jutjats

Absolts dos catalans per comentaris contra dos guàrdies civils morts a trets

La jutgessa considera que els missatges no són prou greus i que no existeix el delicte d'odi contra cossos policials

per Pere Fontanals , 11 de desembre de 2019 a les 17:26 |
Imatge d'arxiu dels jutjats de Terol | Europa Press
Un jutjat penal de Terol ha absolt quatre joves, dos d'ells catalans, dels delictes d'odi, contra la integritat moral, injúries greus a funcionaris públics i contra les institucions de l'estat per haver fet piulades a Twitter contra la Guàrdia Civil arran de la mort de dos agents tirotejats el desembre del 2017. Segons la magistrada, els missatges són ofensius però no delictius, ja que no són suficientment greus.
 
Els tuits es van produir després de la mort de dos guàrdies civils i un ramader d'Andorra de Terol per trets d'un exmilitar serbi anomenat 'Igor el rus', el 14 de desembre del 2017, quan els agents el buscaven entre Andorra i Albálate del Arzobisbo. En fer-se pública la notícia, un home d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i tres dones de Mataró, Las Palmas de Gran Canaria i Zuera (Saragossa), van fer comentaris "justificatius, laudatoris i jocosos" sobre el crim. La dona de Mataró, per exemple, va escriure 'karma' en resposta a la notícia del crim i l'home d'Olesa va dir que els agents haguessin hagut d'estudiar "en comptes d'allistar-se a un cos militar".


Segons la magistrada, basant-se en jurisprudència del Tribunal Constitucional, el delicte d'injúries no es pot cometre sobre persones mortes, igual que tampoc el delicte contra la integritat moral. A més, recorda que la Guàrdia Civil no és un col·lectiu amb especial protecció i per tant no pot ser víctima d'un delicte d'odi, segons el Codi Penal.

En les seves disposicions, el jutge valora que "la càrrega vexatòria i insultant dels missatges emesos no deixa lloc a dubtes, no només pel seu contingut sinó també pel moment, ocasió i circumstàncies". Malgrat això, la sentència considera que "no es pot cometre un delicte d'injúries contra persones difuntes".

Aquesta mateixa consideració, a l'empara d'altres resolucions judicials, li serveix per descartar, també, el delicte contra l'honor i el de danys morals, ja que "malgrat els familiars puguin sentir-se ofesos, són valors personals que desapareixen amb la pròpia defunció".

El jutge també desestima la petició de delicte d'odi al considerar que és un delicte observat per a protegir a qui pugui patir discriminació per "motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, por raons de gènere, malaltia o discapacitat", però que en cap cas "no és aplicable a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".


Finalment, la sentència tampoc considera que hi hagi un delicte d'injúria greu a funcionaris públics o a les institucions al valorar que falta l'element de gravetat ni es fan servir "expressions gruixudes".

La piulada

L'origen de tot plegat es remunta a desembre de 2017 quan Segura va respondre amb un tuit la notícia sobre la mort de dos guàrdies civils a Albalate, a la província de Terol, a mans del mafiós serbi Norman Feher, mentre intentaven capturar-lo.

L'olesà va escriure "que haguessin estudiat, en comptes d'allistar-se a un cos militar de perdonavides i estova-àvies", i després d'assegurar que "em sap greu el tràngol de la família", l'olesà va finalitzar la piulada dient que "és el mateix tràngol de la família de qualsevol heroïnòman dels '80. Ells han triat el camí que volien".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació