periodisme

Així va treure a la llum NacióDigital «El negoci de la misèria»

El periodista Andreu Merino ha estat premiat pel Grup Barnils per la seva investigació sobre la venda il·legal de claus de pisos ocupats a Barcelona

per Sergi Ambudio , 12 de desembre de 2019 a les 06:20 |
Andreu Merino durant la seva intervenció en la gala del Premi Barnils al Born CCM | Adrià Costa
700 euros per entrar a viure a un pis ocupat a Barcelona. Aquesta és la realitat social que NacióDigital ha aconseguit destapar aquest any. Després de dos mesos d'investigació, durant els quals es va arribar a establir contacte amb els grups criminals que es lucren venent claus d'habitatges buits a persones en situació de vulnerabilitat, aquest diari va poder denunciar i elevar a l'esfera pública El negoci de la misèria. Ara, l'autor de la investigació, Andreu Merino, ha estat premiat pel Grup Barnils.

Tot va començar el 9 de gener d'aquest mateix any. El periodista, encarregat de cobrir l'actualitat de Barcelona, va assistir a una assemblea veïnal en un barri de la capital catalana per seguir estirant el fil de la notícia d'un desnonament que havia tingut lloc pocs dies abans en aquella zona.


Merino volia conèixer, de primera mà, les impressions dels principals afectats. En aquella reunió, però, es va parlar de moltes altres coses. Molts veïns van reconèixer obertament que vivien en pisos ocupats. "Cal tenir en compte que, per a molts d'ells, aquells amb els quals estan compartint conversa són l'única opció que els queda per intentar no ser desnonats. La sinceritat és vital", explica Merino.



Diversos dels presents van explicar que havien estat estafats a l'hora de comprar les claus d'un pis a algú que s'havia fet passar pel propietari. D'altres, en una situació similar, van confessar ser-ne conscients que estaven entrant a viure en un habitatge buit ocupat. Ara bé, "era això o res", afegien. Això va despertar l'interès de Merino: "Em va sorprendre que parlessin amb tanta naturalitat d'un tema que jo desconeixia completament".

La casualitat, doblement aliada


Va topar per fortuna amb la notícia. Un altre dia o un altre barri i aquesta història no hagués sortit a la llum. Un cop activada la maquinària, el primer escull va ser que els afectats s'obrissin a parlar. "No va ser fàcil", assegura Merino. Amb temps, picant pedra, va aconseguir la confiança d'alguns d'ells. Les fonts oficials -Ajuntament, Mossos i bancs- van anar despenjant-li el telèfon posteriorment.

El gran escull era accedir als altres protagonistes de la història: els que s'estan lucrant gràcies a l'emergència habitacional. "O parlàvem amb tots els actors involucrats o no publicàvem res. Això ho teníem molt clar. Sincerament, pensava que no ho treuríem", confessa Merino.

L'element que va desencallar la situació va ser una víctima d'aquests grups criminals que, en el transcurs d'una de moltes converses, va explicar al periodista que ella havia entrat a viure en un pis ocupat després d'haver topat amb un anunci a Internet. Sí, a Internet. Obert a tothom. Una cerca ràpida i... bingo. Merino ja tenia un número de telèfon. "Encara no em puc creure el nivell d'exposició pública: una il·legalitat a l'abast dels ulls de tothom", destaca.

"Què necessites? A quina zona?". Aquesta va ser la resposta que Merino va rebre després d'enviar un missatge de WhatsApp a aquell número que havia trobat fàcilment a la xarxa. Es va fer passar per un client interessat. A l'altra banda del telèfon, una persona que es dedica a ocupar pisos i entregar-los a canvi de diners. Ara sí, tots els protagonistes contactats.

Insuficient interès polític

Un cop publicat el treball d'investigació, el 24 de març del 2019 -després de dos mesos de feina, múltiples hores extres i desenes de fonts contrastades-, la notícia va arribar ràpidament a l'esfera política i es va debatre dies després en un ple de l'Ajuntament de Barcelona. Va entrar a l'acta del dia per una moció del Grup Demòcrata. Tots els grups municipals van dir-ne la seva, però poc més recorregut va tenir.

"A la pràctica, algú podria dir que no ha servit de massa, però almenys vam posar el focus en un problema greu amb el qual convivim. Cal assenyalar-lo i exposar-ho, i continuarem fent-ho. Ara, amb sort, hi ha més gent que n'és una mica més conscient", assegura Merino.

"Ens hem familiaritzat amb l'emergència habitacional i aquesta investigació n'és una mostra. Ja sigui per manca de capacitat o de voluntat política, les administracions no estan responent a les necessitats més bàsiques", denuncia. "La llei i les actuacions judicials no estan fetes per protegir qui es queda sense casa, sinó qui ja en té, que en molts casos es tracta d'un gran tenidor", conclou.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació