L'hora de posar ordre

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Tres anys i mig després de la seva fundació, el PDECat afronta moments decisius per encarar el futur. David Bonvehí, president de la formació, ha tingut setmanes intenses que han inclòs visites a Lledoners, contactes amb Waterloo, reunions territorials i trobades amb Artur Mas per tal d'esbossar una proposta que permeti a les sigles postconvergents negociar l'encaix amb Junts per Catalunya (JxCat) i la Crida Nacional per la República. Aquest divendres, Bonvehí compareix públicament -després de setmanes de silenci- per explicar com pensa col·locar totes les peces del puzzle. Ho farà al World Trade Center, a Barcelona, i hi haurà fotografia de la direcció. Toca posar ordre.

Per què? Les raons s'acumulen als despatxos. JxCat va ser un projecte d'èxit el 21-D gràcies al lideratge carismàtic de Carles Puigdemont, que va repetir triomf a les europees com a cap de llista, però no va sortir-se'n del tot en el mapa municipal, en el qual es va veure superada per ERC. Els factors de dissensió interna són múltiples: enfrontaments entre famílies del PDECat que s'arrosseguen des de fa almenys cinc anys, recels mutus entre els independents de JxCat i els sectors nostàlgics de l'antiga Convergència, la manca d'una estratègia clara per culminar la independència i el debat sobre el paper que cal jugar a Madrid. No són, precisament, qüestions menors.

El més curiós és que el diagnòstic de tots els dirigents consultats, aquests dies especialment atents al mòbil, acostuma a coincidir. Demanen disciplina, lideratges clars, un full de ruta definit i la fi de les hostilitats entre sectors, evidenciades amb la recollida de signatures per propiciar una assemblea extraordinària. El PDECat -i, per extensió, tot l'espai que inclou també la Crida, al·lèrgica a tenir relacions orgàniques amb l'antiga CDC- ha de posar ordre si vol competir en la millor de les condicions contra ERC en les properes eleccions catalanes, que seran més d'hora que tard.

La formació liderada per Bonvehí no és l'única que fa examen de consciència aquest cap de setmana. Avui arrenca el congrés del PSC amb tres qüestions principals sobre la taula: la consolidació del lideratge de Miquel Iceta, la definició del model lingüístic -amb la immersió com a principal focus- i la investidura de Pedro Sánchez. El líder del PSOE, que podria aparèixer al Palau de Congressos de Catalunya al llarg del cap de setmana, es troba immers en les converses amb ERC per tornar a ser escollit president del govern espanyol. Sánchez trucarà Quim Torra dilluns, però el president segueix ancorat en el "no" fins que es parli de bilateralitat i autodeterminació. Tard o d'hora, en la negociació oberta amb Madrid, l'independentisme també hi haurà de posar ordre.
 

---

Avui no et perdis

»El PDECat multiplica contactes amb JxCat i la Crida per trobar l'encaix; per Oriol March.

»Tres «i» que marcaran el congrés del PSC: Iceta, investidura i immersió; per Sara González.

»Torra menysté la trucada de Sánchez i encareix el preu de la negociació; per Sara González i Oriol March.

»El Govern pot apujar el salari mínim a 1.239 euros? Totes les respostes a la proposta d'Aragonès; per Roger Tugas.

»Així queden finalment els preus del transport públic per al 2020; per Andreu Merino.

»Alerta per l'augment de violacions a Manresa; per Pere Fontanals i Bernat Surroca.

»No tot és Brexit; crònica des de Londres de Germà Capdevila.

»Sobre Ramon Barnils; per Toni Vall.

»«La unitat real»; la Veu de Nació, per Pep Martí.

»«Deroguem la llei Montoro»; per Dolors Sabater.
 

---

 El passadís

El projecte de T-Mobilitat al transport públic de l'àrea metropolitana acumula tres anys de retard. Aquesta dilació suposat un sobrecost de 24 milions d'euros a les arques públiques, que han hagut d'indemnitzar les empreses que lideren la iniciativa, principalment La Caixa i Indra. Des de les administracions, però, també responsabilitzen els privats del retard. El motiu: la voluntat de les empreses d'aconseguir el màxim d'informació sobre cada usuari que els pugui proporcionar la targeta. Per exemple, els trajectes i les compres que facin, que també es podran realitzar amb la T-Mobilitat. La informació, ja se sap, és poder. També econòmic.

Vist i llegit

No s'entenen les competicions esportives internacionals sense la presència de Rússia, potència mundial en múltiples disciplines. La tendència a fer trampes amb el dòping, però, els està portant pel camí de l'amargura, fins al punt que han estat expulsats dels Jocs Olímpics de Tòquio. Hi té molt a veure la figura de Grigori Rodchenkov, màxim dirigent de l'agència antidopatge russa que va idear un sistema per burlar els controls a les olimpíades d'hivern celebrades a Sochi -ciutat natal de Vladímir Putin- fa cinc anys. La rocambolesca història de Rodchenkov, ara testimoni protegit als Estats Units, es pot repassar en el documentalIcarus de Netflix, dirigit per Bryan Fogel. El punt de partida és significatiu: Fogel vol comprovar si dopant-se sota la supervisió del científic rus augmenta el rendiment com a ciclista, i acaba obtenint la confessió sobre les interioritats de l'agència russa que, teòricament, hauria de lluitar contra el dopatge.

 El nom propi

Amand Calderó és un dels centenars d'alts càrrecs que té la Generalitat. El seu nom no hauria ocupat titulars ni minuts de televisió si no liderés l'anomenada secretaria de Mesures Penals Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, que depèn de la conselleria de Justícia. Per què és important? Aquesta setmana ha quedat clar: de la seva àrea en depèn el futur més immediat dels presos polítics. Calderó va ser l'encarregat de comparèixer, dimecres al matí, per comunicar la decisió -adoptada sense unanimitat a les juntes de tractament de cada centre penitenciari- de mantenir els empresonats en el segon grau, una categoria que els impedeix accedir al règim de semillibertat. Una classificació que, de passada, ha fet revifar les ja clàssiques trifurques entre JxCat i ERC. Els socis de Govern aprofiten qualsevol escletxa per discrepar, i el Departament que lidera Ester Capella -republicana-, ha estat al centre del debat.

 Els imperdibles

Estopa, un dels grups catalans amb més èxit dels últims anys, celebra amb dos concerts consecutius al Palau Sant Jordi -dissabte i diumenge- els vint anys de trajectòria musical. Les actuacions serviran tant per repassar els temes més corejats pels seus seguidors com per defensar en públic l'àlbum Fuego, l'últim que han tret al mercat. També Manolo García, una de les veus més conegudes del país -primer a El Último de la Fila, ara en solitari-, actua dissabte al vespre al Liceu en el marc del Suite Festival. Si aposteu per propostes més clàssiques, el Messies de Händel protagonitza des d'avui i fins diumenge la programació de l'Auditori, ja en clau nadalenca.

Les festes ja són cada vegada més a la vora, i això es reflecteix en les recomanacions que cada cap de setmana ens apropa Arnau Urgell i Vidal. Hi destaca el 24è Circ d'Hivern, que se celebra a l'Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona i explora -amb humor i un toc de tragèdia- un seguit de dinars de Nadal d'una mateixa família a través de diverses generacions. Les entrades per aquest dissabte estan exhaurides, però hi ha vint sessions programades fins el 19 de gener. Bon cap de setmana!

 ​