Un senyor de Barcelona

Quaderns Crema i Acantilado, brogit i «jarana»

«El brogit és com una mena de leit motiv de Quaderns Crema. Per a Acantilado l'han rebatejat "jarana"»

per Toni Vall , 13 de desembre de 2019 a les 16:00 |
Cartells del 40 aniversari dels Quadern Crema | Quaderns Crema
A casa nostra, els anys que acaben en 9 sembla que són proclius per a la fundació d'editorials. El 1969, Beatriz de Moura i Oscar Tusquets van fundar Tusquets. El mateix any, a Jorge Herralde se li va acudir Anagrama. Les dues han celebrat enguany el cinquantè aniversari. I ahir Quaderns Crema va bufar quaranta espelmes i la seva germana petita Acantilado, vint.

El 1979 i el 1999 van ser fèrtils en la ment visionària i atrevida del gran Jaume Vallcorba. Quaderns Crema, sí, l'editorial de tota la vida de Quim Monzó i de Sergi Pàmies. L'editorial de les portades blanques i les il·lustracions. Acantilado, l'editorial de les portades negres. Les editorials de l'atzavara i els clàssics, les edicions cuidades, les recuperacions dels nostres poetes i prosistes.


Van fer ahir la festa que commemorava les dues efemèrides a l'hotel Alma del carrer Mallorca. Sergi Pàmies m'explica que Quim Monzó ja fa temps que no surt de nit i que, per tant, no creu que vingui a la festa: "Si vingués, seria digne de titulars a cinc columnes!". La festa que li va quedar gravada, continua, va ser la del quinzè aniversari, al Palau Güell de Nou de la Rambla. Ell, Monzó, Gabriel Galmés i Ferran Torrent punxant música en un reservat fins a les tantes de la nit. Va ser memorable. L'amant de les gavardines no s'està de donar el vist i plau al meu abric llarg, "molt ben triat, molt misteriós".

Amb el Jordi Nopca observem l'escenari, el DJ i la selecció musical que té preparada amb fastuosos discos de vinil: "Mira, mira, ara posarà l'Unforgettable, de Nat King Cole". L'Hugo de Cominges m'explica que ell i la Lídia Penelo es van conèixer bé gràcies a Quaderns Crema i a la presentació del llibre Marcos Montes de David Monteagudo. Té tot el sentit que avui hi siguin els dos a la festa i celebrin també el seu encontre decisiu.


Amb l'editor Daniel Fernández acabem parlant de nens de fills i de la seva teoria segons la qual la baixa natalitat a Catalunya s'ha degut, per una part, a la lectura obligatòria de Mecanoscrit del segon origen i, per l'altra, a l'aplicació del mètode Estivill per a fer dormir als nens. El Daniel també ens explica que Jaume Vallcorba mai es va canviar oficialment el nom del seu DNI, sempre hi va constar Santiago. Parar l'orella en algunes converses és coincidir en el fet que bastant gent glossa la forta personalitat del pare de Quaderns i Acantilado. La traductora Anna Casassas en dona fe i certifica que sempre la va tractar molt bé, amb exquisidesa.

Sandra Ollo, a l'hora del brindis, entoma els quaranta i els vint i reivindica els cinc. Els cinc anys que fa que ella comanda la nau: "Fa cinc anys vaig treure el cap al penya-segat i em vaig agafar a l'atzavara". A la festa dels cinc anys de Quaderns, al bar Universal, J.V. Foix va agafar el micròfon i va exclamar: "Visca el brogit i el ball!". Des de llavors el brogit és com una mena de leit motiv de Quaderns Crema. Per a Acantilado l'han rebatejat "jarana".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació