Aragonès proposa un salari mínim català de 1.239,5 euros

Si els sindicats i patronals acorden implementar aquesta quantitat, amb 14 pagues, un 31% dels catalans veurien incrementades les seves retribucions, segons els càlculs del Govern

per Roger Tugas Vilardell , 12 de desembre de 2019 a les 11:58 |
Chakir el Homrani, Pere Aragonès i Natàlia Mas, durant una reunió del Consell de Relacions Laborals. | ACN
El Govern proposa que el salari mínim català de referència sigui de 1.239,5 euros bruts (17.353 euros, en 14 pagues). Ho ha anunciat aquest dijous el vicepresident de l'executiu, Pere Aragonès, acompanyat del conseller d'Afers Socials i Treball, Chakir el Homrani, i la secretària d'Economia, Natàlia Mas, a la sortida de la reunió del ple del Consell de Relacions Laborals, ens que aglutina CCOO, UGT, Foment i Pimec. Aquests agents han rebut durant aquesta trobada la informació relativa a la proposta.

En tot cas, el vicepresident català ha exposat que aquesta és la quantitat que planteja la Generalitat, però hauran de ser sindicats i patronals qui acordin quina en pacten per incloure en els convenis catalans. Com que la Generalitat no la pot imposar per llei -és competència estatal-, l'afectació generalitzada dependria que els agents socials la incorporessin de forma voluntària en la negociació col·lectiva. En tot cas, ha avançat també que la Generalitat pot actuar en dues línies.


Per una banda, preveu ajustar "en un termini raonable" tots els salaris del sector públic català per damunt dels 1.239,5 euros mensuals. Per l'altra, ha anunciat que preveu incloure un article a la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020 per habilitar la Generalitat a "tenir les dades per saber quin impacte pressupostari tindria" obligar a que les empreses que prestin serveis a la Generalitat hagin de fer-ho pagant salaris superior al mínim de referencia, per tal d'aplicar-ho posteriorment en cert període. "El fet que la competència en salari mínim sigui de l'Estat no vol dir que la Generalitat s'hagi de quedar de braços plegats", ha asseverat.

Segons Aragonès, l'objectiu és "augmentar el poder adquisitiu dels assalariats i de la classe treballadora del país, els quals han patit més la crisi amb la contenció dels salaris", ja que "un país competitiu no es pot basar en uns salaris baixos". Un 14,4% dels assalariats, ha lamentat, es troben per sota de la taxa de pobresa, "producte dels salaris excessivament baixos i temporalitat excessivament alta".


Les institucions europees i internacionals recomanen que el salari mínim equivalgui al 60% del salari medià o del salari mitjà, i el Govern ha triat la segona mesura, que situa el llindar més amunt, ja que "beneficia més els treballadors i les treballadores del país". Això, però, "té un impacte sobre els pressupostos públics, sobre l'economia del país, sobre els costos laborals", motiu pel qual des d'ara es calcularan aquests detalls i els sindicats i patronals hauran d'acordar si assumeixen la iniciativa i en quin període s'implementa. "Avui no acaba res, tot comença", ha exposat.

El Homrani ha destacat que aquesta mesura va en la línia del "desenvolupament del marc català de relaciona laborals" i respon a una voluntat de "justícia social, equitat, centralitat del món del treball i millora de les bases econòmiques i d'una competitivitat no basada en els salaris baixos", amb l'objectiu "que no hi hagi treballadors i treballadores pobres". A més, ha subratllat, "la precarietat té molts cops cara de dona".


El conseller d'Afers Socials s'ha mostrat confiat que les patronals i els sindicats arribin a un acord per implementar la mesura, ja que "la devaluació salarial ha estat un llast, per les famílies, les persones però també per l'economia". Així mateix, ha recordat que, en el pla de treball del Consell de Relacions Laborals s'hi inclou també l'estudi i impuls d'un salari mínim català de referència.

Reducció de la bretxa salarial

Natàlia Mas ha presentat els detalls de l'estudi que ha portat a aquesta quantificació. La implementació d'aquest salari mínim, ha afirmat, permetria reduir la bretxa salarial actual, ja que faria augmentar el sou a un 24,4% dels treballadores i a un 38,2% de les treballadores. De mitjana, un 31% dels assalariats catalans veurien augmentar les seves retribucions. La secretària d'Economia ha explicat que l'augment del salari mínim, allà on s'ha fet, ha produït una reducció de la bretxa salarial, major poder de compra i més productivitat, però també un possible abandonament escolar davant unes condicions laborals més atractives, aspectes que cal valorar.

Mas ha lamentat també el "retrocés en diversos indicadors del mercat laboral i salarials" els darrers anys, augmentant les desigualtats socials i amb una pèrdua de pes de les rendes del treball en el global de l'economia. En termes reals, el salari mínim se situa a Catalunya només un 6,3% per sobre del nivell del 1979, ha destacat també, mentre que l'actual salari mitjà estatal només equival al 39,3% del salari mitjà català. Fent el càlcul tenint en compte la mediana salarial i no el salari mitjà, ha afegit, la proposta quedaria en 1.061 euros.

La Intersindical-CSC proposa 1.320 euros

Aragonès va anunciar a mitjans de juliol que iniciaria els càlculs d'aquest salari mínim de referència i que es presentarien els resultats en tres mesos, per bé que fins a principis d'agost no es va aprovar formalment la iniciativa en el si del Govern. La Intersindical-CSC, de fet, ja va fer el seu càlcul en base també als estàndards internacionals, per bé que el sindicat independentista va proposar un salari mínim de 1.320 euros.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació