País Valencià

​El Consell d'Europa homologa català i valencià per primer cop en l'informe sobre llengües minoritàries

El criteri de l'organisme internacional contrasta amb el de l'Advocacia de l'Estat, que va considerar que l'administració valenciana no compartia llengua pròpia amb la catalana i la balear

per NacióDigital , 13 de desembre de 2019 a les 10:21 |
El Consell d'Europa en una imatge d'arxiu | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Consell d'Europa ha passat a referir-se a la llengua que es parla al País Valencià com a "valencià/català", tot reconeixent ambdues denominacions com a iguals, segons informa el Diari la Veu. Un gest que per primera vegada ha plasmat en el seu informe sobre l'estat de les llengües minoritàries a l'estat espanyol, ja que fins ara havia utilitzat ambdues denominacions per separat depenent de si parlava de Catalunya i Balears o del territori valencià.

Així, l'organisme internacional assegura que, "d'acord amb la informació i documents rebuts de la Generalitat Valenciana i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la denominació dual 'valencià/català' és la designació utilitzada per a referir-se a 'la llengua local i històrica dels valencians'".


El criteri ratificat en el document contrasta amb el recent posicionament de l'Advocacia de l'Estat, que va defensar que les comunicacions entre l'administració valenciana i la catalana o balear, tot i compartir el mateix àmbit lingüístic, havien de realitzar-se en castellà. El motiu és que considerava que el valencià sols és oficial al País Valencià mentre que els estatuts d'autonomia dels altres dos territoris no recullen aquesta denominació, sinó la de català.

El punt de vista del Consell d'Europa, contrari al de l'Advocacia, ha quedat reflectit en el Cinqué informe del Comite d'Experts respecte d'Espanya per a conéixer l'estat de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ser ratificat el 2001. Des d'aleshores, ha alertat dels diversos incompliments per part de l'estat espanyol. 


Aquesta última vegada no ha estat diferent. Per exemple, es reitera a l'Estat una petició ja formulada amb anterioritat per a modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial en tal de garantir la utilització de les llengües cooficials de les autonomies, sempre que així ho demane alguna de les parts d'un judici.

A més a més, en el cas concret del valencià, s'assenyalen limitacions al seu ensenyament en els diferents nivells educatius que caldria resoldre –un requeriment que també realitza respecte de Galícia–. De fet, l'informe explica que, "tot i que el valencià/català té l'estatus de llengua cooficial a tot el territori valencià i la majoria de la població n'és competent, es troba en una situació preocupant especialment en l'administració de l'Estat i en el sistema judicial".


D'altra banda, també recomana que s'incloguin en els estatuts d'autonomia dels diferents territoris aquelles llengües pròpies que es parlen però que no han arribat a veure-s'hi reflectides, com és el cas del català a Aragó o l'asturià a Astúries. De la mateixa manera, insta a "clarificar la situació" de l'àrab a Ceuta, de l'extremeny a Extremadura, del portuguès a Castella i Lleó i del caló –també conegut com a romaní– com a llengua sense una implantació territorial concreta. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació