13
de desembre
del
2019
L'Auditori AXA, situat a l'Illa Diagonal de Barcelona, és l'escenari aquest dissabte del consell nacional del PDECat en el qual es debatrà la proposta d'encaix amb Junts per Catalunya (JxCat) elaborada per la direcció executiva després del procés de participació intern amb 1.500 militants implicats. La proposta que ha fet pública aquest matí David Bonvehí, president del partit, no concreta quina és la fórmula que s'ha de fer servir per unir totes les peces del puzzle que formen totes les ànimes de l'espai nacionalista, però fa servir un verb clau: "transitar" cap a JxCat. És a dir, que el PDECat sigui una "peça clau" -la base- del projecte sense la necessitat que es dissolgui en un horitzó immediat. La pilota és ara a la teulada de Carles Puigdemont i dels independents, bona part dels quals han tingut una relació més aviat distant -quant no bel·ligerant- amb el partit.
Què passarà ara, a parer de la direcció nacionalista? Fent servir unes paraules de Bonvehí que ahir van ser repetides per bona part dels dirigents consultats per NacióDigital, JxCat "no pot existir sense el PDECat". La formació nascuda de l'antiga Convergència ostenta els drets electorals i econòmics de les sigles creades per comparèixer a les eleccions del 21-D sota el lideratge de Carles Puigdemont, nom decisiu per definir el futur immediat. En les conclusions del procés participatiu, a les quals han tingut accés aquest divendres els consellers nacionals, s'hi "valora" el lideratge de Puigdemont, però es remarca la necessitat de tenir-ne de "nous".
Això, traduït, vol dir que l'expresident disposaria de l'autoritat per traçar l'estratègia, però que el dia a dia de la formació el portaria un secretari general i un secretari d'organització. En essència, la idea de la direcció encapçalada per Bonvehí és que la formació passi a dir-se JxCat -una possibilitat que queda avalada de forma clara en les conclusions del procés participatiu- en el marc d'una "estructura única", que seria hereva de la del PDECat. Un canvi de nom, en definitiva, que hauria de servir per integrar els independents que s'han sumat a l'espai nacionalista els últims anys.
192698
"S'ha de parar la confusió de sigles", ressaltava la militància en el debat intern que es va fer després de l'estiu, i per això la idea és fer confluir sota el paraigua de JxCat tant el PDECat com la Crida Nacional per la República, comandada per Jordi Sànchez des de Lledoners. A la presó de Sant Joan de Vilatorrada s'hi ha desplaçat Bonvehí les últimes setmanes per presentar una oferta d'encaix que ja havia estat consultada amb Waterloo i amb Artur Mas, expresident de la Generalitat. La direcció considera que la iniciativa és "oberta" i deixa "sense excuses" els més allunyats del PDECat.
Un membre de la direcció sostenia aquesta tarda que ara qui ha de moure fitxa és Puigdemont, el seu entorn i la Crida. "Ara es veurà si realment es volen posar d'acord", recalcava. Un altre integrant de la cúpula posava de manifest que la negociació amb JxCat i la Crida pot ser "tensa" perquè bona part dels independents no volen tenir res a veure amb la "continuïtat històrica i administrativa" que suposaria entrar dins del PDECat, encara que fos a canvi de variar les sigles. "Qui sap, potser acaben marxant", assegura un alt dirigent sobre la possibilitat que els independents -arrenglerats amb Puigdemont, que manté oberta la via de la Crida- no atenguin l'oferta d'integració.
Hi haurà separació?
La possibilitat d'una escissió encara no està descartada. Ni molt menys. Dirigents consultats assenyalen que es podria produir per dues bandes: per part d'aquells quadres que se senten més allunyats del PDECat i per part dels integrants del partit més distanciats de Puigdemont. En aquest sentit, a la formació se segueixen amb atenció els moviments que està fent el col·lectiu El País de Demà, impulsat per exdiputats com Carles Campuzano i Jordi Xuclà i que també compta amb la participació puntual de Marta Pascal, excoordinadora general del PDEcat i senadora de JxCat.
El consell nacional d'aquest dissabte, el més esperat des de les reunions al març que van avalar les llistes imposades per Puigdemont al Congrés i a l'Ajuntament de Barcelona, també serà escenari del debat intern generat per la recollida de signatures destinada a forçar una assemblea extraordinària. Els impulsors són dirigents municipals metropolitans -L'Hospitalet de Llobregat, Granollers, Badalona, entre d'altres- que consideren que cal alinear el partit amb Puigdemont i JxCat. És probable, en tot cas, que aquesta assemblea extraordinària s'acabi produint en els propers mesos.
Si hi és, serà per validar què fer amb l'encaix entre totes les ànimes. Bonvehí assegura que la direcció no ha rebut cap mandat per explorar una escissió, i confia que les negociacions amb Puigdemont -ara més centrat en el cas de la seva immunitat com a eurodiputat que no pas en qüestions internes- fructifiquin. L'acord de la direcció d'aquest divendres per "transitar" cap a JxCat no va gaire més enllà del que van acordar Mas i l'expresident al juliol -dotar les sigles d'una estructura "operativa"-, però les successives eleccions i els debats latents -i irresolts- han anat ajornant un procés que ara ja enfila la recta final. La incògnita, per ara, és el desenllaç.
Què passarà ara, a parer de la direcció nacionalista? Fent servir unes paraules de Bonvehí que ahir van ser repetides per bona part dels dirigents consultats per NacióDigital, JxCat "no pot existir sense el PDECat". La formació nascuda de l'antiga Convergència ostenta els drets electorals i econòmics de les sigles creades per comparèixer a les eleccions del 21-D sota el lideratge de Carles Puigdemont, nom decisiu per definir el futur immediat. En les conclusions del procés participatiu, a les quals han tingut accés aquest divendres els consellers nacionals, s'hi "valora" el lideratge de Puigdemont, però es remarca la necessitat de tenir-ne de "nous".
Això, traduït, vol dir que l'expresident disposaria de l'autoritat per traçar l'estratègia, però que el dia a dia de la formació el portaria un secretari general i un secretari d'organització. En essència, la idea de la direcció encapçalada per Bonvehí és que la formació passi a dir-se JxCat -una possibilitat que queda avalada de forma clara en les conclusions del procés participatiu- en el marc d'una "estructura única", que seria hereva de la del PDECat. Un canvi de nom, en definitiva, que hauria de servir per integrar els independents que s'han sumat a l'espai nacionalista els últims anys.
192698
"S'ha de parar la confusió de sigles", ressaltava la militància en el debat intern que es va fer després de l'estiu, i per això la idea és fer confluir sota el paraigua de JxCat tant el PDECat com la Crida Nacional per la República, comandada per Jordi Sànchez des de Lledoners. A la presó de Sant Joan de Vilatorrada s'hi ha desplaçat Bonvehí les últimes setmanes per presentar una oferta d'encaix que ja havia estat consultada amb Waterloo i amb Artur Mas, expresident de la Generalitat. La direcció considera que la iniciativa és "oberta" i deixa "sense excuses" els més allunyats del PDECat.
Un membre de la direcció sostenia aquesta tarda que ara qui ha de moure fitxa és Puigdemont, el seu entorn i la Crida. "Ara es veurà si realment es volen posar d'acord", recalcava. Un altre integrant de la cúpula posava de manifest que la negociació amb JxCat i la Crida pot ser "tensa" perquè bona part dels independents no volen tenir res a veure amb la "continuïtat històrica i administrativa" que suposaria entrar dins del PDECat, encara que fos a canvi de variar les sigles. "Qui sap, potser acaben marxant", assegura un alt dirigent sobre la possibilitat que els independents -arrenglerats amb Puigdemont, que manté oberta la via de la Crida- no atenguin l'oferta d'integració.
Hi haurà separació?
La possibilitat d'una escissió encara no està descartada. Ni molt menys. Dirigents consultats assenyalen que es podria produir per dues bandes: per part d'aquells quadres que se senten més allunyats del PDECat i per part dels integrants del partit més distanciats de Puigdemont. En aquest sentit, a la formació se segueixen amb atenció els moviments que està fent el col·lectiu El País de Demà, impulsat per exdiputats com Carles Campuzano i Jordi Xuclà i que també compta amb la participació puntual de Marta Pascal, excoordinadora general del PDEcat i senadora de JxCat.
El consell nacional d'aquest dissabte, el més esperat des de les reunions al març que van avalar les llistes imposades per Puigdemont al Congrés i a l'Ajuntament de Barcelona, també serà escenari del debat intern generat per la recollida de signatures destinada a forçar una assemblea extraordinària. Els impulsors són dirigents municipals metropolitans -L'Hospitalet de Llobregat, Granollers, Badalona, entre d'altres- que consideren que cal alinear el partit amb Puigdemont i JxCat. És probable, en tot cas, que aquesta assemblea extraordinària s'acabi produint en els propers mesos.
Si hi és, serà per validar què fer amb l'encaix entre totes les ànimes. Bonvehí assegura que la direcció no ha rebut cap mandat per explorar una escissió, i confia que les negociacions amb Puigdemont -ara més centrat en el cas de la seva immunitat com a eurodiputat que no pas en qüestions internes- fructifiquin. L'acord de la direcció d'aquest divendres per "transitar" cap a JxCat no va gaire més enllà del que van acordar Mas i l'expresident al juliol -dotar les sigles d'una estructura "operativa"-, però les successives eleccions i els debats latents -i irresolts- han anat ajornant un procés que ara ja enfila la recta final. La incògnita, per ara, és el desenllaç.