13
de desembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:04h
La inversió pressupostada per l'Estat a Catalunya i finalment no executada ha tingut conseqüències molt rellevants per a l'economia. Segons l'estudi monogràfic "Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya" de la Cambra de Comerç de Barcelona, una quarta de les partides compromeses en infraestructures des del 2001 no s'han gastat -uns 8.000 milions d'euros-, cosa que hauria impedit un creixement econòmic del país equivalent al 3,3% del PIB i la creació o manteniment de 115.000 llocs de treball.
Segons aquest estudi, presentat aquest divendres a la Llotja de Mar amb la presència de Quim Torra, Catalunya és, amb diferència, el territori de l'Estat més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures, una situació que s'ha agreujat durant el període de recuperació econòmica. De fet, Catalunya hauria rebut el 12% de la inversió regionalitzada entre 2013 i 2018, mentre que el pes era del 16,5% entre 2001 i 2012.
Durant el 2018, de fet, la Cambra calcula que l'Estat només va gastar el 54,2% de la inversió pressupostada en infraestructures a Catalunya, la segona xifra més baixa des del canvi de segle. "Estem en un moment d'emergència climàtica, però també d'emergència inversora", s'ha lamentat des de la Cambra, una situació que lamenta que perjudica la competitivitat del país.
Els incompliments inversors, també segons l'entitat, han impedit la generació de quasi 20.000 milions d'euros de facturació addicional a Catalunya, de 3.776 milions en salaris i de 3.895 milions en rendes fiscals i cotitzacions. L'informe subratlla també que, només invertint 89 milions en 95 quilòmetres de carreteres convencionals, s'evitarien 11 morts i 28 ferits cada tres anys a Catalunya.
Les infraestructures en què Catalunya estaria més infrafinançada són els aeroports i els tren, entre 2013 i 2017. Segons l'estudi, els aeroports catalans van rebre el 20,2% de passatgers de tot l'Estat, però tan sols van rebre el 10,4% de les inversions, mentre que, en el cas dels trens, van transportar el 23,1% de passatgers i van rebre el 13,1% de les inversions. En el cas de les carreteres, per les catalanes van circular el 15% de vehicles pesants i van rebre el 9% de les inversions i, pel que fa al port, van transportar el 17,6% del total de tones i van rebre el 15,7% de la inversió. "Potser aquesta menor diferència es deu a que Madrid no té port", ha ironitzat el president de la Cambra, Joan Candell.
En aquest sentit, l'entitat reclama establir un mecanisme de compensació automàtica pel qual l'Estat hauria de transferir a la Generalitat aquells recursos que, tot i compromesos en els comptes aprovats, finalment no gasti. De la mateixa manera, la Cambra defensa que Catalunya requereix una inversió de 45.000 milions fins el 2030 per compensar el dèficit d'infraestructures actuals. I això que, des del 2001, el gruix d'inversions de l'Estat s'ha situat en els 25.500 milions.
Aquesta xifra respon al fet que es localitzen ara a Catalunya un 15,7% de l'estoc de capital en infraestructures de tot l'Estat, per bé que el seu pes en el PIB ronda el 19%. La Cambra destaca, de fet, que l'estoc de capital public d'Espanya en relació a l'eurozona és equivalent al seu PIB, com en els principals països europeus, motiu pel qual reclama que, en el si de l'Estat, ocorri el mateix. Per fer això, en l'horitzó del 2030, l'estudi destaca que caldria una inversió anual d'uns 3.800 milions per al conjunt de les administracions.
En tot cas, la Cambra ha comptabilitzat en 15.200 milions el cost de les infraestructures que considera prioritàries. D'aquestes, 5.270 milions anirien destinats a millorar la xarxa ferroviària de passatgers, 5.230 milions serien per a la xarxa viària, 1.880 milions per a aeroports, 1.300 milions per a ports, 980 milions per a la xarxa ferroviària de mercaderies i els darrers 560 milions, per a centrals logístiques.
Els empresaris es queixen
Segons una enquesta entre els adherits a la Cambra, un 36% dels empresaris creu que les infraestructures de transport són del tot insuficients i generen alts costos per a l'activitat econòmica, i un 28% més creu que provoca costos significatius. Un altre 29% afirma que les infraestructures són suficients per al dia a dia de la seva activitat econòmica, però caldria invertir més en el seu manteniment i millora. Només un 7% no té queixes en aquest sentit i afirma que aquest aspecte no el perjudica.
Quim Torra, en la seva intervenció després de la presentació de l'estudi, ha subratllat la necessitat de posar l'accent en els greuges del dèficit fiscal i inversor. "No he demanat mai que l'empresariat sigui independentista", ha asseverat, sinó que creu que han de reclamar que, visquin on visquin del país, puguin emprendre els seus negocis, amb infraestructures adequades com trens, aeroports o ports. "En definitiva, es tracta de ser competitius", ha conclòs.
Un Madrid que "ho absorbeix tot"
El president català ha lamentat que els respectius governs espanyols beneficiïn sistemàticament Madrid en detriment de la resta de territoris, cosa que comporta mobilitzacions de l'Espanya despoblada o el sorgiment de formacions com Terol Existeix. "Han descobert que han creat un Madrid que ho absorbeix tot!", ha constatat, i ha agraït que, a més, de la Cambra, altres organitzacions similars com Foment del Treball i el Cercle d'Economia també denunciïn el dèficit d'infraestructures.
Per tot això, Torra ha destacat que "això no va de competències, va de sobirania, de sobirania fiscal o d'infraestructures, de sobirania per decidir-ho tot en definitiva". "Necessitem poder decidir, necessitem sobirania i fer que aquests 3.800 milions anuals ens arribin", ha insistit, i ha subratllat la urgència d'aquesta demanda: "En depèn la nostra economia i el nostre benestar social, i també el nostre futur com a país".
Usuaris de segona
El president de la Cambra, Joan Canadell, ha lamentat que es digui que és el procés el que perjudica l'economia i que Madrid pot superar Catalunya aviat en PIB. "Si aquí no invertiu i allí no pareu de fer-ho, el lògic és que algun dia ens avancin!", ha asseverat, i s'ha preguntat si els usuaris de les infraestructures catalanes tenen menys drets que els usuaris de les infraestructures de la resta de l'Estat, fins al punt que la manca d'inversions també comporta més accidents i morts a les carreteres.
Canadell també s'ha exclamat: "Ens pregunten si ja sabem que, amb la independència, quedaríem fora d'Europa, però és que, a nivell d'infraestructures, ja estem fora d'Europa, i el que ens toca és entrar-hi". En tot cas, ha lamentat que, per ara, hi ha un "model d'infraestructures centrades bàsicament a Barcelona i a la seva àrea metropolitana" i ha reclamat que la resta del país també tingui dret a unes infraestructures de qualitat.
Investidura de Sánchez
El president de la Cambra també ha avisat als partits independentistes que "no s'hauria de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez si no hi ha un reconeixement d'aquest deute de 45.000 milions". I atès que l'Estat pot no complir després, ha optat per posar sobre la taula les transferències d'actius a Catalunya, amb aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres o edificis", ja que "tot pot ser part de la solució d'aquest problema".
D'aquesta manera, ha opinat que, "en el supòsit que, en aquests deu anys, Catalunya esdevingui un estat independent, el fet que hi hagi hagut un reconeixement d'aquests 45.000 milions d'euros de deutes seria molt important". En aquest sentit, ha convidat a crear una taula conjunta amb cambres, patronals i altres organitzacions de professionals per fer proposta en relació a la problemàtica del deute inversor en infraestructures.
Segons aquest estudi, presentat aquest divendres a la Llotja de Mar amb la presència de Quim Torra, Catalunya és, amb diferència, el territori de l'Estat més perjudicat per la distribució territorial de la inversió en infraestructures, una situació que s'ha agreujat durant el període de recuperació econòmica. De fet, Catalunya hauria rebut el 12% de la inversió regionalitzada entre 2013 i 2018, mentre que el pes era del 16,5% entre 2001 i 2012.
Durant el 2018, de fet, la Cambra calcula que l'Estat només va gastar el 54,2% de la inversió pressupostada en infraestructures a Catalunya, la segona xifra més baixa des del canvi de segle. "Estem en un moment d'emergència climàtica, però també d'emergència inversora", s'ha lamentat des de la Cambra, una situació que lamenta que perjudica la competitivitat del país.
Els incompliments inversors, també segons l'entitat, han impedit la generació de quasi 20.000 milions d'euros de facturació addicional a Catalunya, de 3.776 milions en salaris i de 3.895 milions en rendes fiscals i cotitzacions. L'informe subratlla també que, només invertint 89 milions en 95 quilòmetres de carreteres convencionals, s'evitarien 11 morts i 28 ferits cada tres anys a Catalunya.
Les infraestructures en què Catalunya estaria més infrafinançada són els aeroports i els tren, entre 2013 i 2017. Segons l'estudi, els aeroports catalans van rebre el 20,2% de passatgers de tot l'Estat, però tan sols van rebre el 10,4% de les inversions, mentre que, en el cas dels trens, van transportar el 23,1% de passatgers i van rebre el 13,1% de les inversions. En el cas de les carreteres, per les catalanes van circular el 15% de vehicles pesants i van rebre el 9% de les inversions i, pel que fa al port, van transportar el 17,6% del total de tones i van rebre el 15,7% de la inversió. "Potser aquesta menor diferència es deu a que Madrid no té port", ha ironitzat el president de la Cambra, Joan Candell.
En aquest sentit, l'entitat reclama establir un mecanisme de compensació automàtica pel qual l'Estat hauria de transferir a la Generalitat aquells recursos que, tot i compromesos en els comptes aprovats, finalment no gasti. De la mateixa manera, la Cambra defensa que Catalunya requereix una inversió de 45.000 milions fins el 2030 per compensar el dèficit d'infraestructures actuals. I això que, des del 2001, el gruix d'inversions de l'Estat s'ha situat en els 25.500 milions.
Aquesta xifra respon al fet que es localitzen ara a Catalunya un 15,7% de l'estoc de capital en infraestructures de tot l'Estat, per bé que el seu pes en el PIB ronda el 19%. La Cambra destaca, de fet, que l'estoc de capital public d'Espanya en relació a l'eurozona és equivalent al seu PIB, com en els principals països europeus, motiu pel qual reclama que, en el si de l'Estat, ocorri el mateix. Per fer això, en l'horitzó del 2030, l'estudi destaca que caldria una inversió anual d'uns 3.800 milions per al conjunt de les administracions.
En tot cas, la Cambra ha comptabilitzat en 15.200 milions el cost de les infraestructures que considera prioritàries. D'aquestes, 5.270 milions anirien destinats a millorar la xarxa ferroviària de passatgers, 5.230 milions serien per a la xarxa viària, 1.880 milions per a aeroports, 1.300 milions per a ports, 980 milions per a la xarxa ferroviària de mercaderies i els darrers 560 milions, per a centrals logístiques.
Els empresaris es queixen
Segons una enquesta entre els adherits a la Cambra, un 36% dels empresaris creu que les infraestructures de transport són del tot insuficients i generen alts costos per a l'activitat econòmica, i un 28% més creu que provoca costos significatius. Un altre 29% afirma que les infraestructures són suficients per al dia a dia de la seva activitat econòmica, però caldria invertir més en el seu manteniment i millora. Només un 7% no té queixes en aquest sentit i afirma que aquest aspecte no el perjudica.
Quim Torra, en la seva intervenció després de la presentació de l'estudi, ha subratllat la necessitat de posar l'accent en els greuges del dèficit fiscal i inversor. "No he demanat mai que l'empresariat sigui independentista", ha asseverat, sinó que creu que han de reclamar que, visquin on visquin del país, puguin emprendre els seus negocis, amb infraestructures adequades com trens, aeroports o ports. "En definitiva, es tracta de ser competitius", ha conclòs.
Un Madrid que "ho absorbeix tot"
El president català ha lamentat que els respectius governs espanyols beneficiïn sistemàticament Madrid en detriment de la resta de territoris, cosa que comporta mobilitzacions de l'Espanya despoblada o el sorgiment de formacions com Terol Existeix. "Han descobert que han creat un Madrid que ho absorbeix tot!", ha constatat, i ha agraït que, a més, de la Cambra, altres organitzacions similars com Foment del Treball i el Cercle d'Economia també denunciïn el dèficit d'infraestructures.
Per tot això, Torra ha destacat que "això no va de competències, va de sobirania, de sobirania fiscal o d'infraestructures, de sobirania per decidir-ho tot en definitiva". "Necessitem poder decidir, necessitem sobirania i fer que aquests 3.800 milions anuals ens arribin", ha insistit, i ha subratllat la urgència d'aquesta demanda: "En depèn la nostra economia i el nostre benestar social, i també el nostre futur com a país".
Usuaris de segona
El president de la Cambra, Joan Canadell, ha lamentat que es digui que és el procés el que perjudica l'economia i que Madrid pot superar Catalunya aviat en PIB. "Si aquí no invertiu i allí no pareu de fer-ho, el lògic és que algun dia ens avancin!", ha asseverat, i s'ha preguntat si els usuaris de les infraestructures catalanes tenen menys drets que els usuaris de les infraestructures de la resta de l'Estat, fins al punt que la manca d'inversions també comporta més accidents i morts a les carreteres.
Canadell també s'ha exclamat: "Ens pregunten si ja sabem que, amb la independència, quedaríem fora d'Europa, però és que, a nivell d'infraestructures, ja estem fora d'Europa, i el que ens toca és entrar-hi". En tot cas, ha lamentat que, per ara, hi ha un "model d'infraestructures centrades bàsicament a Barcelona i a la seva àrea metropolitana" i ha reclamat que la resta del país també tingui dret a unes infraestructures de qualitat.
Investidura de Sánchez
El president de la Cambra també ha avisat als partits independentistes que "no s'hauria de donar suport a la investidura de Pedro Sánchez si no hi ha un reconeixement d'aquest deute de 45.000 milions". I atès que l'Estat pot no complir després, ha optat per posar sobre la taula les transferències d'actius a Catalunya, amb aeroports, ports, ferrocarrils, carreteres o edificis", ja que "tot pot ser part de la solució d'aquest problema".
D'aquesta manera, ha opinat que, "en el supòsit que, en aquests deu anys, Catalunya esdevingui un estat independent, el fet que hi hagi hagut un reconeixement d'aquests 45.000 milions d'euros de deutes seria molt important". En aquest sentit, ha convidat a crear una taula conjunta amb cambres, patronals i altres organitzacions de professionals per fer proposta en relació a la problemàtica del deute inversor en infraestructures.