Els presos, Sánchez i les eleccions catalanes revifen el pols JxCat-ERC

La legislatura catalana transita, des que va arrencar, sobre la fina línia que separa l'acció governamental de la lleialtat entre dos socis que es miren de reüll per veure quina força -Junts per Catalunya (JxCat) o ERC aconseguir l'hegemonia en el camp independentista. L'acceleració dels esdeveniments d'aquesta setmana, marcada per la classificació dels presos polítics en el segon grau penitenciari, la negociació entre els republicans i el PSOE -de la qual en penja el grup propi de JxCat al Senat- i l'etern clima preelectoral que sobrevola el Palau de la Generalitat han fet rebrotar les tensions.

Les diferències, al llarg d'aquest dimarts, s'han fet evidents en declaracions públiques. Són el senyal d'una mala maror de fons a les portes d'una setmana, la vinent, en la qual les decisions de la justícia europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras tindran un impacte directe a Catalunya. Especialment si se li atorga una immunitat parlamentària a la qual Carles Puigdemont també aspira i que considera "nuclear". Aquests són els tres àmbits de dissensió entre dues formacions en permanent precampanya.

- La classificació dels presos

Des de dimarts a primera hora, la classificació d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn dins del règim penitenciari va enfrontar JxCat i ERC. Fonts jurídiques dels republicans van donar per fet que se'ls atorgaria el segon grau, que els cataloga com a presos no perillosos però encara sense poder accedir a un règim de semillibertat, i la reacció de la defensa de Sànchez, Rull i Turull, encapçalada per Jordi Pina, va criticar-ho d'immediat. De fet, va lamentar que es justifiqués la decisió d'emmarcar-los en el segon grau.

Aquesta classificació s'ha confirmat aquest dimecres en una roda de prmesa Amand Calderó, director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, que ha verbalitzat el veredicte -no unànime- de les juntes de tractament de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. Sergi Sabrià, president del grup parlamentari d'ERC, ha assegurat que la decisió era "tècnica", mentre que Josep Costa, vicepresident primer de la cambra i pes pesant de JxCat -proper Quim Torra i Carles Puigdemont- ha subratllat que "una altra decisió era possible" perquè els presos compleixen els requisits del tercer grau.

"El problema és que hi ha una pressió ambiental, política i mediàtica perquè els presos tinguin un càstig afegit i no tinguin el mateix tracte", ha lamentat Costa, que ha subratllat que el que no es pot acceptar és que la seva "condició de presos polítics" els perjudiqui encara més. Puigdemont ha fet un tuit enigmàtic de només onze paraules: "Alguns tenen molta pressa per fer passar bou per bèstia grossa". Suficients per generar remor a la xarxa, atapeïda durant el dia de missatges creuats.

- La investidura (i la moció ressuscitada)

Les discrepàncies, en aquest cas, arriben per dues vies diferents. La primera és el missatge que ha llançat Torra en la sessió de control, quan ha intervingut per respondre Sabrià. El president ha reclamat als republicans, immersos aquests dies en la negociació amb el PSOE per la investidura de Sánchez, que basin les converses en l'autodeterminació i l'amnistia, sense oblidar la mediació internacional. El Govern, oficialment, marca distàncies amb la negociació -la deixa en mans dels partits-, però no és aliè a una dinàmica de la qual n'ha quedat exclosa, per ara, JxCat.

Laura Borràs, cap de files de la formació al Congrés, ha tornat a demanar al PSOE que els tingui en compte per participar de la resolució política del conflicte. Ho ha fet en una roda de premsa al Congrés dels Diputats després de reunir-se amb Felip VI i en la qual també s'ha referit a la polèmica més prosaica -no per això més rellevant- entre JxCat i ERC. Es tracta de la retirada d'una moció presentada pels de Puigdemont al Parlament sobre l'autodeterminació, demanada pels republicans a canvi de cedir-los senadors per tal que disposessin de grup propi a la cambra baixa. "La vam aparcar [la moció sobre l'autodeterminació] per lleialtat amb els socis", ha determinat Borràs.

Ha volgut deixar clar, en tot cas, que el text es tornarà a presentar aquest divendres per tal que es voti el més aviat possible. ERC en va demanar la retirada per no interferir la negociació amb el PSOE i JxCat va accedir-hi després d'un debat intens aquest dilluns a Brussel·les en una reunió de diputats, senadors i membres del Govern amb Torra i Puigdemont. El president, per exemple, es va posicionar en contra de la retirada, així com també diputats com Jaume-Alonso Cuevillas. Finalment, però, es va avalar per tenir grup propi al Senat. La recuperació de la moció ha generat malestar als republicans.

El desenllaç de la investidura és una qüestió que tindrà impacte en les relacions entre socis, malgrat que a l'estiu ja van votar diferent -ERC es va abstenir, JxCat va posicionar-se en contra- en la investidura fallida de Sánchez. Torra, en la reunió de dilluns a Brussel·les, va mostrar la seva "incomoditat" -així es va expressar, segons fonts coneixedores de la trobada- amb el fet que els republicans facilitin la tria del líder del PSOE. El Govern, a banda de l'acord al qual puguin arribar els partits, fixarà condicions pròpies per canalitzar el diàleg entre institucions.

- Eleccions a la vista

De portes enfora, els comicis catalans són un escenari descartat. Però es dona per fet que, com a molt tard, se celebraran la tardor de l'any vinent. El que les pot desencadenar és la inhabilitació de Torra, sobre qui sentenciarà probablement la setmana vinent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La condemna, si arriba, només serà ferma en cas que ho decideixi el Tribunal Suprem. Fonts jurídiques indiquen que, accelerant molt els terminis, això arribaria al juliol. Per tant, les eleccions ja serien a la tornada de les vacances. Tanmateix, el calendari pot variar.

Per què? Bàsicament, per les decisions de la justícia europea sobre la immunitat de Junqueras i també de Puigdemont, que aspira a fer retorns puntuals a Catalunya si l'obté i a qui JxCat mai descarta com a candidat a les eleccions o bé com a substitut de Torra en tant que diputat, encara, al Parlament. La reactivació de l'euroordre -dilluns té una vista oral davant la justícia belga- li ha restituït els drets com a membre de la cambra catalana després de la suspensió efectuada fa un any.

ERC no amaga que té una estratègia a llarg termini -la "mà estesa i mirada llarga" que pregona Junqueras des de Lledoners-, i JxCat tampoc s'està de calibrar quines conseqüències tindrà una entesa amb el PSOE en el si dels republicans. La qüestió, en tot cas, només es resoldrà quan arribin les properes eleccions catalanes. JxCat, per cert, espera arribar-hi amb l'espai reordenat i els lideratges escollits.