15
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
16
de desembre
a les
14:17h
Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig compareixen aquest dilluns a les dues del migdia davant la justícia belga, encarregada d'abordar la petició d'extradició d'Espanya. La defensa de l'expresident preveu demanar la suspensió de la vista i confia que el jutge els doni la raó, tal com ja va fer en l'última compareixença, a finals d'octubre. Fonts jurídiques consultades per NacióDigital creuen que el tribunal belga esperarà a prendre una decisió sobre l'euroordre fins que es resolgui el recurs interposat per Puigdemont i Comín al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè es reconegui la seva condició d'eurodiputats i, per tant, se'ls concedeixi la immunitat. La decisió del TJUE es preveu ràpida i podria arribar de cara al gener o febrer.
Precisament pel fet que la qüestió es dirimeix a Bèlgica però també a Luxemburg, un dels dies clau d'aquesta setmana serà dijous. El mateix Puigdemont ho va insinuar en un misteriós missatge a Instagram, on va escriure: "7 days". Feia referència al dia que s'ha de pronunciar el TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, una decisió que podria tenir un impacte -directe o indirecte- en la situació processal de l'expresident.
Fonts consultades apunten que la doctrina que pugui sortir del veredicte del tribunal de Luxemburg serà vàlida per a Puigdemont i Comín, que esperen la resolució dels seus recursos, i també per a Clara Ponsatí, un cop es formalitzi el Brexit i pugui accedir, teòricament, a l'Eurocambra amb el nou repartiment d'escons. Ara com ara, l'advocat general de la Unió Europea ha avalat la posició de Junqueras i ha deixat clar que la condició d'eurodiputat s'aconsegueix amb el vot dels electors i no pot quedar "supeditada" a cap tràmit, com ara jurar la Constitució. El posicionament de l'advocat general no és vinculant, però sí que té incidència en la decisió final del tribunal.
Un altre element a tenir en compte de cara a l'extradició és la pròpia sentència del Tribunal Suprem. El jutge Pablo Llarena va activar una nova euroordre contra Puigdemont tan bon punt es va fer públic el veredicte del procés, i dies més tard en va emetre també per a Comín, Puig i Ponsatí. Aquesta última, de fet, va declarar dijous davant del jutge escocès. En el cas de l'expresident, Llarena el reclama per sedició i malversació, i confia tenir més èxit que amb les peticions d'extradició per rebel·lió.
Fonts consultades per aquest diari sostenen que això beneficia Puigdemont i els exconsellers, perquè la sentència del Suprem, que condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per un delicte de sedició, demostra que "no hi va haver un judici just", un element que s'ha de tenir en compte a l'hora de valorar una possible extradició. Sigui com sigui, les mateixes fonts deixen clar que "la feina està feta" en cas que calgui entrar al fons de la qüestió.
La tercera euroordre de Puigdemont
Puigdemont s'enfronta a la tercera euroordre. Va comparèixer el 17 d'octubre, tres dies després de l'euroordre de Llarena, davant de la justícia belga, a Brussel·les, per prestar declaració. Va passar la nit en dependències policials i va ser deixat en llibertat sense fiança, amb la possibilitat de sortir del país amb permís del jutge. Una de les característiques que la defensa de l'expresident sempre insisteix a remarcar és que es troben a disposició de la justícia sempre que se'ls demani, i de fet sempre han comparegut quan els ha estat sol·licitat.
En el procediment, la fiscalia belga defensa en aquest moment del procediment la posició de la justícia espanyola. Per això, el ministeri públic demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena. Aquest posicionament del fiscal podria canviar durant el procediment, que es preveu llarg perquè sigui quina sigui la decisió que prengui el jutge, encara es podrà recórrer.
Les pressions d'Espanya
El 29 d'octubre, el jutge va ajornar la vista de Puigdemont fins a aquest dilluns. Aquell mateix dia, coincidint amb la campanya electoral del 10-N i amb un PSOE força bel·ligerant contra l'independentisme, el govern espanyol va amenaçar directament Bèlgica perquè acceptés l'extradició de l'expresident. Va ser la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, qui va advertir que no entendrien que no es lliurés a l'Estat una persona que "s'ha fugat" de la justícia i que, en cas de rebutjar l'euroordre, la Moncloa prendria "decisions". Aquestes pressions no preocupen la defensa de Puigdemont, que encara el procediment amb optimisme.
Precisament pel fet que la qüestió es dirimeix a Bèlgica però també a Luxemburg, un dels dies clau d'aquesta setmana serà dijous. El mateix Puigdemont ho va insinuar en un misteriós missatge a Instagram, on va escriure: "7 days". Feia referència al dia que s'ha de pronunciar el TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, una decisió que podria tenir un impacte -directe o indirecte- en la situació processal de l'expresident.
Fonts consultades apunten que la doctrina que pugui sortir del veredicte del tribunal de Luxemburg serà vàlida per a Puigdemont i Comín, que esperen la resolució dels seus recursos, i també per a Clara Ponsatí, un cop es formalitzi el Brexit i pugui accedir, teòricament, a l'Eurocambra amb el nou repartiment d'escons. Ara com ara, l'advocat general de la Unió Europea ha avalat la posició de Junqueras i ha deixat clar que la condició d'eurodiputat s'aconsegueix amb el vot dels electors i no pot quedar "supeditada" a cap tràmit, com ara jurar la Constitució. El posicionament de l'advocat general no és vinculant, però sí que té incidència en la decisió final del tribunal.
Un altre element a tenir en compte de cara a l'extradició és la pròpia sentència del Tribunal Suprem. El jutge Pablo Llarena va activar una nova euroordre contra Puigdemont tan bon punt es va fer públic el veredicte del procés, i dies més tard en va emetre també per a Comín, Puig i Ponsatí. Aquesta última, de fet, va declarar dijous davant del jutge escocès. En el cas de l'expresident, Llarena el reclama per sedició i malversació, i confia tenir més èxit que amb les peticions d'extradició per rebel·lió.
Fonts consultades per aquest diari sostenen que això beneficia Puigdemont i els exconsellers, perquè la sentència del Suprem, que condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per un delicte de sedició, demostra que "no hi va haver un judici just", un element que s'ha de tenir en compte a l'hora de valorar una possible extradició. Sigui com sigui, les mateixes fonts deixen clar que "la feina està feta" en cas que calgui entrar al fons de la qüestió.
La tercera euroordre de Puigdemont
Puigdemont s'enfronta a la tercera euroordre. Va comparèixer el 17 d'octubre, tres dies després de l'euroordre de Llarena, davant de la justícia belga, a Brussel·les, per prestar declaració. Va passar la nit en dependències policials i va ser deixat en llibertat sense fiança, amb la possibilitat de sortir del país amb permís del jutge. Una de les característiques que la defensa de l'expresident sempre insisteix a remarcar és que es troben a disposició de la justícia sempre que se'ls demani, i de fet sempre han comparegut quan els ha estat sol·licitat.
La fiscalia belga demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena
En el procediment, la fiscalia belga defensa en aquest moment del procediment la posició de la justícia espanyola. Per això, el ministeri públic demana que s'extradeixi Puigdemont pels delictes de sedició i malversació, tal com reclama Llarena. Aquest posicionament del fiscal podria canviar durant el procediment, que es preveu llarg perquè sigui quina sigui la decisió que prengui el jutge, encara es podrà recórrer.
Les pressions d'Espanya
El 29 d'octubre, el jutge va ajornar la vista de Puigdemont fins a aquest dilluns. Aquell mateix dia, coincidint amb la campanya electoral del 10-N i amb un PSOE força bel·ligerant contra l'independentisme, el govern espanyol va amenaçar directament Bèlgica perquè acceptés l'extradició de l'expresident. Va ser la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, qui va advertir que no entendrien que no es lliurés a l'Estat una persona que "s'ha fugat" de la justícia i que, en cas de rebutjar l'euroordre, la Moncloa prendria "decisions". Aquestes pressions no preocupen la defensa de Puigdemont, que encara el procediment amb optimisme.