15
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:22h
Joana Ortega ha estat una de les dirigents sobiranistes que ha hagut de pagar un preu alt per fer política. Militant de l'extinta Unió, vicepresidenta del Govern d'Artur Mas durant el 9-N, va ser processada i condemnada a nou mesos d'inhabilitació, termini que va tancar-se el 19 d'octubre d'enguany. Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) continua buscant-li les pessigolles. Nomenada recentment secretària general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Ortega confessa que li agradaria tornar a fer política. De caràcter franc i empàtic, en aquesta entrevista explica com veu el país i l'espai que un dia va ser hegemònic dins del catalanisme.
- El TSJC ha denunciat un suposat incompliment de la sentència de nou mesos d'inhabilitació pel 9-N. Què n'ha de dir?
- Dues coses molt clares. Una, que estic molt sorpresa. No ho entenc, però estic absolutament tranquil·la. Jo vaig ser curosa i tant quan vaig acceptar un càrrec en el sector privat, com és ara a l'ACM, com quan vaig assessora d'Empresa i Coneixement, vaig comunicar que tenia una inhabilitació, que afecta càrrecs electes locals, autonòmics o estatals, o per càrrecs de govern. La llei 5/2018, i també l'Estatut, deixen clar que el Govern està format pel president i els consellers, i posteriorment que es consideraven alts càrrecs els secretaris generals. Com a assessora, ni dictava resolucions ni ordenava pagaments, i va ser un procediment públic. D'altra banda, jo no he rebut la resolució, l'he coneguda per la premsa. Em comença a preocupar que el canal de comunicació del TSJC amb mi sigui a través dels mitjans. No em sembla gaire lògic. M'han citat el dia 17 de desembre i hi aniré a recollir la interlocutòria.
- Se sent obligada a demostrar la seva innocència?
- Tinc aquesta sensació. Jo no vaig estar d'acord amb la sentència, però la vaig acatar i he procurat complir-la. Estic tranquil·la, però amb ganes de tancar aquesta carpeta.
- Fa poc ha estat designada secretària general de l'ACM. Està tornant a la política?
- Cal dir que aquesta és una entitat privada. Quan vaig sortir del Govern, vaig dir que mai més tornaria la política. Crec que va ser fruit d'una ràbia continguda, però el cuc de la política no m'ha abandonat. Penso que no tinc perquè renunciar-hi i si trobés l'espai idoni i una proposta engrescadora, no diria que no. Els moments actuals requereixen política, reflexió i capacitat d'arribar a acords. Però en aquest moment ni tinc l'espai ni tinc cap proposta.
- Ha estat vicepresidenta de la Generalitat. Li agradaria ser presidenta?
- Sí que m'agradaria. És clar. Abans, quan era vicepresidenta, i tenia una gran entesa amb el president Mas, vaig assumir el paper i no m'ho havia plantejat. És curiós. En canvi, ara, penso que seria una responsabilitat que no defugiria. Però hi ha una altra responsabilitat a nivell local que sempre m'ha apassionat, que seria l'alcaldia de Barcelona.
- Fa un temps que va dir que era el seu somni, sí.
- Jo tinc dos somnis. Un, m'hagués agradat fer el París-Dakar en quad, que ja no sé si faré perquè ara ja no és el París-Dakar. I després, acabar la meva carrera política com a alcaldessa de Barcelona. La inhabilitació em va fer impossible intentar-ho. Però els somnis s'han de lluitar. En tot cas, jo encara estic inhabilitada. Cal rebre una notificació del TSJC conforme hem complert la inhabilitació.
- Cal demanar l'habilitació?
- Sí, i jo l'he demanada però me l'han denegat. Avui dia, seguim sense solucions polítiques a un conflicte polític i el que hi ha són reminiscències jurídiques, que a vegades semblen avisos a determinades persones.
- Enyora Unió?
- Home, m'he sentit òrfena després de molts anys en un partit polític. A mi, la vida de partit m'ha agradat molt. I, a més, jo necessito un paraigües ideològic. La política ara, per mi, no és només una discussió sobre el futur polític de Catalunya, que també, i una reivindicació de drets i llibertats que ens estan manllevant. És també un cos ideològic, reflexionar sobre quin tipus de formació vull, de model de societat. No és només un eix de dreta-esquerra, sinó de valors que s'han de defensar.
- Quan fa que no parla amb Josep Antoni Duran i Lleida?
- Feia temps que no. Fa poc, vam coincidir en el funeral de Paco Gambús, excap de gabinet meu i gran amic. I la setmana passada vam trobar-nos en una botiga. Dues vegades en un mes. Feia potser un any que no havíem conversat.
- Hi manté bona sintonia?
- Amb Duran vam treballar durant molt de temps, però quan Unió va desaparèixer, vam deixar de tenir relació. Crec que tenim camins diferents.
- En els darrers temps com a vicepresidenta, entre Mas i Duran, vostè no estava entre dos focs?
- Jo feia d'elàstic. Això s'aguanta durant una temporada. Jo tenia clar que, un cop dins del Govern, la prioritat era el país. El 9-N va ser un moment molt dur personalment. Jo afrontava un càncer de tiroides i, a més, la primera operació no va sortir bé. Ho vaig dur amb molta discreció, cosa que també agraeixo a Mas i a Duran, i a tots els companys del Govern i d'Unió. També cal dir que sempre vaig actuar d'acord amb el meu partit. Darrera del 9-N hi havia Unió Democràtica. Quan el partit va decidir sortir del Govern jo, si hagués volgut, hagués pogut continuar perquè el president Mas m'ho va proposar. Però jo, per coherència amb el meu partit, havia de deixar la vicepresidència.
- Vostè ha parlat en una entrevista recent de la necessitat d'un projecte polític realista. Què vol dir realista? Refundar una nova CiU?
- Dic realista perquè les expectatives creades han fet que avancessin a tempos diferents la societat civil, el Parlament i el Govern, que són els tres grans actors del procés. Sabem d'on venim, ara ens hem de preguntar com podem avançar i quines són les fites realistes i pragmàtiques. Hi ha qui defensa que hi arribarem des de l'obstruccionisme. És una opció. Jo no la comparteixo. Hi ha de tornar a haver política entre Catalunya i l'Estat.
- Aquest pragmatisme vol dir que ERC ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez?
- Crec que en política s'ha d'escoltar. Si anem a una reunió volent passar comptes, doncs ja sabem els resultats. I diria que aquest tipus de converses no s'han de publicitar. Si realment el PSOE vol retornar a la política, ara té un camí. Jo entendria un acord d'investidura si comporta tornar a la política. I això també vol dir veure com es resol que hi hagi gent a la presó i a l'exili.
- Veu futur a les diverses sigles que han anat sorgint de la implosió de CiU? Per exemple, Units per Avançar, que va sorgir de la dissolució d'Unió?
- Ho conec poc. Però no m'agrada cap moviment que sorgeixi com a anti. Crec que, d'alguna manera, Units per Avançar s'ha posicionat en contra el procés, quan Unió en va formar part. Ramon Espadaler va ser un excel·lent conseller d'Interior i ho era el 9-N. Ells han fet un acord amb el PSC. És veritat que hi ha una part del corpus socialista amb el qual s'hi poden entendre, però una altra part, no.
- I la resta de sigles de l'antic espai de CiU?
- Està tot molt trossejat. L'antic espai de CiU era molt ampli ideològicament i territorial. Jo crec que ha guanyat transversalitat, però ha perdut corpus ideològic. A vegades veig al Parlament que hi ha diputats ideològicament molt diferents a Junts pel Sí.
- De quina sensibilitat o de quin actor del sobiranisme se sent més propera?
- De tots ells, de qui em sento més propera és amb el president Mas. Hi he treballat, l'he admirat molt. Va ser una llàstima que quatre extremistes diguessin que l'enviaven no sé on. M'hi sento propera.
- Creu que encara té futur polític?
- El president Mas ha de ser una part activa per reprendre un espai que ha de tenir dos objectius: defensar els drets que ens estan manllevant i la política del pragmatisme, que vol dir anar avançant, ser forts econòmicament, ser reconeguts i prestigiats internacionalment. Cal tornar a la política i bastir un nou projecte polític.
- Parlava de quatre extremistes. La CUP ha fet molt de mal, segons vostè?
- La CUP ha fet el seu paper, però en un moment en què eren determinants, es va acceptar una mena de xantatge. Jo no hi era i és molt fàcil dir-ho, però hagués anat a unes eleccions abans que un grup de diputats volguessin enviar-lo a la paperera de cap lloc.
- Ha negociat amb Soraya Sáenz de Santamaría, de vicepresidenta a vicepresidenta. Com eren aquestes reunions?
- Ella era bastant inflexible. Vam començar tenint una bona relació personal, que jo sempre intento perquè em permet discutir amb passió. Però sempre em posava davant la Constitució. Jo li responia que era democristiana i que la Bíblia no la canviaríem, però que la Constitució sí que podíem. La darrera trobada va ser en vigílies del 9-N i vam estar unes tres hores. Li vaig dir que nosaltres faríem la consulta i que la faríem bé, que seria un procés pulcre i ajustat a la legalitat. "No lo haréis", em va dir. Aleshores, hi havia mitjans que especulaven amb el fet que jo, en ser d'Unió, no tiraria endavant la consulta. Però sí que vaig intentar fins al darrer moment trobar un acord amb el govern espanyol.
- En què es van equivocar més a Madrid?
- Crec que un error va ser que el govern del PP no tenia gaires polítics de pes i estava massa marcat per advocats de l'Estat. Jo vaig discutir moltes vegades amb [José Manuel] García-Margallo i hi havia discussió política. Amb Sáenz de Santamaría només hi havia discussió jurídica. Voler entendre el que ha passat a Catalunya des del punt de vista jurídic és no voler entendre res.
- Però García-Margallo era a Exteriors. Hi conversava?
- Sí, perquè a la vicepresidència portàvem Afers Religiosos i vaig tenir possibilitats d'explicar el procés en diversos països, i en alguns llocs em trobava amb García-Margallo, sobretot quan anava al Vaticà. Havíem tingut grans converses. Coincidíem en què calia tornar a la política. Ell em deia: "Amb Soraya? Com t'has d'entendre?".
- El TSJC ha denunciat un suposat incompliment de la sentència de nou mesos d'inhabilitació pel 9-N. Què n'ha de dir?
- Dues coses molt clares. Una, que estic molt sorpresa. No ho entenc, però estic absolutament tranquil·la. Jo vaig ser curosa i tant quan vaig acceptar un càrrec en el sector privat, com és ara a l'ACM, com quan vaig assessora d'Empresa i Coneixement, vaig comunicar que tenia una inhabilitació, que afecta càrrecs electes locals, autonòmics o estatals, o per càrrecs de govern. La llei 5/2018, i també l'Estatut, deixen clar que el Govern està format pel president i els consellers, i posteriorment que es consideraven alts càrrecs els secretaris generals. Com a assessora, ni dictava resolucions ni ordenava pagaments, i va ser un procediment públic. D'altra banda, jo no he rebut la resolució, l'he coneguda per la premsa. Em comença a preocupar que el canal de comunicació del TSJC amb mi sigui a través dels mitjans. No em sembla gaire lògic. M'han citat el dia 17 de desembre i hi aniré a recollir la interlocutòria.
- Se sent obligada a demostrar la seva innocència?
- Tinc aquesta sensació. Jo no vaig estar d'acord amb la sentència, però la vaig acatar i he procurat complir-la. Estic tranquil·la, però amb ganes de tancar aquesta carpeta.
- Fa poc ha estat designada secretària general de l'ACM. Està tornant a la política?
- Cal dir que aquesta és una entitat privada. Quan vaig sortir del Govern, vaig dir que mai més tornaria la política. Crec que va ser fruit d'una ràbia continguda, però el cuc de la política no m'ha abandonat. Penso que no tinc perquè renunciar-hi i si trobés l'espai idoni i una proposta engrescadora, no diria que no. Els moments actuals requereixen política, reflexió i capacitat d'arribar a acords. Però en aquest moment ni tinc l'espai ni tinc cap proposta.
Joana Ortega, en un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa
- Ha estat vicepresidenta de la Generalitat. Li agradaria ser presidenta?
- Sí que m'agradaria. És clar. Abans, quan era vicepresidenta, i tenia una gran entesa amb el president Mas, vaig assumir el paper i no m'ho havia plantejat. És curiós. En canvi, ara, penso que seria una responsabilitat que no defugiria. Però hi ha una altra responsabilitat a nivell local que sempre m'ha apassionat, que seria l'alcaldia de Barcelona.
"No defugiria la responsabilitat de la presidència, però el meu somni és ser alcaldessa de Barcelona"
- Fa un temps que va dir que era el seu somni, sí.
- Jo tinc dos somnis. Un, m'hagués agradat fer el París-Dakar en quad, que ja no sé si faré perquè ara ja no és el París-Dakar. I després, acabar la meva carrera política com a alcaldessa de Barcelona. La inhabilitació em va fer impossible intentar-ho. Però els somnis s'han de lluitar. En tot cas, jo encara estic inhabilitada. Cal rebre una notificació del TSJC conforme hem complert la inhabilitació.
- Cal demanar l'habilitació?
- Sí, i jo l'he demanada però me l'han denegat. Avui dia, seguim sense solucions polítiques a un conflicte polític i el que hi ha són reminiscències jurídiques, que a vegades semblen avisos a determinades persones.
- Enyora Unió?
- Home, m'he sentit òrfena després de molts anys en un partit polític. A mi, la vida de partit m'ha agradat molt. I, a més, jo necessito un paraigües ideològic. La política ara, per mi, no és només una discussió sobre el futur polític de Catalunya, que també, i una reivindicació de drets i llibertats que ens estan manllevant. És també un cos ideològic, reflexionar sobre quin tipus de formació vull, de model de societat. No és només un eix de dreta-esquerra, sinó de valors que s'han de defensar.
Joana Ortega: "M'he sentit orfe de partit després d'haver-hi militat molts anys". Foto: Adrià Costa
- Quan fa que no parla amb Josep Antoni Duran i Lleida?
- Feia temps que no. Fa poc, vam coincidir en el funeral de Paco Gambús, excap de gabinet meu i gran amic. I la setmana passada vam trobar-nos en una botiga. Dues vegades en un mes. Feia potser un any que no havíem conversat.
- Hi manté bona sintonia?
- Amb Duran vam treballar durant molt de temps, però quan Unió va desaparèixer, vam deixar de tenir relació. Crec que tenim camins diferents.
- En els darrers temps com a vicepresidenta, entre Mas i Duran, vostè no estava entre dos focs?
- Jo feia d'elàstic. Això s'aguanta durant una temporada. Jo tenia clar que, un cop dins del Govern, la prioritat era el país. El 9-N va ser un moment molt dur personalment. Jo afrontava un càncer de tiroides i, a més, la primera operació no va sortir bé. Ho vaig dur amb molta discreció, cosa que també agraeixo a Mas i a Duran, i a tots els companys del Govern i d'Unió. També cal dir que sempre vaig actuar d'acord amb el meu partit. Darrera del 9-N hi havia Unió Democràtica. Quan el partit va decidir sortir del Govern jo, si hagués volgut, hagués pogut continuar perquè el president Mas m'ho va proposar. Però jo, per coherència amb el meu partit, havia de deixar la vicepresidència.
- Vostè ha parlat en una entrevista recent de la necessitat d'un projecte polític realista. Què vol dir realista? Refundar una nova CiU?
- Dic realista perquè les expectatives creades han fet que avancessin a tempos diferents la societat civil, el Parlament i el Govern, que són els tres grans actors del procés. Sabem d'on venim, ara ens hem de preguntar com podem avançar i quines són les fites realistes i pragmàtiques. Hi ha qui defensa que hi arribarem des de l'obstruccionisme. És una opció. Jo no la comparteixo. Hi ha de tornar a haver política entre Catalunya i l'Estat.
Joana Ortega és actualment secretària general de l'Associació Catalana de Municipis. Foto: Adrià Costa
- Aquest pragmatisme vol dir que ERC ha de facilitar la investidura de Pedro Sánchez?
- Crec que en política s'ha d'escoltar. Si anem a una reunió volent passar comptes, doncs ja sabem els resultats. I diria que aquest tipus de converses no s'han de publicitar. Si realment el PSOE vol retornar a la política, ara té un camí. Jo entendria un acord d'investidura si comporta tornar a la política. I això també vol dir veure com es resol que hi hagi gent a la presó i a l'exili.
- Veu futur a les diverses sigles que han anat sorgint de la implosió de CiU? Per exemple, Units per Avançar, que va sorgir de la dissolució d'Unió?
- Ho conec poc. Però no m'agrada cap moviment que sorgeixi com a anti. Crec que, d'alguna manera, Units per Avançar s'ha posicionat en contra el procés, quan Unió en va formar part. Ramon Espadaler va ser un excel·lent conseller d'Interior i ho era el 9-N. Ells han fet un acord amb el PSC. És veritat que hi ha una part del corpus socialista amb el qual s'hi poden entendre, però una altra part, no.
- I la resta de sigles de l'antic espai de CiU?
- Està tot molt trossejat. L'antic espai de CiU era molt ampli ideològicament i territorial. Jo crec que ha guanyat transversalitat, però ha perdut corpus ideològic. A vegades veig al Parlament que hi ha diputats ideològicament molt diferents a Junts pel Sí.
- De quina sensibilitat o de quin actor del sobiranisme se sent més propera?
- De tots ells, de qui em sento més propera és amb el president Mas. Hi he treballat, l'he admirat molt. Va ser una llàstima que quatre extremistes diguessin que l'enviaven no sé on. M'hi sento propera.
"Cal tornar a la política i bastir un nou projecte"
- Creu que encara té futur polític?
- El president Mas ha de ser una part activa per reprendre un espai que ha de tenir dos objectius: defensar els drets que ens estan manllevant i la política del pragmatisme, que vol dir anar avançant, ser forts econòmicament, ser reconeguts i prestigiats internacionalment. Cal tornar a la política i bastir un nou projecte polític.
Joana Ortega: "Amb Mas es va acceptar una mena de xantatge de la CUP". Foto: Adrià Costa
- Parlava de quatre extremistes. La CUP ha fet molt de mal, segons vostè?
- La CUP ha fet el seu paper, però en un moment en què eren determinants, es va acceptar una mena de xantatge. Jo no hi era i és molt fàcil dir-ho, però hagués anat a unes eleccions abans que un grup de diputats volguessin enviar-lo a la paperera de cap lloc.
- Ha negociat amb Soraya Sáenz de Santamaría, de vicepresidenta a vicepresidenta. Com eren aquestes reunions?
- Ella era bastant inflexible. Vam començar tenint una bona relació personal, que jo sempre intento perquè em permet discutir amb passió. Però sempre em posava davant la Constitució. Jo li responia que era democristiana i que la Bíblia no la canviaríem, però que la Constitució sí que podíem. La darrera trobada va ser en vigílies del 9-N i vam estar unes tres hores. Li vaig dir que nosaltres faríem la consulta i que la faríem bé, que seria un procés pulcre i ajustat a la legalitat. "No lo haréis", em va dir. Aleshores, hi havia mitjans que especulaven amb el fet que jo, en ser d'Unió, no tiraria endavant la consulta. Però sí que vaig intentar fins al darrer moment trobar un acord amb el govern espanyol.
"Un error del govern del PP va ser tenir pocs polítics de pes i massa advocats de l'Estat"
- En què es van equivocar més a Madrid?
- Crec que un error va ser que el govern del PP no tenia gaires polítics de pes i estava massa marcat per advocats de l'Estat. Jo vaig discutir moltes vegades amb [José Manuel] García-Margallo i hi havia discussió política. Amb Sáenz de Santamaría només hi havia discussió jurídica. Voler entendre el que ha passat a Catalunya des del punt de vista jurídic és no voler entendre res.
- Però García-Margallo era a Exteriors. Hi conversava?
- Sí, perquè a la vicepresidència portàvem Afers Religiosos i vaig tenir possibilitats d'explicar el procés en diversos països, i en alguns llocs em trobava amb García-Margallo, sobretot quan anava al Vaticà. Havíem tingut grans converses. Coincidíem en què calia tornar a la política. Ell em deia: "Amb Soraya? Com t'has d'entendre?".