15
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
02
de gener
del
2020
a les
20:30h
La vall del Jordà és el territori palestí més ric en recursos naturals. Ocupat per Israel, els acords d'Oslo de 1993 la van definir com a zona C, totalment controlada per l'estat jueu. Ara, Benjamin Netanyahu ha fet públic el seu pla per annexionar-se oficialment el territori.
Rashed Khudiri és portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà i ha viatjat a Europa per internacionalitzar la seva resistència.
- Quina és la situació actual a la vall del Jordà?
- La vall del Jordà és un dels llocs més estratègics de tot Cisjordània, ocupat per Israel des del 1967. És estratègic perquè té els principals recursos d'aigua de tot Palestina, començant pel riu Jordà, passant per la pluja i acabant pels aqüífers. També la mar Morta. A més, la vall connecta Palestina amb els països àrabs. També és rica en cultius i molts palestins històricament s'hi han traslladat per viure-hi i treballar-hi. Per això Israel sempre hi ha tingut tan interès, com demostra el fet que hi va construir la primera colònia de tot Cisjordània, Mehola, el 1967. Abans d'aquell any, la població palestina a la vall era de 320.000 persones i ara en queden uns 60.000. Israel ataca contínuament les comunitats palestines, destruint les seves cases per exemple, i la seva gent es converteixen en refugiats.
- Què van significar els acords d'Oslo del 1993?
- Els acords dividien Cisjordània en tres àrees diferents. L'àrea C quedava sota absolut control israelià, la B se la repartien Israel i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i l'A quedava gestionada per l'ANP. El 90% de la Vall és àrea C i, com et deia, la qüestió de l'aigua és clau. La companyia estatal Mekorot ha construït dipòsits d'aigua, l'envia a territoris israelians i no la vol compartir amb nosaltres. Això és un exemple de l'aïllament al qual estem sotmesos. La gent ha de viatjar de l'àrea C a l'àrea A per aconseguir aigua.
- L'explotació de recursos naturals també és una evidència al mar Mort.
- Sí. Està controlat totalment per Israel. Qui en treu màxim profit és l'empresa Ahava, que fa servir els recursos naturals del mar per fabricar productes cosmètics i vendre'ls a Europa. La platja del mar Mort també està controlada i convertida en un resort, on es controla qui pot entrar i qui no. Alhora, molts palestins es veuen obligats a treballar a les instal·lacions de la mar Morta o a altres empreses de colons perquè són ells qui monopolitzen els recursos. Aquesta és l'ocupació contra la qual lluitem. No és només una qüestió territorial.
- La vall del Jordà ja està ocupada per Israel. Quins canvis suposaria l'execució del pla d'annexió de Benjamin Netanyahu?
- A la pràctica, pocs. L'annexió ja és un fet des del moment en què comencen la construcció de colònies -considerades per l'ONU com una violació del dret internacional però que els Estats Units no considera il·legals- perquè els colons controlen parcel·les de terreny enormes. Però el més preocupant no és l'annexió sinó l'aïllament.
- El pla d'Israel a la Vall del Jordà pot canviar si Netanyahu perd les eleccions, que es repetiran per tercera vegada en un any?
- Hi ha certa esperança que la suma dels partits àrabs arribi als 20 representants al parlament israelià, la qual cosa podria posar les coses difícils a Netanyahu. Pel que fa a la resta de partits israelians, inclòs el Blau i Blanc de Benny Gantz, no hi tinc cap esperança perquè no representen cap diferència substancial. Hem de reclamar el compliment del dret internacional per impedir que els partits israelians continuïn forçant l'exili de la població palestina.
- I quin paper juga l'ANP?
- És una Autoritat sense autoritat real. Es va crear amb els acords d'Oslo, que preveien el control israelià de les principals ciutats a Cisjordània. La població palestina resisteix pel seu compte.
- A llarg termini, el final de l'ocupació hauria de significar l'establiment d'un sol estat o de dos?
- Potser el millor seria un sol estat però Israel no hi està interessat. El projecte d'Israel no acaba a Cisjordània: continua a la resta de països àrabs. La gènesi d'Israel és la voluntat de construir un país europeu al Pròxim Orient.
- I què n'espera, de la comunitat internacional? Vostè ara està viatjant arreu d'Europa.
- A Catalunya, per exemple, l'objectiu és que el Parlament i el Govern deixin de cooperar amb Israel. És difícil aconseguir-ho perquè la nostra veu és petita.
- Creu que la iniciativa de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, impulsada per entitats palestines, pot ser una eina útil?
- I tant. Per a una persona com jo, que viu l'ocupació, els crims d'Israel i la violació del dret internacional, el BDS és una eina humanitària. El BDS no va contra els jueus, va contra l'estat d'Israel i l'ocupació. Si la comunitat internacional s'hi suma i acaba amb els negocis que manté amb Israel, pot haver-hi un canvi. El boicot a la Sud-àfrica de l'apartheid és el camí a seguir perquè a Israel i a Cisjordània també hi ha un apartheid entre els ciutadans jueus i els àrabs. No tenim els mateixos drets.
Rashed Khudiri és portaveu del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà i ha viatjat a Europa per internacionalitzar la seva resistència.
- Quina és la situació actual a la vall del Jordà?
- La vall del Jordà és un dels llocs més estratègics de tot Cisjordània, ocupat per Israel des del 1967. És estratègic perquè té els principals recursos d'aigua de tot Palestina, començant pel riu Jordà, passant per la pluja i acabant pels aqüífers. També la mar Morta. A més, la vall connecta Palestina amb els països àrabs. També és rica en cultius i molts palestins històricament s'hi han traslladat per viure-hi i treballar-hi. Per això Israel sempre hi ha tingut tan interès, com demostra el fet que hi va construir la primera colònia de tot Cisjordània, Mehola, el 1967. Abans d'aquell any, la població palestina a la vall era de 320.000 persones i ara en queden uns 60.000. Israel ataca contínuament les comunitats palestines, destruint les seves cases per exemple, i la seva gent es converteixen en refugiats.
- Què van significar els acords d'Oslo del 1993?
- Els acords dividien Cisjordània en tres àrees diferents. L'àrea C quedava sota absolut control israelià, la B se la repartien Israel i l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i l'A quedava gestionada per l'ANP. El 90% de la Vall és àrea C i, com et deia, la qüestió de l'aigua és clau. La companyia estatal Mekorot ha construït dipòsits d'aigua, l'envia a territoris israelians i no la vol compartir amb nosaltres. Això és un exemple de l'aïllament al qual estem sotmesos. La gent ha de viatjar de l'àrea C a l'àrea A per aconseguir aigua.
"L'ocupació contra la qual lluitem no és només una qüestió territorial"
- L'explotació de recursos naturals també és una evidència al mar Mort.
- Sí. Està controlat totalment per Israel. Qui en treu màxim profit és l'empresa Ahava, que fa servir els recursos naturals del mar per fabricar productes cosmètics i vendre'ls a Europa. La platja del mar Mort també està controlada i convertida en un resort, on es controla qui pot entrar i qui no. Alhora, molts palestins es veuen obligats a treballar a les instal·lacions de la mar Morta o a altres empreses de colons perquè són ells qui monopolitzen els recursos. Aquesta és l'ocupació contra la qual lluitem. No és només una qüestió territorial.
- La vall del Jordà ja està ocupada per Israel. Quins canvis suposaria l'execució del pla d'annexió de Benjamin Netanyahu?
- A la pràctica, pocs. L'annexió ja és un fet des del moment en què comencen la construcció de colònies -considerades per l'ONU com una violació del dret internacional però que els Estats Units no considera il·legals- perquè els colons controlen parcel·les de terreny enormes. Però el més preocupant no és l'annexió sinó l'aïllament.
Rashed Khudiri, en un moment de l'entrevista. Foto: Paula Roque
- Per què?
- Hi ha 17 municipis al nord de la Vall on Israel no deixa que els veïns accedeixin a la carretera principal. No poden entrar o sortir quan vulguin del poble i quan ho fan és a través de checkpoints. A la pràctica això significa viure en una gran presó. A la llarga, Israel vol fer amb la Vall del Jordà el mateix que ha fet a Gaza. Al final només tindrem una terra buida. Aquest és el seu pla.
- A Gaza, Hamàs és qui té més suports. Això pot passar a la Vall del Jordà?
- No, Hamàs no vindrà a la Vall. De fet, a Israel li va bé que Hamàs sigui fort a Gaza. Així s'assegura que les armes es queden en una gran presó i pot anar matant a poc a poc la gent que hi viu.
"Hem de reclamar el compliment del dret internacional per impedir que els partits israelians continuïn forçant l'exili de la població palestina"
- El pla d'Israel a la Vall del Jordà pot canviar si Netanyahu perd les eleccions, que es repetiran per tercera vegada en un any?
- Hi ha certa esperança que la suma dels partits àrabs arribi als 20 representants al parlament israelià, la qual cosa podria posar les coses difícils a Netanyahu. Pel que fa a la resta de partits israelians, inclòs el Blau i Blanc de Benny Gantz, no hi tinc cap esperança perquè no representen cap diferència substancial. Hem de reclamar el compliment del dret internacional per impedir que els partits israelians continuïn forçant l'exili de la població palestina.
- I quin paper juga l'ANP?
- És una Autoritat sense autoritat real. Es va crear amb els acords d'Oslo, que preveien el control israelià de les principals ciutats a Cisjordània. La població palestina resisteix pel seu compte.
Khudiri ha viatjat a Europa per explicar la realitat de la Vall del Jordà. Foto: Paula Roque
- A llarg termini, el final de l'ocupació hauria de significar l'establiment d'un sol estat o de dos?
- Potser el millor seria un sol estat però Israel no hi està interessat. El projecte d'Israel no acaba a Cisjordània: continua a la resta de països àrabs. La gènesi d'Israel és la voluntat de construir un país europeu al Pròxim Orient.
"La gènesi d'Israel és la voluntat de construir un país europeu al Pròxim Orient"
- I què n'espera, de la comunitat internacional? Vostè ara està viatjant arreu d'Europa.
- A Catalunya, per exemple, l'objectiu és que el Parlament i el Govern deixin de cooperar amb Israel. És difícil aconseguir-ho perquè la nostra veu és petita.
- Creu que la iniciativa de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Israel, impulsada per entitats palestines, pot ser una eina útil?
- I tant. Per a una persona com jo, que viu l'ocupació, els crims d'Israel i la violació del dret internacional, el BDS és una eina humanitària. El BDS no va contra els jueus, va contra l'estat d'Israel i l'ocupació. Si la comunitat internacional s'hi suma i acaba amb els negocis que manté amb Israel, pot haver-hi un canvi. El boicot a la Sud-àfrica de l'apartheid és el camí a seguir perquè a Israel i a Cisjordània també hi ha un apartheid entre els ciutadans jueus i els àrabs. No tenim els mateixos drets.