L'Havana i Barcelona, 500 anys i 10 punts clau d'un vincle amb llums i ombres

Les ciutats, agermanades des del 1993, comparteixen projectes de cooperació urbanístics, culturals i socials

per Arnau Urgell / Pep Martí , Barcelona, 18 de desembre de 2019 a les 06:40 |
Inauguració d'un centre esportiu en una escola de l'Havana | Ajuntament de Barcelona
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La història oficial diu que un 16 de novembre del 1519 el conqueridor espanyol Diego Velázquez de Cuéllar va fundar Sant Cristòfor de l'Havana. La capital de Cuba i ciutat més gran del Carib acaba de celebrar els seus primers 500 anys amb rumba i focs artificials al Malecón.

Al llarg d'aquesta centenària i convulsa història, el vincle entre l'Havana i Barcelona –i per extensió entre Cuba i Catalunya- ha estat intens, divers i on les llums han conviscut amb les ombres. “És una relació històrica que es perd en els orígens colonials”, destaca Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). El comerç, l'esclavisme, el modernisme, l'urbanisme, la política, la solidaritat internacionalista i la cooperació s'han succeït en un constant viatge d'anada i tornada.

No és només una qüestió d'història i de passat, sinó de present i de futur. I és que en l'actual context de certa obertura ecònomica i política, tal i com destaca David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament, l'Havana haurà d'escollir si tendeix cap al model de ciutat de Barcelona o al de Miami. De moment, la capital cubana serà la ciutat convidada de La Mercè 2020 –una patrona que, per cert, també es venera a la ciutat caribenya cada 24 de setembre.

Agermanament des del 1993

Barcelona i l'Assemblea Provincial del Poder Popular de l'Havana es van agermanar l'any 1993. Era la plasmació institucional d'una relació que havien començat a impulsar els comitès de solidaritat amb el poble cubà en diversos barris de la ciutat. L'illa patia l'anomenat Periodo Especial, la crisi causada pel desmembrament del bloc soviètic i l'enduriment de l'embargament nord-americà.
 

Inauguració del projecte museogràfic del Palacio del Segundo Cabo de l'Havana. Foto: Ajuntament de Barcelona


L'agermanament va suposar iniciar relacions de cooperació en projectes centrats en la gestió de la conservació i de la rehabilitació del patrimoni arquitectònic. Un treball que va culminar el 2005 amb la signatura d'un conveni amb l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat de l'Havana, una institució dirigida des de fa dècades per Eusebio Leal, inicialment centrada en la restauració d'un centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

“Té rang de ministeri i un elevat grau d'autonomia en el marc del sistema polític cubà”, explica a NacióDigital Pilar Riesco, tècnica de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona. “És una administració que gestiona l'Havana Vella de manera integral, ja que també ha assumit projectes socials, d'espai públic, medi ambient i cultura, entre altres”, afegeix.


L'acord va preveure precisament actuar en una illa del carrer Barcelona –sí, a l'Havana hi ha un carrer dedicat a la capital catalana-, que va incloure la creació de l'Espai Barcelona-L'Havana. “És un equipament a mig camí entre centre cívic i casal de barri”, explica Riesco. A més, la programació inclou de manera transversal elements vinculats a la cultura catalana: tallers de trencadís, de puntaire o celebrar Sant Jordi, entre altres.

La relació amb l'Oficina de l'Historiador es va refermar el 2013 amb la signatura d'un memoràndum d'entesa –que es va renovar el 2018- i amb l'impuls de diversos projectes, entre els quals destaca el "Ponts Culturals". Inclou la conceptualització a càrrec del MUHBA del projecte de museologització del Palacio del Segundo Cabo, com a centre d'interpretació de les relacions entre Cuba i Europa. També es va coproduir un documental sobre la història d'ambdues ciutats i una guia urbana sobre el modernisme a la ciutat caribenya.

Una relació amb llums i obres, en deu actes

Durant molt de temps, era una expressió col·loquial entre els cubans que anaven a comprar a una botiga dir "voy al catalán". La presència catalana en el comerç i l'economia de l'illa era molt forta i segurament no es pot entendre la seva història sense aprofundir en aquesta petjada. En aquesta relació, el lligam entre les dues capitals, Barcelona i l'Havana, ha estat crucial. I alhora contradictori, amb llums i ombres, des de l'enriquiment cultural al comerç d'esclaus, de l'opressió colonial als combats compartits. A continuació, una selecció de deu seqüències d'aquest vincle ambivalent.    

 

Transferir el coneixement en la gestió de ciutats

Els projectes amb l'Havana –impulsats i coordinats per la direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional- abasten altres àmbits. Tots tenen un element en comú: la filosofia de transferir el coneixement en la gestió urbana. "És el nucli de la cooperació ciutat-ciutat", explica Pilar Riesco. Si en el cas d'Amman s'ha centrat en l'accessibilitat, a l'Havana hi ha tres grans temes: el cultural, l'urbanístic i el social.

Un dels projectes estrella ha estat el suport a la realització del pla de gestió urbana per a la reconversió de la Badia de l'Havana. “S'hi replica el model ecosistèmic de gestió de la ciutat amb la implicació del Port de Barcelona i l'Agència d'Ecologia Urbana”, destaca Riesco. El resultat inclou elements que ens poden resultar familiars com les superilles o un sistema similar al Bicing.

En l'àmbit social destaca la creació d'un recinte esportiu en una escola aprofitant que els treballadors de l'Institut Municipal d'Esports destinen el 0,7% dels seus salaris a cooperació. També s'ha contribuït a la creació del primer centre per a joves de l'Havana així com  un espai per fomentar la professionalització i emprenedoria de nous dissenyadors. Finalment, en un format de cooperació més clàssica, s'ha col·laborat en l'adequació dels habitatges afectats per l'huracà Irma, que va impactar al Carib amb una força destructora el 2017.

Quan un museu exerceix d'ambaixador de la ciutat

Una de les col·laboracions més fructíferes entre ambdues ciutats l'han protagonitzat el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i l'Oficina de l'Historiador. Conjuntament, han elaborat el projecte “Ponts Culturals: Desenvolupament de la proposta museogràfica de la sala d'arquitectura i urbanisme del Palacio Segundo Cabo de l'Havana”, un centre per a la interpretació de les relacions culturals entre Cuba i Europa. 

Joan Roca, director del MUHBA, ho explica a NacióDigital: “La relació entre Barcelona i l'Havana respon a una estratègia de ciutat en política internacional”. No només és una qüestió que s'hagi mantingut amb alcaldes i alcaldesses de diversos colors en les últimes dècades sinó d'una llarga relació històrica. “Verdaguer va ser capellà d'un vaixell que feia el recorregut entre totes dues ciutats, per no parlar dels molts capitals de l'Eixample que van fer la fortuna a Cuba. És un vincle que té el seu rostre lleig, com és el mercat d'esclaus, i les seves pàgines brillants, com el modernisme de l'Havana, que no s'entén sense catalans d'origen que vivien allí”, rememora Roca. De fet, un dels projectes en què tots dos museus han col·laborat és una guia urbana sobre el modernisme a la capital cubana.
 

El Palacio del Segundo Cabo, un dels centres de la cooperació Barcelona-L'Havana. Foto: http://segundocabo.ohc.cu/


Un dels fruits de la col·laboració ha estat la realització del documental L'Havana i Barcelona. Història de dues ciutats, 1779-1936, que es pot veure en una pantalla immensa del palau Segundo Cabo, precisament a la zona portuària de la ciutat caribenya. Un itinerari audiovisual per aquest viatge compartit al llarg de la història, que Joan Roca resumeix així: “Barcelona sempre ha estat i continua sent la porta d'Europa cap a l'Amèrica central via l'Havana”. 

Roca defensa el paper que pot tenir un museu com a ambaixador d'una ciutat, i això és el que ha fet el MUHBA, que per aquest projecte ha comptat amb el suport de la Unió Europea. A més, destaca la importància de l'Oficina de l'Historiador, que a partir de la seva tasca centrada en la conservació del patrimoni ha acabat assumint una visió global de la gestió de l'Havana Vella.



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació