Així passarà a la història produir electricitat amb carbó

Dues de les últimes centrals tèrmoelèctriques de l'Estat seran substituïdes per megaprojectes d'energia renovable

per Redacció , 17 de desembre de 2019 a les 07:00 |
Una de les últimes centrals de carbó de l'Estat | Endesa
La Cimera del Cima de Madrid es va tancar aquest diumenge al matí amb un acord de mínims. Els negociadors –amb un dia i mig de retard- van acabar la COP25 amb una crida als estats a realitzar esforços més ambiciosos contra el canvi climàtic. En canvi, han hagut d'ajornar el desenvolupament de l'article de l'Acord de París referit als mercats de CO2 per la impossibilitat de consensuar un text.  La qüestió es tornarà a tractar a la propera cimera, que es farà a Glasgow el novembre vinent.

El resultat de la COP25 –el nom es refereix a ser la vint-i-cinquena conferència de les parts de la Convenció de l'ONU sobre Canvi Climàtic- ha estat discret. Els més optimistes diran que hi hagut acord, mentre que els més pessimistes destacaran que augmenta l'escletxa entre les evidències científiques i els compromisos polítics.

Objectiu 2050: electricitat lliure d'emissions

La COP25 també ha servit per tal que estats, empreses i ONG hagin presentat els seus plans per reduir les emissions d'efecte hivernacle. És el cas d'Endesa, que en el seu pla estratègic 2019-2022, ha accelerat els objectius de descarbonització. Entre altres, preveu tancar definitivament les últimes plantes que generen electricitat amb carbó, el combustible fòssil més contaminant.

El mateix pla inclou una aposta per les energies renovables. Concretament, la capacitat de generació augmentarà en aquest període un 40%, passant dels actuals 7,4 GW a 10,2 GW. L'aposta per descarbonitzar de la companyia energètica continuarà: fins al 2030 es pretén assolir una reducció de les emissions d'un 70%, pas previ a assolir l'objectiu d'una producció amb zero emissions el 2050.


Tota aquesta evolució forma part de la denominada transició energètica que pretén avançar cap a un sistema productiu que no depengui de les energies fòssils –derivats del petroli, gas natural i carbó-. Un procés que passa per una electrificació urgent de l'economia –per ser l'únic vector amb una alternativa renovable- i per l'augment de l'eficiència. 

L'adeu definitiu a les centrals de carbó

El carbó és el combustible fòssil més contaminant. O el que és el mateix, el que provoca una major quantitat d'emissions per aconseguir la mateixa energia elèctrica. En alguns casos, es va substituir les antigues centrals termoelèctriques per instal·lacions més eficients de cicle combinat on els gasos i el vapor resultant de la combustió es reaprofitaven en un segon procés de producció energètica.

A Catalunya, l'última central tèrmica de carbó –propietat d'E.ON- va tancar el 2011. Es tractava de la de Cercs (Berguedà) que utilitzava lignit –inicialment de les mines de la zona, després d'importació- com a font d'energia. Una altra instal·lació molt emblemàtica, per estar en plena àrea metropolitana, era la de Sant Adrià de Besòs-Badalona. El 1966 va substituir el carbó pel fuel i el 2011, va tancar i va ser substituïda per la central de cicle combinat Besòs 5, alimentada amb gas natural i molt més eficient energèticament.


A la resta de l'Estat encara hi ha una quinzena de centrals tèrmiques de carbó, que hauran de tancar el 2020 o transformar-se per continuar produint electricitat contaminant menys. Endesa ja va iniciar l'any passat els tràmits per tancar les d'Andorra (Terol) i la de Compostilla II (Lleó), mentre que fa poques setmanes ha confirmat que també ho farà amb la d'As Pontes (Galícia), Litoral (Andalusia) i Es Murtarar, al municipi mallorquí d'Alcúdia.

Una necessària transició justa

El tancament de les centrals tèrmiques sempre provoca un notable impacte social i econòmic. És en aquest context que pren importància el concepte de transició justa. Va ser utilitzat per primera vegada a la Cimera de Kyoto del 1997 –la COP3 i on es va signar el famós protocol- per un representant dels treballadors del sector petrolier canadenc. En l'Acord de París, els governs van reconèixer la importància de la dimensió social en el procés de transició energètica.

El concepte de transició justa ha protagonitzat, precisament, part dels debats a la COP25. “Seria un fracàs si en els processos de transformació no es compta amb els entorns”, va defensar José Casas, director general de Relacions Institucionals i Regulació d'Endesa.
 

La central tèrmica d'Andorra serà substituïda per un megaprojecte renovable. Foto: Endesa


A Madrid, es van presentar els plans per acompanyar el tancament de les centrals d'Andorra i Compostilla, que tenen una capacitat de producció conjunta de 2.153 MW. Es preveu uns 250 llocs de treball directes per les tasques de desmantellament, uns 5.100 en treballs de construcció de nous projectes renovables durant sis anys i, finalment, uns 168 per l'operació i el manteniment al llarg de 25.

El megaprojecte renovable d'Andorra

En el cas d'Andorra, a menys d'una hora en cotxe de Catalunya, la companyia energètica ha plantejat un projecte per construir la major planta renovable d'Europa. Un megaprojecte que suposarà una inversió de 1.487 milions amb una planta solar de 1.585 MW, 139 MW eòlics i un emmagatzematge a gran escala de 160 MW, el major sistema de bateries d'Europa. 

Finalment, el projecte Andorra –que precisament a la COP25 s'ha anunciat augmentava la inversió inicialment prevista en 1.000 milions d'euros- inclou la implantació d'un compensador sincrònic. Un sistema que garantirà que la qualitat de l'electricitat aportada a la xarxa sigui equivalent a la d'una central de potència constant com una nuclear o de gas. Serà el primer projecte a gran escala d'aquestes característiques a l'Estat i per implantar-lo s'adaptarà els alternadors de la tèrmica de carbó, fet que esdevé un exemple d'economia circular. 


A Compostilla, per la seva banda, a la construcció de projectes renovables amb una potència estimada de 390 MW, el futur de l'equipament “passa per la recerca d'iniciatives empresarials per aconseguir la reindustrialització”, explica Inmaculada Fiteni, responsable de CSV i Sostenibilitat d'Endesa. En aquest sentit, la companyia ha obert un concurs internacional de projectes, denominat Futur-E, per revitalitzar un espai que ocupa unes 300 hectàrees.


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació