13
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:43h
Uns 1.425 contribuents han pagat 2.085.988,56 euros per l'impost als actius no productius de les persones jurídiques en la primera autoliquidació del tribut, efectuada entre l'octubre i el novembre. Aquesta, però, feia referència als actius corresponents als anys 2017, 2018 i 2019, ja que, abans de començar-se a recaptar, el Tribunal Constitucional ha hagut de rebutjar el recurs presentat pel govern espanyol i el Parlament ha validat algunes esmenes legals a aquesta figura fiscal. Això implica, per tant, que l'ingrés anual s'ha quedat per sota dels 700.000 euros anuals en cadascun dels tres primers exercicis de vigència.
Aquest impost va ser acordat per Junts pel Sí amb la CUP per tal d'aconseguir el suport dels anticapitalistes als pressupostos del 2017 i pretenia fer front a l'evasió fiscal produïda a través de la titularitat de certs actius a nom d'empreses i que, en lloc d'usar-se per a la seva activitat econòmica, en realitat gaudien persones concretes -sovint socis o propietaris de l'empresa o familiar seus-. Tant poden ser béns immobles com habitatges, o cotxes i vehicles, vaixells, avions privats o objectes d'art, antiguitats i joies.
Els impulsors de l'impost no tenien previsions de recaptació, ja que no disposaven de les dades concretes de l'evasió fiscal que es produïa per aquesta via, però la intencionalitat del tribut era extrafiscal, és a dir, que l'objectiu era fer aflorar aquests actius i que es regularitzessin a nom dels autèntics propietaris, fent que paguessin l'impost del patrimoni i es reduís així el frau. En tot cas, els 1.425 contribuents que han optat per declarar béns d'aquest tipus han fet 4.000 declaracions, una mitjana de menys de tres cadascun -podria ser que haguessin declarat en bona part dels casos els mateixos actius en cadascun dels tres exercicis.
Des del Govern expliquen que aquest procés d'autoliquidacions "és un primer pas". La baixa xifra recaptada pot evidenciar tres coses: que hi havia poca evasió basada en posar actius personals a noms d'empreses; que aquests s'han regularitzat darrerament arran de l'aprovació de l'impost; o que la majoria d'aquests actius segueixen ocults i sense tributar. Ara la feina és verificar fins a quin punt és real aquesta tercera opció.
Com que la Generalitat no disposa de dades de l'impost de societats -és exclusivament estatal-, ho té més complicat per fer un càlcul aproximat de l'ingrés que hauria hagut de rebre en cas que es declaressin tots els actius no productius. Per buscar vies alternatives, per exemple, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va fer pública una ordre del Govern per la qual les galeries d'art, antiquaris i joieries han d'informar l'executiu quan persones jurídiques els facin adquisicions.
Això ha de permetre posteriorment creuar dades i analitzar si tots aquests objectes es declaren en l'autoliquidació de l'impost. Un tribut, en tot cas, que ha generat molts dubtes als gestors de les empreses. L'Agència Tributària de Catalunya ha resolt fins a 46 consultes referides a aquest ell les darreres setmanes. En el cas de l'impost a les begudes ensucrades, però, les consultes van arribar a la vuitantena, per bé que llavors els contribuents eren molts més, tots aquells que venien aquest tipus de begudes.
La baixa recaptació, però, també es podria deure al fet que, en una d'aquestes consultes, s'exclogués del pagament d'aquest impost les societats patrimonials. En una informació de l'Ara, experts en fiscalitat se sorprenien d'aquesta decisió pel fet que entenien que aquestes societats eren un dels focus de més evasió fiscal d'aquest tipus. El Govern, però, replica que les societats patrimonials ja han de pagar l'impost de patrimoni.
Aquest impost va ser acordat per Junts pel Sí amb la CUP per tal d'aconseguir el suport dels anticapitalistes als pressupostos del 2017 i pretenia fer front a l'evasió fiscal produïda a través de la titularitat de certs actius a nom d'empreses i que, en lloc d'usar-se per a la seva activitat econòmica, en realitat gaudien persones concretes -sovint socis o propietaris de l'empresa o familiar seus-. Tant poden ser béns immobles com habitatges, o cotxes i vehicles, vaixells, avions privats o objectes d'art, antiguitats i joies.
Els impulsors de l'impost no tenien previsions de recaptació, ja que no disposaven de les dades concretes de l'evasió fiscal que es produïa per aquesta via, però la intencionalitat del tribut era extrafiscal, és a dir, que l'objectiu era fer aflorar aquests actius i que es regularitzessin a nom dels autèntics propietaris, fent que paguessin l'impost del patrimoni i es reduís així el frau. En tot cas, els 1.425 contribuents que han optat per declarar béns d'aquest tipus han fet 4.000 declaracions, una mitjana de menys de tres cadascun -podria ser que haguessin declarat en bona part dels casos els mateixos actius en cadascun dels tres exercicis.
Des del Govern expliquen que aquest procés d'autoliquidacions "és un primer pas". La baixa xifra recaptada pot evidenciar tres coses: que hi havia poca evasió basada en posar actius personals a noms d'empreses; que aquests s'han regularitzat darrerament arran de l'aprovació de l'impost; o que la majoria d'aquests actius segueixen ocults i sense tributar. Ara la feina és verificar fins a quin punt és real aquesta tercera opció.
Com que la Generalitat no disposa de dades de l'impost de societats -és exclusivament estatal-, ho té més complicat per fer un càlcul aproximat de l'ingrés que hauria hagut de rebre en cas que es declaressin tots els actius no productius. Per buscar vies alternatives, per exemple, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya va fer pública una ordre del Govern per la qual les galeries d'art, antiquaris i joieries han d'informar l'executiu quan persones jurídiques els facin adquisicions.
Això ha de permetre posteriorment creuar dades i analitzar si tots aquests objectes es declaren en l'autoliquidació de l'impost. Un tribut, en tot cas, que ha generat molts dubtes als gestors de les empreses. L'Agència Tributària de Catalunya ha resolt fins a 46 consultes referides a aquest ell les darreres setmanes. En el cas de l'impost a les begudes ensucrades, però, les consultes van arribar a la vuitantena, per bé que llavors els contribuents eren molts més, tots aquells que venien aquest tipus de begudes.
La baixa recaptació, però, també es podria deure al fet que, en una d'aquestes consultes, s'exclogués del pagament d'aquest impost les societats patrimonials. En una informació de l'Ara, experts en fiscalitat se sorprenien d'aquesta decisió pel fet que entenien que aquestes societats eren un dels focus de més evasió fiscal d'aquest tipus. El Govern, però, replica que les societats patrimonials ja han de pagar l'impost de patrimoni.