treball

El Govern pot apujar el salari mínim a 1.239 euros? Totes les respostes a la proposta d'Aragonès

La Generalitat pot avançar ja en alguns àmbits, malgrat les competències limitades i l'oposició de la patronal

per Roger Tugas Vilardell , 12 de desembre de 2019 a les 20:19 |
Reunió d'aquest dijous del Consell de Relacions Laborals, amb Pere Aragonès i Chakir El Homrani. | ACN
El vicepresident català, Pere Aragonès, ha presentat aquest dijous, junt al conseller d'Afers Socials i Treball, Chakir el Homrani, i la secretària d'Economia, Natàlia Mas, la proposta del Govern d'un salari mínim de referència català de 1.239,5 euros. Una iniciativa que, des de determinats sectors, s'han afanyat a ridiculitzar, recordant que la Generalitat no té competències per determinar quin ha de ser el salari mínim.

No els falta raó, però precisament hi ha una diferència entre modificar el salari mínim interprofessional -tal com va fer el govern espanyol fins als 900 euros bruts, l'any passat- i establir un salari mínim de referència. En aquest article intentem resoldre alguns dels interrogants que han sorgit respecte aquesta qüestió.


1- Què recomanen les institucions internacionals?

Els organismes europeus i internacionals recomanen que el salari mínim equivalgui al 60% del salari mitjà o el salari medià del país, per tal de garantir uns ingressos mínims als assalariats que li permetin una vida digna. Un 14,4% dels ocupats catalans, de fet, es trobaven el 2018 en risc de pobresa malgrat tenir feina. I és que el salari mínim a l'estat espanyol és dels més baixos de la Unió Europea. El 2018 era el que tancava la classificació en relació a les respectives medianes salarials i, malgrat l'augment d'aquest any, segueix lluny dels països referents i de les recomanacions europees.


 
A més, l'Organització Internacional del Treball recomana que les variables dels salaris mínims "haurien calcular-se a nivell desglossat per sector, sexe i regió, per tal d'identificar els grups o les regions amb més probabilitats de ser afectats per l'aplicació d'un salari mínim". Això garantiria, per exemple, que en territoris amb un cost de la vida més alt que la mitjana, els treballadors amb el salari mínim tinguessin també suficients recursos. Seria el cas de Catalunya, tal com ja passa a molts estats amb salaris mínims diferents per zones, com als EUA, Canadà, Japó, la Xina, Brasil, Rússia o altres.

2- Quina diferència hi ha entre el salari mitjà i la mediana salarial?


La Carta Social Europea del Consell d'Europa recomana que el salari mínim equivalgui al 60% del salari mitjà, mentre que el Comitè Europeu de les Regions agafa de referència el 60% de la mediana salarial i el Parlament Europeu usa en ocasions cadascuna de les mesures. El salari mitjà sortiria de repartir per càpita de forma igualitària tots els salaris, mentre que la mediana salarial seria aquell salari a partir del qual la meitat dels salaris estan per sota i l'altra meitat, per sobre.

Per posar un exemple simple, si tres persones cobressin un euro, dos euros i set euros respectivament, el salari mitjà seria de tres euros -la suma és nou, la qual es divideix per tres- i la mediana salarial seria de dos euros -és la quantitat que se situa amb un altre salari per sobre i un altre per sobre-. El salari mitjà quasi sempre és més alt, sobretot en societats amb elevades desigualtats socials -com és la catalana o l'espanyola-, ja que els sous extrems més elevats fan créixer la mitjana.

La Generalitat ha optat per fer la proposta en base al salari mitjà, ja que considera que això garantiria unes millors condicions laborals als treballadors. El 60% d'aquest, segons l'estudi del Govern, és del 1.239,5 euros bruts mensuals amb 14 pagues. En canvi, el 60% de la mediana salarial catalana seria de 1.060,1 euros, segons el mateix estudi, una quantitat sensiblement inferior.

3- Té competències la Generalitat per apujar el salari mínim?

No, les competències en matèria laboral són exclusives de l'Estat, i només el govern espanyol pot fixar un salari mínim interprofessional d'obligat compliment a tots els sectors, empreses i administracions. Tot i això, les patronals i sindicats poden pactar que tots els convenis col·lectius que es firmin a Catalunya situïn aquesta quantitat com a salari mínim.

Com que els acords de la negociació col·lectiva són d'obligat compliment a les empreses del ram, això obligaria els centres de treball que tenen aquests convenis de referència a adaptar-ne les retribucions. Ara bé, tot es fia a l'acord voluntari dels agents socials, els quals podrien assumir aquesta xifra, acordar-ne una altra o no fer cas a la proposta d'Aragonès.

4- Realment no pot fer res el Govern?

Sí, la Generalitat pot actuar com a mínim en dos àmbits. Per una banda, pot adaptar els salaris dels seus empleats i del seu sector públic per tal que no n'hi hagi per sota dels 1.239,5 euros. Per altra banda, pot fixar, entre les clàusules que hagin de complir les empreses que aspirin a rebre adjudicacions contractuals o concertacions de l'administració pública, que el salari mínim dels seus empleats sigui aquest. Serien dues mesures que no vulnerarien el marc competencial i que podria empènyer cap amunt la massa salarial del país.

5- Quins són els propers passos, a partir d'ara?

Patronals i sindicats, que aquest dijous han rebut la proposta en la reunió del Consell de Relacions Laborals, han de debatre ara si l'assumeixen i la inclouen en la negociació col·lectiva. Aquest organisme que agrupa CCOO, UGT, Foment i Pimec, de fet, preveu en el seu pla de treball la fixació d'un salari mínim de referència a Catalunya, per bé que fins ara no havia avançat en aquesta matèria. Si això es concreta, després hauran d'anar-ho traslladant en la renovació de tots els convenis col·lectius catalans.

Per part de la Generalitat, Aragonès ha anunciat que ara iniciarà un estudi per tal de calcular quin impacte econòmic tindria apujar els salaris més baixos de l'administració al salari mínim de referència proposat, així com el cost de fer-ho en la contractació pública. La llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020 habilitarà el Govern a recollir la informació dels salaris de les empreses contractistes, per poder analitzar aquesta qüestió. Amb aquestes dades, l'executiu preveu fixar un calendari per actuar en aquests dos àmbits, sense cap horitzó temporal per ara.

6- Quins serien els efectes d'aplicar aquesta mesura?

Segons l'estudi fet públic, la implementació dels 1.239,5 euros com a salari mínim català beneficiaria quasi un terç dels assalariats, ja que un 31% cobra ara menys que aquesta quantitat -en l'equivalent a la jornada completa-. La mesura beneficiaria especialment les dones, que cobren salaris inferiors, i reduiria la bretxa salarial, ja que aquesta iniciativa faria créixer el sou del 38,2% de les treballadores i del 24,4% dels treballadors.

També impactaria sobretot entre els joves, molts d'ells precaris, apujant el sou al 70,6% dels treballadors menors, 61,2% dels d'entre 18 i 21 anys, o el 50,4% dels d'entre 22 i 24 anys. L'impacte també seria elevat entre els treballadors sense jornada completa (un 45,4% veurien el sou incrementat) i els empleats de sectors com l'agricultura (66,4%), activitats administratives (47,8%), activitats artístiques (45,6%), activitats immobiliàries (44%) o el comerç (42,6%).

Segons Natàlia Mas, les experiències analitzades apunten a que, allà on s'ha apujat el salari mínim, s'ha reduït la bretxa salarial, s'ha incrementat el poder adquisitiu dels treballadors i s'ha augmentat la productivitat. Malgrat un període inicial d'incertesa, afirma que les conseqüències econòmiques han estat generalment positives, per bé que ha alertat d'un possible efecte negatiu pel fet que els majors salaris incentivin els joves a abandonar abans els estudis per anar a treballar. Per evitar això, alguns països han fixat salaris mínims diferents per edats.

7- Com ho veuen els sindicats i les patronals?

Els sindicats majoritaris van respondre amb escepticisme en el moment en què Aragonès va anunciar que començaria a treballar aquesta mesura, el juliol. Van subratllar la dificultat d'implementar la mesura i van aconsellar centrar-se en altres accions. Un cop fet públic el càlcul, però, les delegacions catalanes de CCOO i UGT han aplaudit la mesura i han afirmat que pot ajudar a augmentar els salaris.

Per contra, s'hi ha referit de forma molt crítica el president de Pimec, Josep González, qui veu amb "preocupació" i "amb reserves" la proposta, ja que creu que "pot portar factors de no competitivitat". "Una cosa és apujar el salari mínim i una altra fer pujades significatives", ha avisat, i ha afegit: "Fer una pujada de salari mínim a 1.300 euros és situar Catalunya en un pla de no-competitivitat respecte a d'altres regions". Per això, ha apostat, en tot cas, per fer canvis comuns a nivell estatal.

L'oposició patronal fa preveure un futur complicat a la proposta, almenys per la part que no depèn de la Generalitat. Els principals agents socials, de fet, ja van pactar en l'Acord Interprofessional de Catalunya 2018-2020 donar per bons els acords salarials tancats a nivell estatal, sense canvis malgrat el major cost de la vida català. La Intersindical-CSC és l'únic actor que ha fet campanya activa per un salari mínim català que situaria en uns 1.320 euros.

8- Per què la Intersindical-CSC defensa un salari mínim de 1.320 euros?

Els mètodes de càlcul del Govern i de la Intersindical-CSC són força similars, i els dos es basen en el 60% del salari mitjà calculat en l'enquesta anual d'estructura salarial del 2017 -l'última actualització feta pública per ara-. Tot i això, a banda d'altres qüestions tècniques menors, el sindicat independentista actualitza la quantitat d'aquell sondeig per adaptar la xifra als salaris i el cost de la vida del 2019, basant-se amb l'evolució detectada per l'enquesta trimestral de cost laboral fins ara. Per això, la seva proposta és més elevada.

Tot i això, la Intersindical-CSC ha apuntat en un comunicat que el salari mínim plantejat per Aragonès és "un bon punt de partida" per avançar en aquest sentit. Malgrat tot, ha reclamat que la mesura es concreti amb rapidesa per tal que comenci a aplicar-se durant el primer semestre de l'any vinent, que el sobiranisme pressioni per tal que l'Estat habiliti la Generalitat per fer efectiva la mesura a totes les empreses del país, i que els ajuntaments i el món local prenguin nota i també implementin aquesta mesura en els respectius àmbits.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació