15
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
16
de desembre
a la
13:58h
[L'11 de desembre el Grup de Periodistes Ramon Barnils va premiar el reportatge d'investigació El negoci de la misèria: 700 euros per les claus d'un pis ocupat a Barcelona, publicat fa uns mesos a NacióDigital per Andreu Merino. Ara, tornem sobre els fets que s'hi explicaven]
La situació d'emergència habitacional persisteix a Barcelona i, amb ella, les seves conseqüències directes i indirectes. Davant la impossibilitat d'accedir a un pis, hi ha famílies que opten per comprar les claus d'immobles a grups organitzats que han ocupat l'habitatge prèviament i n'han canviat el pany. Grups, doncs, que s'aprofiten de la vulnerabilitat d'aquestes persones.
No hi ha dades oficials sobre el volum de veïns que han hagut de recórrer a aquesta via a Barcelona, però el Sindicat de Llogaters, el Grup d'Habitatge de Sants i l'Obra Social Barcelona asseguren tenir coneixement que aquest fenomen no només existeix -com va explicar NacióDigital- el passat març, sinó que va en augment.
L'Ajuntament de Barcelona, igual que va fer aleshores, ha refusat fer cap tipus de declaració a preguntes d'aquest diari i ha assenyalat que la responsabilitat d'abordar la situació és dels Mossos. Per la seva banda, la policia catalana confirma que l'accés a un habitatge amb la compra de claus de pisos prèviament ocupats es manté.
Un "negoci ràpid"
Els Mossos expliquen que es tracta de "negocis ràpids" i que les persones que rebenten els panys no acostumen a deixar rastre després de vendre les claus. El problema passa a ser per a les persones que hi entren a viure, ja que es converteixen en autores d'un fet delictiu.
La majoria d'afectats han estat desnonats prèviament. Foto: Adrià Costa
La policia assegura que els pisos que s’acostumen a ocupar són immobles que fa molt temps que estan buits, la majoria propietat de bancs o de "grups familiars". També afirmen que la majoria de persones que compren les claus estan en "situació de necessitat".
Un punt de vista compartit per les fonts del sector bancari consultades per NacióDigital, que confirmen com el negoci de la misèria es continua estenent. Segons diuen, la majoria de persones procedeixen de desnonaments de lloguer i en alguns casos els venedors exigeixen pagaments periòdics.
Pendents de desnonament
L'accés a un habitatge per aquesta via no suposa cap garantia de poder disposar d'un habitatge a llarg termini. Ho estan vivint en primera persona la Joana i la Victòria. La primera reconeix que ja sabia que el pis on entraria a viure havia estat ocupat però assegura que no tenia cap més opció.
El pis és propietat d'un banc, que ja ha iniciat el procés per executar un desnonament, tot i que l'administració ha intentat negociar un lloguer social. Per ara el primer intent de llançament s'ha pogut parar als jutjats però l'advocada l'ha avisat que el segon avís pot arribar aviat.
La Victòria està en una situació similar, ja que la seva advocada ja li ha comunicat que l'empresa propietària del seu immoble vol fer-la fora. Fa mesos va pagar 800 euros al noi que va ensenyar-li el pis i després va descobrir que no n'era el propietari. Simplement havia canviat el pany per poder vendre-li les claus.
Cap novetat a Sant Jaume
La publicació, al març, del reportatge de NacióDigital va provocar que Junts per Catalunya presentés una proposició al ple municipal d'aquell mes instant l'Ajuntament a "dedicar les eines i els esforços necessaris per lluitar contra les organitzacions de caràcter mafiós que es lucren mitjançant l'ocupació il·legal d'habitatges", a més de donar resposta a les famílies pendents de tenir adjudicat un habitatge social.
El regidor Jordi Martí va defensar la proposició, que van aprovar tots els grups excepte Barcelona en Comú, que aleshores governava en solitari i es va abstenir. "Allà es va acabar la història", resumeix Martí, que assegura no tenir cap constància que el govern municipal hagi treballat per aplicar la proposició.
La proposició aprovada al març no ha tingut continuïtat. Foto: Ajuntament de Barcelona
Des d'ERC, la regidora Eva Baró explica que l'únic avenç relacionat amb la matèria és el cens d'habitatges buits que va fer públic l'Ajuntament fa uns mesos, i que xifra els habitatges desocupats en 10.052. "És un punt de partida perquè aquests són els pisos que s'ocupen", sosté.
El grup municipal de Ciutadans recorda que aquest any va presentar una proposició demanant al govern municipal que compartís en l'oposició el protocol d'actuació en casos d'habitatges ocupats il·legalment i, en cas que no existís, que se'n creés un. Des de Barcelona pel Canvi, la regidora Eva Parera critica durament la gestió de l'executiu de Colau: "La gestió de l’accés a l'habitatge és un dels punts més dèbils del govern d'Ada Colau, per no dir desastrós. No només no donen solucions sinó que amb les seves polítiques agreugen el problema". El govern municipal guarda silenci.
Regularitzar les ocupacions
A l'Estat espanyol no hi ha dades oficials sobre les ocupacions, però l'informe L'habitatge per a qui l'habita, publicat per l'Obra Social Barcelona el 2018, conclou que el 93% de les llars catalanes ocupades estan en risc de pobresa.
Pel que fa a la tipologia dels immobles ocupats, l’estudi de la PAH Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona recull que el 82% de les ocupacions a l’estat espanyol es produeixen en pisos de bancs o grans tenidors.
"Els grups que venen claus de pisos són minoritaris i continuaran fent negoci mentre no es garanteixi el dret a l'habitatge", assegura el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "S'aprofiten de la gent que necessita tenir un lloc on viure. És una conseqüència de la manca d'habitatge públic i la insuficiència de les polítiques públiques", diu la portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado.
Una necessitat habitacional que, per Palomera, és resultat de la gestió de la crisi financera del 2008. "El rescat del sector bancari i l'aval a la Sareb es va fer sense cap contrapartida que els obligués a fer habitatge social", recorda.
En aquest escenari, les famílies "fan el que poden", segons Susana Naranjo, de l'Obra Social Barcelona. Recentment, el Congrés d'Habitatge de Catalunya va abordar el fenomen de les ocupacions, instant les administracions a actuar i a pressionar els grans propietaris per regularitzar les ocupacions en forma de lloguers socials.
La situació d'emergència habitacional persisteix a Barcelona i, amb ella, les seves conseqüències directes i indirectes. Davant la impossibilitat d'accedir a un pis, hi ha famílies que opten per comprar les claus d'immobles a grups organitzats que han ocupat l'habitatge prèviament i n'han canviat el pany. Grups, doncs, que s'aprofiten de la vulnerabilitat d'aquestes persones.
No hi ha dades oficials sobre el volum de veïns que han hagut de recórrer a aquesta via a Barcelona, però el Sindicat de Llogaters, el Grup d'Habitatge de Sants i l'Obra Social Barcelona asseguren tenir coneixement que aquest fenomen no només existeix -com va explicar NacióDigital- el passat març, sinó que va en augment.
L'Ajuntament de Barcelona, igual que va fer aleshores, ha refusat fer cap tipus de declaració a preguntes d'aquest diari i ha assenyalat que la responsabilitat d'abordar la situació és dels Mossos. Per la seva banda, la policia catalana confirma que l'accés a un habitatge amb la compra de claus de pisos prèviament ocupats es manté.
Un "negoci ràpid"
Els Mossos expliquen que es tracta de "negocis ràpids" i que les persones que rebenten els panys no acostumen a deixar rastre després de vendre les claus. El problema passa a ser per a les persones que hi entren a viure, ja que es converteixen en autores d'un fet delictiu.
La policia assegura que els pisos que s’acostumen a ocupar són immobles que fa molt temps que estan buits, la majoria propietat de bancs o de "grups familiars". També afirmen que la majoria de persones que compren les claus estan en "situació de necessitat".
Un punt de vista compartit per les fonts del sector bancari consultades per NacióDigital, que confirmen com el negoci de la misèria es continua estenent. Segons diuen, la majoria de persones procedeixen de desnonaments de lloguer i en alguns casos els venedors exigeixen pagaments periòdics.
Pendents de desnonament
L'accés a un habitatge per aquesta via no suposa cap garantia de poder disposar d'un habitatge a llarg termini. Ho estan vivint en primera persona la Joana i la Victòria. La primera reconeix que ja sabia que el pis on entraria a viure havia estat ocupat però assegura que no tenia cap més opció.
Accedir a un habitatge a través de la compra de claus de pisos ocupats no garanteix disposar d'un pis a llarg termini
El pis és propietat d'un banc, que ja ha iniciat el procés per executar un desnonament, tot i que l'administració ha intentat negociar un lloguer social. Per ara el primer intent de llançament s'ha pogut parar als jutjats però l'advocada l'ha avisat que el segon avís pot arribar aviat.
La Victòria està en una situació similar, ja que la seva advocada ja li ha comunicat que l'empresa propietària del seu immoble vol fer-la fora. Fa mesos va pagar 800 euros al noi que va ensenyar-li el pis i després va descobrir que no n'era el propietari. Simplement havia canviat el pany per poder vendre-li les claus.
Cap novetat a Sant Jaume
La publicació, al març, del reportatge de NacióDigital va provocar que Junts per Catalunya presentés una proposició al ple municipal d'aquell mes instant l'Ajuntament a "dedicar les eines i els esforços necessaris per lluitar contra les organitzacions de caràcter mafiós que es lucren mitjançant l'ocupació il·legal d'habitatges", a més de donar resposta a les famílies pendents de tenir adjudicat un habitatge social.
El regidor Jordi Martí va defensar la proposició, que van aprovar tots els grups excepte Barcelona en Comú, que aleshores governava en solitari i es va abstenir. "Allà es va acabar la història", resumeix Martí, que assegura no tenir cap constància que el govern municipal hagi treballat per aplicar la proposició.
Des d'ERC, la regidora Eva Baró explica que l'únic avenç relacionat amb la matèria és el cens d'habitatges buits que va fer públic l'Ajuntament fa uns mesos, i que xifra els habitatges desocupats en 10.052. "És un punt de partida perquè aquests són els pisos que s'ocupen", sosté.
El grup municipal de Ciutadans recorda que aquest any va presentar una proposició demanant al govern municipal que compartís en l'oposició el protocol d'actuació en casos d'habitatges ocupats il·legalment i, en cas que no existís, que se'n creés un. Des de Barcelona pel Canvi, la regidora Eva Parera critica durament la gestió de l'executiu de Colau: "La gestió de l’accés a l'habitatge és un dels punts més dèbils del govern d'Ada Colau, per no dir desastrós. No només no donen solucions sinó que amb les seves polítiques agreugen el problema". El govern municipal guarda silenci.
Regularitzar les ocupacions
A l'Estat espanyol no hi ha dades oficials sobre les ocupacions, però l'informe L'habitatge per a qui l'habita, publicat per l'Obra Social Barcelona el 2018, conclou que el 93% de les llars catalanes ocupades estan en risc de pobresa.
Pel que fa a la tipologia dels immobles ocupats, l’estudi de la PAH Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona recull que el 82% de les ocupacions a l’estat espanyol es produeixen en pisos de bancs o grans tenidors.
El 93% de les llars catalanes ocupades estan en risc de pobresa
"Els grups que venen claus de pisos són minoritaris i continuaran fent negoci mentre no es garanteixi el dret a l'habitatge", assegura el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "S'aprofiten de la gent que necessita tenir un lloc on viure. És una conseqüència de la manca d'habitatge públic i la insuficiència de les polítiques públiques", diu la portaveu de la PAH a Barcelona, Lucía Delgado.
Una necessitat habitacional que, per Palomera, és resultat de la gestió de la crisi financera del 2008. "El rescat del sector bancari i l'aval a la Sareb es va fer sense cap contrapartida que els obligués a fer habitatge social", recorda.
En aquest escenari, les famílies "fan el que poden", segons Susana Naranjo, de l'Obra Social Barcelona. Recentment, el Congrés d'Habitatge de Catalunya va abordar el fenomen de les ocupacions, instant les administracions a actuar i a pressionar els grans propietaris per regularitzar les ocupacions en forma de lloguers socials.