Mitjans

Per què Europa gira l'esquena a TV3?

La doble vara de mesurar de la UER, la major aliança de mitjans públics del planeta, i una estratègia estèril de l'equip de Núria Llorach tornen a deixar fora la CCMA del club europeu

per Sergi Ambudio , 15 de desembre de 2019 a les 17:45 |
Edifici de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"És una cadena regional espanyola i no té el caràcter nacional ni la importància que requereixen els estatuts de la UER". Així trencava la Unió Europea de Radiodifusió amb les aspiracions de la CCMA de formar part de la major aliança de mitjans públics del món. L'escrit, de tot just tres pàgines, posa punt i final a un procés llarg amb el qual TV3 i Catalunya Ràdio havien arribat a estar més a prop que mai de les portes del club europeu.

En aquesta nova negativa europea hi han entrat en joc una doble -i clara- vara de mesurar de l'organisme continental i una estratègia estèril de l'equip de Núria Llorach, presidenta accidental de la Corpo, que va optar per la via administrativa i no per la diplomàtica. Per moure's pels passadissos de les altes esferes europees cal comptar amb padrins i la CCMA va emprendre aquesta campanya sense aliats entre els països membres, ni tan sols havent negociat prèviament amb RTVE -que s'hi ha oposat històricament- o amb Andorra, amb qui comparteix llengua.


Més a prop que mai

Es tracta d'una nova negativa perquè no és la primera vegada que la CCMA pica a la porta d'Europa -seguint diverses resolucions del Parlament i les recomanacions del llibre blanc del CAC-, però sí que és la primera que arriba fins a l’assemblea de l'ens que, entre altres coses, és l'organitzador del certamen d'Eurovisió -tot i que participar-hi no ha entrat mai en els objectius de la corporació catalana-. L'assemblea, però, va rebutjar la seva entrada l'estiu del 2018. Una decisió que la Corpo va recórrer aconseguint dilatar els terminis fins aquest estiu. Aquest últim "no" ha estat el definitiu.


La comunicació oficial va arribar a mans de Llorach aquest passat 1 de juliol, però CronicaGlobal n'ha difós el contingut aquesta setmana. A banda dels arguments sobre "l'àmbit regional" de TV3 i Catalunya Ràdio, l'ens defensa que la CCMA tampoc compleix amb els requisits d'accés perquè Catalunya no és "un país que formi part de la International Telecommunication Union (ITU) o del Consell d'Europa".

Ara bé, Gal·les o Flandes tampoc són països que formin part ni de l'ITU ni del Consell d'Europa i, en canvi, la televisió gal·lesa S4C o l'RTFB belga sí que són membres de la UER. També ho són la corporació regional ARD d'Alemanya o la societat suïssa de ràdios i televisions SRG SSR, on s'inclouen quatre cadenes de caràcter regional.


Totes aquestes corporacions i cadenes reuneixen punts comuns amb la CCMA o bé, en particular, amb TV3. I, de fet, l'equip de Llorach va acreditar-ho en la seva petició d'ingrés. La televisió pública catalana és líder a Catalunya i el català és una llengua que també es parla a les Illes Balears, el País Valencià i l'Aragó. Per això mateix, la Corpo defensa que TV3 i Catalunya Ràdio tenen una importància "lingüística, cultural i institucional" suficient com per a formar part de l'organització. La UER, però, no ho ha considerat així.

Calia una interpretació flexible dels estatuts, però no hi ha hagut voluntat política entre els socis. Els arguments dels membres s'han emmotllat interessadament més d'una vegada, com amb l'ingrés de la SER, empresa privada espanyola, en un club pensat per a empreses públiques. Si les vies d'accés ja són, de per si, prou enrevessades, sense aliats polítics entre aquells que ocupen una cadira a l'assemblea, el procés pot ser etern.

Per la via FORTA o la de RTVE

Altres vies que la CCMA tindria sobre la taula per a una nova ofensiva, la qual no ha estat descartada a mitjà termini per les fonts consultades per NacióDigital, serien la federació que uneix les televisions autonòmiques de l'Estat, la FORTA -de la qual n'és actualment presidenta Núria Llorach-, o tamptejar la direcció de RTVE.

La primera és, presumiblement, inviable: la CCMA hauria de sumar esforços amb cadenes de la resta de la península, dirigides per partits unionistes que, difícilment, estarien disposats a facilitar que els mitjans públics catalans tinguessin veu i vot a Europa.

L'altra és, si més no, poc estable. El mandat de Rosa Maria Mateo al capdavant de Ràdio Televisió Espanyola es preveu provisional i des de l'ens públic estatal no hi ha hagut, almenys fins ara, cap mostra de bona voluntat cap a la Corpo i les seves aspiracions europees.

Què és i perquè serveix la UER?

La Unió Europea de Radiodifusió reuneix un bon grapat de funcions, com l'organització d'Eurovisió o la recerca tecnològica, però n'hi ha un parell de principals: l'intercanvi de programes i continguts -un documental produït per TVE que s'emeti a través de, per exemple, la televisió pública de Polònia- o les coproduccions entre companyies dels estats membres.

La UER compta amb tres categories de participants, amb els quals estableix diferents relacions. La primera, els membres actius: els que formen part de "l'àrea d'emissions europea", que també abarca el nord d'Àfrica (països com Marroc) i la part més occidental d'Àsia (amb països com Azerbaidjan). Aquests, 56 en total, conformen l'assemblea.

En un esglaó per sota dels actius hi trobem els associats. És el grup més internacional, que està fora de l'àrea d'emissió europea. A la llista hi consten països com Austràlia, el Canadà o els Estats Units.

I, per últim, hi ha els participants autoritzats, aquells que no compleixen els requisits per estar en els dos primers esglaons, però amb els quals la UER manté relacions. És aquí on hi trobem Catalunya Música, que hi forma part des del 2009. L'emissora pública de música clàssica intercanvia concerts amb l'ens. En el marc d'aquest acord es va organitzar el passat octubre el concurs internacional Let the Peoples sing, considerat l'Eurovisió dels cors, al Palau de la Música.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació