13
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:18h
Una jugada políticament rodona. Boris Johnson va posar el Parlament britànic contra les cordes i va forçar una elecció que li ha permès aconseguir per als conservadors un nivell de suport no vist des dels temps de Margaret Thatcher. La desfeta dels laboristes de Corbyn és més que categòrica –els pitjors resultats des de 1935– i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea el 31 de gener és ara una opció real i plausible. NacióDigital ha parlat amb analistes i investigadors en Ciència Política britànics per entendre una mica més cap a on va un Regne Unit amb majoria absoluta conservadora, comandada per un líder populista i pragmàtic com Boris Johnson.
Charlie Beckett, destacat analista polític i ex-presentador de la BBC, creu que el resultat és devastador per al laborisme, i es mostra preocupat per "una democràcia britànica camí de la fallida, amb una oposició catastròficament inútil". Jeremy Corbyn ha culpat a la polartizació generada pel Brexit dels resultats nefastos del seu partit, i ha declarat que no tornarà a competir per Downing Street. Tanmateix, vol ocupar el seu escó a Westminster, tot i que líders destacats del laborisme no han trigat ni un minut a reclamar la seva desaparició immediata de la vida política.
"Amb aquests resultats, els conservadors tindran l'oportunitat de moldejat el país al seu gust", assegura Tim Bale, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Londres, però adverteix alhora que "la campanya de Johnson ha generat una il·lusió de Brexit immediat i de fi de l'austeritat, que el líder conservador ara haurà de gestionar". Més enllà dels resultats, Bale creu que la Gran Bretanya "és cada cop més diversa, més oberta i més liberal, la qual cosa generarà tensions a Boris Johnson i la seva agenda de menys impostos i menys despesa".
Un fet destacat és que els conservadors han guanyat escons en districtes tradicionalment laboristes del nord d'Anglaterra i Gal·les, amb una presència encara important de les indústries manufactureres, que depenen dels mercats europeus. Jill Rutter, investigadora de l'Institute for Government, afirma que Johnson rebrà una pressió creixent del sector empresarial per atenuar els efectes del Brexit.
Els resultats electorals, sorprenentment, indiquen que molts votants contraris al Brexit aquest cop han votat Johnson. Simon Hix, professor de la London School of Economics, pensa que "molts votants contraris a la sortida de la UE han demostrat que tenien més por a Corbyn que al Brexit".
Els resultats indiquen que Boris Johnson tindrà mans lliures per executar un Brexit dur, però hi ha qui creu que –precisament per la majoria absoluta– el líder conservador podrà buscar un acord més favorable sense entrebancs, perquè ja compta amb el suport popular. Kevin Featherstone, professor de Política Europea de la LSE, considera que el Brexit "només es pot aconseguir amb un acord de lliure comerç" a l'estil del qual la UE manté amb els països de l'EFTA, tot i que pronostica un acord "minimalista".
Simon Usherwood, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Surrey, veu tanmateix impossible que el Brexit es faci efectiu durant el 2020, car "tot i que Johnson tindrà una Cambra dels Comuns disposada a tot, la Cambra dels Lords ha expressat molts dubtes constitucionals sobre el Brexit". Sigui com sigui, assegura que el Brexit s'acabarà produint: "després de 40 anys d'infelicitat dentro de la UE, ens esperen 40 anys d'infelicitat fora de la UE"; ironitza.
Si el front del Brexit sembla encaminat amb la victòria rotunda de Johnson, un altre front amenaça amb provocar igual o més inestabilitat en la política britànica: Escòcia. Nicola Sturgeon ha pintat del color de l'SNP pràcticament tot el país i ha fet un discurs contundent: "el missatge és clar, Escòcia no vol un govern conservador i Boris Johnson no té cap mandat per treure Escòcia de la Unió Europea". També ha considerat que el poble escocès ha donat suport explícitament al seu projecte de celebrar un segon referèndum d'independència ben aviat.
Jill Rutter es pregunta "com s'ho farà Johnson per mantenir unit el Regne Unit, amb un escocesos i uns nord-irlandesos que no estaran gens contents amb l'acord final del Brexit, sigui quin sigui". Featherstone, per la seva banda, es fa el mateix interrogant: "com s'ho farà el govern conservador per aguantar cinc anys sense permetre un segon referèndum a Escòcia, tenint en compte que l'SNP ha obtingut un mandat claríssim en aquest sentit".
Charlie Beckett, destacat analista polític i ex-presentador de la BBC, creu que el resultat és devastador per al laborisme, i es mostra preocupat per "una democràcia britànica camí de la fallida, amb una oposició catastròficament inútil". Jeremy Corbyn ha culpat a la polartizació generada pel Brexit dels resultats nefastos del seu partit, i ha declarat que no tornarà a competir per Downing Street. Tanmateix, vol ocupar el seu escó a Westminster, tot i que líders destacats del laborisme no han trigat ni un minut a reclamar la seva desaparició immediata de la vida política.
"Amb aquests resultats, els conservadors tindran l'oportunitat de moldejat el país al seu gust", assegura Tim Bale, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Londres, però adverteix alhora que "la campanya de Johnson ha generat una il·lusió de Brexit immediat i de fi de l'austeritat, que el líder conservador ara haurà de gestionar". Més enllà dels resultats, Bale creu que la Gran Bretanya "és cada cop més diversa, més oberta i més liberal, la qual cosa generarà tensions a Boris Johnson i la seva agenda de menys impostos i menys despesa".
Un fet destacat és que els conservadors han guanyat escons en districtes tradicionalment laboristes del nord d'Anglaterra i Gal·les, amb una presència encara important de les indústries manufactureres, que depenen dels mercats europeus. Jill Rutter, investigadora de l'Institute for Government, afirma que Johnson rebrà una pressió creixent del sector empresarial per atenuar els efectes del Brexit.
Els resultats electorals, sorprenentment, indiquen que molts votants contraris al Brexit aquest cop han votat Johnson. Simon Hix, professor de la London School of Economics, pensa que "molts votants contraris a la sortida de la UE han demostrat que tenien més por a Corbyn que al Brexit".
Els resultats indiquen que Boris Johnson tindrà mans lliures per executar un Brexit dur, però hi ha qui creu que –precisament per la majoria absoluta– el líder conservador podrà buscar un acord més favorable sense entrebancs, perquè ja compta amb el suport popular. Kevin Featherstone, professor de Política Europea de la LSE, considera que el Brexit "només es pot aconseguir amb un acord de lliure comerç" a l'estil del qual la UE manté amb els països de l'EFTA, tot i que pronostica un acord "minimalista".
Simon Usherwood, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Surrey, veu tanmateix impossible que el Brexit es faci efectiu durant el 2020, car "tot i que Johnson tindrà una Cambra dels Comuns disposada a tot, la Cambra dels Lords ha expressat molts dubtes constitucionals sobre el Brexit". Sigui com sigui, assegura que el Brexit s'acabarà produint: "després de 40 anys d'infelicitat dentro de la UE, ens esperen 40 anys d'infelicitat fora de la UE"; ironitza.
Si el front del Brexit sembla encaminat amb la victòria rotunda de Johnson, un altre front amenaça amb provocar igual o més inestabilitat en la política britànica: Escòcia. Nicola Sturgeon ha pintat del color de l'SNP pràcticament tot el país i ha fet un discurs contundent: "el missatge és clar, Escòcia no vol un govern conservador i Boris Johnson no té cap mandat per treure Escòcia de la Unió Europea". També ha considerat que el poble escocès ha donat suport explícitament al seu projecte de celebrar un segon referèndum d'independència ben aviat.
Jill Rutter es pregunta "com s'ho farà Johnson per mantenir unit el Regne Unit, amb un escocesos i uns nord-irlandesos que no estaran gens contents amb l'acord final del Brexit, sigui quin sigui". Featherstone, per la seva banda, es fa el mateix interrogant: "com s'ho farà el govern conservador per aguantar cinc anys sense permetre un segon referèndum a Escòcia, tenint en compte que l'SNP ha obtingut un mandat claríssim en aquest sentit".