franquisme

Educar enmig de la foscor

La periodista Eva Comas explica a "Els nens de l'Adelita" l'epopeia d'una mestra i una escola renovadora en plena dictadura

per Pep Martí, 15 de desembre de 2019 a les 10:20 |
Fotografia de l'Adelita Barberà amb els seus alumnes a la Plaça d'Espanya el juny de 1948. | AMG Fons: Mª José Parcerisa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi havia una escola els anys quaranta on no es cantava el Cara al sol, on els nois no patien càstigs corporals, on nens i nenes estudiaven plegats, i on una mestra donava una educació integral als seus alumnes. Més que una escola, era una llum enmig de la foscor. O, qui sap, potser era "només" això: una mestra i una escola en el sentit més profund del terme.

Adela Barberà Jiménez va ser tot una institució a Gavà. Adelita, com se la coneixia, era mestra i va marcar vàries generacions de nois i noies de la ciutat en els anys més tèrbols de la dictadura. La seva figura estava en l'oblit i ara, gràcies a la recerca d'Eva Comas, ja disposa d'una magnífica biografia, Els nens de l'Adelita. Retrat d'una escola semiclandestina a Gavà (Ajuntament de Gavà)


Comas, filla de Gavà, periodista, llicenciada en Filologia Hispànica i professora, ha fet una immersió en els arxius locals i ha entrevistat una quarantena d'antics alumnes de l'Adelita. El que hi surt és una història emotiva, escrita amb un estil molt personal, de bona escriptora i alhora amb una capacitat d'empatitzar amb la protagonista i la seva aventura personal, marcada pels seus anys de residència a Cuba. 

Influïda per l'estada a Cuba


Nascuda a Sabadell, Adela va viure a la ciutat cubana de Camagüey amb els seus pares, que es van instal·lar un temps al Teatre Avellaneda de la població, on tenien cura del bar del local. Això la va fer connectar amb el món de la cultura i la música cubana i li va obrir tot un món. Barberà va ser ella mateixa influïda per una mestra de l'illa, Amanda Monreal, de mentalitat moderna i crítica. 
 

Retrat d’Adelita Barberà als anys 40. AMG Foto: Joan Pons Teixidó. Fons: Mª José Parcerisa. Foto: AMG Foto: Joan Pons Teixidó. Fons: Mª José Parcerisa.


Un dia, Adela es va enamorar. Concretament de Manuel Buisán, un català de Gavà que era de visita a Camagüey, i va tornar a Catalunya. Era el 1933. Així va començar el seu periple com a mestra, obrint una escola a Gavà, on va instaurar un sistema del tot innovador. Tot i ser una persona creient, no obligava els alumnes a assistir a missa, una cosa inimaginable els anys quaranta. La mestra anava amb els nens d'excursió i a veure exposicions. Això va fer que fos vista com una heterodoxa i que es cursessin moltes denúncies contra ella.

L'escola es va tancar durant un temps a inicis dels anys cinquanta, però ella va tornar a donar classes, primer amb nens menors de sis anys i després de nou amb més grans. 
Comas explica una de les moltes històries de llibertat que es van poder experimentar, malgrat tot, sota el franquisme. Defineix l'escola com "un petit bot salvavides enmig d'un oceà d'incomprensió i autoritarisme". Gràcies al seu estudi, avui es disposa de més coneixement sobre una de les experiències més suggeridores de l'escola catalana en anys d'infortuni.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació