Infraestructures

La Cambra rebutja que s'investeixi Sánchez si no reconeix un deute de 45.000 milions amb Catalunya

Torra es refereix a la manifestació de l'Espanya despoblada i a l'aparició de Terol Existeix: "Han descobert que s'ha creat un Madrid que ho absorbeix tot!"

per Roger Tugas Vilardell , 13 de desembre de 2019 a les 12:28 |
Joan Canadell, al costat de Quim Torra, durant la presentació de l'estudi sobre la inversió en infraestructures. | @cambrabcn
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Cambra, Joan Canadell, rebutja que l'independentisme faciliti la investidura de Pedro Sánchez si aquest no reconeix un deute de 45.000 milions en inversions amb Catalunya. És la quantitat en actius en infraestructures que un estudi de l'entitat calcula que li falta al país per disposar d'un pes equivalent al seu PIB a l'Estat, tal como ocorre amb els estats de l'eurozona. L'entitat reclama que aquesta quantitat s'inverteixi progressivament fins al 2030.

El president de la Cambra també ha avisat als partits independentistes que "no s'hauria de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez si no hi ha un reconeixement d'aquest deute de 45.000 milions". I atès que l'Estat pot no complir després, ha optat per posar sobre la taula les transferències d'actius a Catalunya, amb aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres o edificis", ja que "tot pot ser part de la solució d'aquest problema".


D'aquesta manera, ha opinat que, "en el supòsit que, en aquests deu anys, Catalunya esdevingui un estat independent, el fet que hi hagi hagut un reconeixement d'aquests 45.000 milions d'euros de deutes seria molt important". En aquest sentit, ha convidat a crear una taula conjunta amb cambres, patronals i altres organitzacions de professionals per fer proposta en relació a la problemàtica del deute inversor en infraestructures.

Canadell, durant la presentació de l'estudi monogràfic "Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya", ha lamentat que es digui que és el procés el que perjudica l'economia i que Madrid pot superar Catalunya aviat en PIB. "Si aquí no invertiu i allí no pareu de fer-ho, el lògic és que algun dia ens avancin!", ha asseverat, i s'ha preguntat si els usuaris de les infraestructures catalanes tenen menys drets que els usuaris de les infraestructures de la resta de l'Estat, fins al punt que la manca d'inversions també comporta més accidents i morts a les carreteres.


El president de la Cambra també s'ha exclamat: "Ens pregunten si ja sabem que, amb la independència, quedaríem fora d'Europa, però és que, a nivell d'infraestructures, ja estem fora d'Europa, i el que ens toca és entrar-hi". En tot cas, ha criticat que, per ara, hi ha un "model d'infraestructures centrades bàsicament a Barcelona i a la seva àrea metropolitana" i ha reclamat que la resta del país també tingui dret a unes infraestructures de qualitat.

Canadell ha parlat al costat de Quim Torra, qui en la seva intervenció posterior ha subratllat la necessitat de posar l'accent en els greuges del dèficit fiscal i inversor. "No he demanat mai que l'empresariat sigui independentista", ha asseverat, sinó que creu que han de reclamar que, visquin on visquin del país, puguin emprendre els seus negocis, amb infraestructures adequades com trens, aeroports o ports. "En definitiva, es tracta de ser competitius", ha conclòs.


El president català ha lamentat que els respectius governs espanyols beneficiïn sistemàticament Madrid en detriment de la resta de territoris, cosa que comporta mobilitzacions de l'Espanya despoblada o el sorgiment de formacions com Terol Existeix. "Han descobert que han creat un Madrid que ho absorbeix tot!", ha constatat, i ha agraït que, a més, de la Cambra, altres organitzacions similars com Foment del Treball i el Cercle d'Economia també denunciïn el dèficit d'infraestructures.

Per tot això, Torra ha destacat que "això no va de competències, va de sobirania, de sobirania fiscal o d'infraestructures, de sobirania per decidir-ho tot en definitiva". "Necessitem poder decidir, necessitem sobirania i fer que aquests 3.800 milions anuals ens arribin", ha insistit, i ha subratllat la urgència d'aquesta demanda: "En depèn la nostra economia i el nostre benestar social, i també el nostre futur com a país".

Una quarta part d'inversions no executades

Segons l'estudi fet públic aquest divendres per la Cambra, la inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya i finalment no executada ha tingut conseqüències molt rellevants per a l'economia. Una quarta de les partides compromeses en infraestructures des del 2001 no s'han gastat -uns 8.000 milions d'euros-, cosa que hauria impedit un creixement econòmic del país equivalent al 3,3% del PIB i la creació o manteniment de 115.000 llocs de treball.

L'anàlisi també detecta que Catalunya és, amb diferència, el territori de l'Estat més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures, una situació que s'ha agreujat durant el període de recuperació econòmica. De fet, Catalunya hauria rebut el 12% de la inversió regionalitzada entre 2013 i 2018, mentre que el pes era del 16,5% entre 2001 i 2012. En realitat, Madrid se situaria per sota, per bé que allí no s'hi comptabilitzen les inversions en l'administració central, mentre que el País Basc, també per sota, té concert econòmic i es paga bona part de les infraestructures

Incompliment flagrant el 2018

Durant el 2018, de fet, la Cambra calcula que l'Estat només va gastar el 54,2% de la inversió pressupostada en infraestructures a Catalunya, la segona xifra més baixa des del canvi de segle. "Estem en un moment d'emergència climàtica, però també d'emergència inversora", s'ha lamentat des de la Cambra, una situació que lamenta que perjudica la competitivitat del país.

En aquest sentit, l'entitat reclama establir un mecanisme de compensació automàtica pel qual l'Estat hauria de transferir a la Generalitat aquells recursos que, tot i compromesos en els comptes aprovats, finalment no gasti. De la mateixa manera, la Cambra defensa que Catalunya requereix una inversió de 45.000 milions fins el 2030 per compensar el dèficit d'infraestructures actuals. I això que, des del 2001, el gruix d'inversions de l'Estat s'ha situat en els 25.500 milions.

El mirall d'Europa amb infraestructures

Aquesta xifra respon al fet que es localitzen ara a Catalunya un 15,7% de l'estoc de capital en infraestructures de tot l'Estat, per bé que el seu pes en el PIB ronda el 19%. La Cambra destaca, de fet, que l'estoc de capital public d'Espanya en relació a l'eurozona és equivalent al seu PIB, com en els principals països europeus, motiu pel qual reclama que, en el si de l'Estat, ocorri el mateix. Per fer això, en l'horitzó del 2030, l'estudi destaca que caldria una inversió anual d'uns 3.800 milions per al conjunt de les administracions.

En tot cas, la Cambra ha comptabilitzat en 15.200 milions el cost de les infraestructures que considera prioritàries. D'aquestes, 5.270 milions anirien destinats a millorar la xarxa ferroviària de passatgers, 5.230 milions serien per a la xarxa viària, 1.880 milions per a aeroports, 1.300 milions per a ports, 980 milions per a la xarxa ferroviària de mercaderies i els darrers 560 milions, per a centrals logístiques.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació