congrés del PSC

El PSC defensa el català vehicular però avisa que la llengua pot ser «factor de divisió social»

Els textos del congrés reivindiquen la immersió "flexible" després de la rectificació de la direcció però acusen els independentistes de voler fer política a les escoles

per Ferran Casas / Sara González , Palau de Congresos de Catalunya, 14 de desembre de 2019 a les 20:40 |
La vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, amb Miquel Iceta i Salvador Illa al congrés del PSC | ACN
Gir del PSC. La redacció inicial de la ponència dels socialistes, que obviava la menció explícita a la immersió i havia estat àmpliament esmenada per la militància amb una trentena de textos, ha estat modificada. El partit que lidera Miquel Iceta ha aprovat incloure al text acordat amb les bases per unanimitat una menció explícita a la immersió lingüística, un model pensat per garantir a tots els alumnes el coneixement del català quan acaben l'educació obligatòria i que torna a reivindicar com a propi. A més, especifica que el català ha de ser "vehicular", tot i que alerta que la llengua es pot convertir en "factor de divisió social" perquè, segons ells, hi ha hagut intents d'instrumentalització a les aules. 

Els textos aprovats (tant el que s'introdueix a la ponència com una resolució que es votarà diumenge) va en la línia del que ja defensa l'actualització del model presentada pel Govern i es posa en pràctica d'acord amb l'autonomia de centres, es defensa reforçar el català a les àrees on menys es parla i fer el mateix amb el castellà a les zones on passa al revés. Immersió sí, però "modernitzant-la i flexibilitzant-la".


La ponència recull que el català ha de seguir sent la llengua "vehicular". Des del moment que la direcció del partit va detectar que el seu gir, que hi ha qui assenyala que té molt a veure amb l'intent de recuperar l'electorat que els havia marxat a Ciutadans, li comportaria desgast intern i extern, va començar a treballar per modificar el text a partir d'un redactat consensuat amb les territorials. 

"Hi ha qui ha volgut fer de l'aula quelcom més que un espai educatiu", afirmen per després sostenir que els sobiranistes han defensat "un criteri monolingüe tractant de marginar el castellà". Per això animen a "evitar tota instrumentalització política de les llengües" evitant així que es converteixi en "factor de divisió".


L'anglès com a garantia d'ascensor social

A més d'esmenar la ponència política, el PSC ha volgut explicar àmpliament quin és el seu posicionament sobre la llengua després de la polèmica generada. És per això que s'ha presentat una resolució al congrés que ha estat també aprovada per unanimitat -a excepció d'una abstenció. La portaveu parlamentària, Eva Granados, ha reivindicat el paper clau històric del PSC en la implantació del model d'immersió lingüística gràcies a dirigents com Marta Mata i Pepe González. "Van fer possible que no es segregués els estudiants per llengua materna", ha argumentat tot afegint que es tracta d'un model impulsat per garantir la igualtat d'oportunitats. 


Granados ha assenyalat el domini del castellà o del català "deficitaris" que es produeix en alguns centres i que impedeixen dir que l'actual model lingüístic sigui "d'èxit". Els socialistes catalans alerten que, si bé als anys 80 l'ascensor social es garantia amb el domini del català, ara el focus se situa en l'anglès. "Els alumnes estan dividits entre els que es poden pagar una acadèmia i els que no. En el futur, significarà que els que no tenen l'anglès seran els subordinats dels que sí que poden pagar-la", ha argumentat Granados.

La que a partir d'avui exercirà de número dos d'Iceta, ha alertat als defensors del manifest Koiné, de qui ha dit que volen fer del castellà "una llengua estrangera a Catalunya, i els que els acusen de nacionalistes per defensar el català com a vehicular, que el PSC viu la riquesa lingüística en positiu. "No ens callaran. Combatem el pensament únic", ha dit tot reivindicant que defensaran que a Catalunya s'aprengui l'anglès com a Suècia. 


AIXÍ QUEDA EL REDACTAT DE LA PONÈNCIA DEL PSC SOBRE LLENGUA

La llengua. Per la renovació del pacte lingüístic.
A la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística, en el que el nostre partit va jugar un paper fonamental que pretenia preservar les llengües oficials del debat ideològic i partidista. Tres criteris han inspirat i inspiren la política lingüística del PSC: el respecte absolut als drets lingüístics dels parlants, tant en català com en castellà, el posicionament del català al centre de gravetat del sistema educatiu i dels mitjans públics de comunicació i promoció de la llengua catalana en el context global i per últim, l’escola comuna, de manera que no se separin els infants per raó de llengua. Aquest pacte, en l'àmbit escolar, es centrava en dos objectius: que totes les noies i nois dominessin les dues llengües al finalitzar l'escola obligatòria i la defensa d'una única xarxa escolar, adaptable a la realitat lingüística de cada zona. Aquest va ser el punt d’acord després de vèncer les resistències dels nacionalismes català i espanyol que volien separar a l’educació els infants per llengua materna.

Però al llarg d’aquestes dècades hi ha qui ha volgut fer de l’aula quelcom més que un espai educatiu. Per una banda hi ha voluntat del nacionalisme espanyol d’instrumentalitzar electoralment el debat lingüístic negant la realitat plurilingüe d’Espanya. I per l’altra veiem com el nacionalisme des del govern i una part de l’independentisme els darrers anys han acabat defensant un criteri monolingüe tractant de marginar el castellà. Cal evitar tota instrumentalització política de les llengües ja que són per comprendre el món, per comunicar-se, per enraonar, per entendre’s. No acceptem que ningú les converteixi en munició contra l’altre, en part d’un combat polític excloent que juga a la contra de la pluralitat, la cohesió social  i la igualtat d’oportunitats.

Considerant totes aquestes circumstàncies i davant el risc actual que la llengua esdevingui un factor de divisió social, els i les socialistes tornarem a fer tot el possible per una convivència efectiva i afectiva del català i el castellà, fent desaparèixer la confrontació entre llengües que està posant en perill la convivència i el patrimoni lingüístic comú. Contribuirem a fer realitat el que deia la nostra companya Marta Mata, que els nens i les nenes han de conèixer i estimar el català i el castellà. I aquesta afirmació la fem extensiva al conjunt de ciutadans i ciutadanes. Per tot això volem renovar i millorar el pacte entorn dels objectius inicials, adaptant-los a la nova realitat lingüística a partir d’un debat social i polític serè que tingui per objectiu la convivència i la igualtat d’oportunitats.

Tothom reconeix ara que el PSC la va encertar proposant a la dècada de 1980 (en contra de CiU i inicialment també d’ERC) l’escola comuna. Estem convençudes de que ara, entrant 2020, la millor opció per assegurar la igualtat d’oportunitats és l’evolució cap un model plurilingüe tot mantenint el català al centre de gravetat del sistema educatiu.
 Catalunya és diversa també territorialment, una expressió de la seua diversitat és l'Aran, un territori que malda per preservar una llengua pròpia i una singularitat que va recollir l'Estatut i la Llei de Règim Especial de l'Aran de 2015. Preservar la singularitat de l'Aran, la seva llengua i el seu autogovern és per a Catalunya una manera de mostrar la seva sensibilitat, coherència i respecte a la diferència i els drets de les araneses i els aranesos.
Promourem, en l'àmbit estatal, el reconeixement i la preservació de la diversitat lingüística i un règim plurilingüisme, articulant la defensa de totes les llengües oficials i posant en valor la riquesa lingüística existent a tot el territori espanyol, garantint així el dret de tothom a parlar la seva llengua i l’obligació de les administracions envers els drets lingüístics dels parlants.

[...]

Seguirem apostant, com ho fa la Llei d’Educació de Catalunya, pel català com a llengua vehicular prioritària a l'escola alhora que modernitzarem i flexibilitzarem el model d’immersió per a que doni resposta a les necessitats actuals de la complexitat de l’escola tot avançant cap a un model plurilingüe.

L'escola ha de contribuir a compensar els dèficits lingüístics dels alumnes de cada comarca, municipi o barri i per això cal que les llengües curriculars (català, castellà i estrangeres) es tractin com a llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar d’acord amb els projectes lingüístics de cada centre per  assolir un bon domini oral i escrit del català, l’aranès a l’Aran,  i castellà i un veritable ús funcional de l'anglès (o una tercera llengua) vetllant la Inspecció Educativa pel compliment d’aquest criteri.

Per garantir la igualtat d’oportunitats prioritzarem l’aprenentatge de l’anglès (o altres terceres llengües en determinats territoris) amb una política decidida que incideixi en l’augment de personal i la formació de professorat de tots els nivells i tipus de formació, el reforçament de la formació inicial del professorat en anglès, el foment de l’emissió de continguts audiovisuals en versió original subtitulada, l’augment de l’oferta de places de les Escoles Oficials d’Idiomes i d’ajuts per millorar l’accés, entre d’altres mesures.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació