alta Mar», tres sèries imprescindibles i una que et pots estalviar; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El congrés del PSC va ser perfecte des del punt de vist de l'organització. Només es va escapar una falta d'ortografia a la pantalla gegant del plenari. Un dels reclams era el feminisme i entre les paraules que s'hi referien es va colar un "sonoritat", amb "n", en lloc de "sororitat", amb "r". Les begudes de la sala de premsa eren prou assortides i semblava que hagués estat cosa de Miquel Iceta. A més d'aigua, suc de taronja, cafès i infusions, hi havia Coca-Cola. Només light o zero, les que beu, de forma gairebé compulsiva, el primer secretari, que va ser ratificat per unanimitat. 

Vist i llegit

El boicot als productes catalans va tornar a aflorar amb virulència a mitjans de la passada dècada arran del debat de l'Estatut. Va afectar especialment al sector del cava, que ja va deixar de tenir excuses per internacionalitzar-se. Des d'aleshores el boicot mai ha acabat d'afluixar i, amb el procés, s'ha intensificat malgrat que el primer perjudicat és qui el fa, que renuncia a productes de més qualitat o competitius per una qüestió política.

Alguns mitjans els promouen com aquell qui no vol la cosa. És el cas de La Voz de Galícia, el principal diari gallec, de tendència conservadora, que a través d'aquesta informació de Manoli Sío Dopeso el fomentava convertint-lo en una cosa ben lògica i normal i donant veu als que militen en el boicot a les marques catalanes. Si els mitjans catalans -grans o petits- fessin el mateix, les referències a l'Alemanya dels anys 30 estarien a l'ordre del dia. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2009, fa només deu anys, el Tribunal Suprem espanyol, el més alt estament de la judicatura, admetia per primer cop un recurs de cassació en llengua catalana. Només deu anys! L'efemèride constata fins a quin punt la normalització del català a l'administració de justícia ha deixat molt a desitjar. Al judici de l'1-O el TS no va permetre que els acusats o testimonis usessin amb normalitat (traducció simultània) la seva llengua. De forma arbitrària, altres cops ha rebutjat recursos, tal com vam informar el 2015. Això passa al Suprem, a Madrid, però a Catalunya la situació no és massa diferent: la memòria de 2018 del TSJC constatava que el català està sota mínims a l'administració de Justícia.

 L'aniversari

El 16 de desembre de l'any 1966, avui fa 53 anys, va néixer a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, l'escriptora i periodista Empar Moliner, una de les cares més populars del nostre univers mediàtic gràcies a les seves aparicions a la ràdio i la televisió. Sempre amb un to transgressor i d'humor, va començar a escriure a El País per passar després a l'Ara, on ho fa actualment. Col·labora habitualment a TV3 i Catalunya Ràdio. L'unionisme l'ha posat al punt de mira per algunes de les seves actuacions com ara quan, fent broma, va cremar una Constitució. Al Tot es mou sovint es referia a la seva sogra. El programa va decidir acarar-les en un entranyable moment televisiu.

 ​Fes clic aquí per rebre'l