11
de desembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:32h
Les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses han proposat concedir el segon grau als presos polítics "després d'un intens debat i sense unanimitat". La reunió s'ha fet a les nou del matí de manera conjunta, amb l'objectiu de poder informar sobre tots els presos i evitar filtracions. La votació que s'ha fet a les juntes ha donat un resultat de segon grau per majoria. Ara per ara, el segon grau és una proposta i encara no és efectiu.
Amand Calderó, secretari de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa a la seu de l'organisme. Calderó ha volgut reivindicar les competències de presons de la Generalitat i ha ressaltat la bona feina dels tècnics durant 35 anys "d'experiència i reputació", i ha fet una crida a la "confiança".
El segon grau és el règim ordinari, el més habitual, que permet accedir a permisos un cop s'hagi complert un quart de la condemna. El tercer grau, l'objectiu a què aspiren els presos, correspon a un règim de semi-llibertat que permetria als presos sortir durant el dia de la presó i només anar-hi a dormir.
En els casos concrets dels presos, Calderó ha admès que els programes de tractament de les presons no s'adeqüen a la situació dels líders independentistes, que no són interns com la majoria. No obstant això, el secretari ha ressaltat que poden treballar la reorientació laboral, la formació... Fa pocs dies va transcendir que alguns presos polítics ja començaven a buscar feina.
La proposta s'ha de ratificar
La classificació de la junta de tractament s'haurà d'elevar ara a la secretaria de mesures penals del Departament de Justícia, que té dos mesos més per prendre la decisió definitiva. Segons ha explicat Calderó, hi ha només un 5% de contrapropostes per part de la secretaria, cosa que mostra que hi ha un alt grau d'"homogeneïtzació" de criteris. Un cop es resolgui, el grau s'haurà de revisar en un termini màxim de sis mesos.
En cas que finalment s'ubiqui els presos al segon grau, es preveu que les defenses recorrin la decisió per aconseguir el tercer. Si finalment s'optés per un tercer grau, una opció possible però poc probable, qui recorreria la decisió seria previsiblement la Fiscalia. Els recursos han d'anar primer al jutjat de vigilància penitenciària i, si hi ha apel·lació, qui decideix finalment és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Els presos d'ERC ja treballaven amb la idea que s'apliqui un segon grau. Fonts jurídiques de la formació preveuen recórrer la decisió per accedir al tercer grau. Alhora, ja tenen preparada documentació i arguments per treballar amb les presons perquè, dins del segon grau, s'activi la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet un règim de vida més flexible, amb elements propis del tercer grau. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull sostenen que els presos reuneixen totes les característiques perquè se'ls classifiqui en tercer grau. També Xavier Melero, advocat de Quim Forn, considera que els presos haurien de tenir un règim de vida de semi-llibertat.
La via de l'article 100.2
Una de les vies que contemplen les defenses és la de l'article 100.2. Primer, però, cal una resolució de la secretaria. Si finalment s'opta pel segon grau, es plantejarà un programa individual de tractament. En aquest programa es podria incloure (o no) el 100.2, però és una decisió dels equips tècnics. Per obrir aquesta via no hi ha un termini, és un instrument que es pot utilitzar en qualsevol moment i que combina elements del segon i el tercer grau. Quan un equip de treball considera que un intern, en benefici de la reinserció, ha de poder sortir fins i tot cada dia sense estar en el tercer grau, el 100.2 ho permet.
Quins criteris es tenen en compte?
La llei orgànica general penitenciària (LOGP) diu que en termes generals s'han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Per què ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la LOGP, només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se'ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari. Un cop són condemnats, les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre i personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs o treballadors socials. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte i dissenyi un programa de tractament individual.
Amand Calderó, secretari de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, ho ha anunciat aquest matí en una roda de premsa a la seu de l'organisme. Calderó ha volgut reivindicar les competències de presons de la Generalitat i ha ressaltat la bona feina dels tècnics durant 35 anys "d'experiència i reputació", i ha fet una crida a la "confiança".
El segon grau és el règim ordinari, el més habitual, que permet accedir a permisos un cop s'hagi complert un quart de la condemna. El tercer grau, l'objectiu a què aspiren els presos, correspon a un règim de semi-llibertat que permetria als presos sortir durant el dia de la presó i només anar-hi a dormir.
En els casos concrets dels presos, Calderó ha admès que els programes de tractament de les presons no s'adeqüen a la situació dels líders independentistes, que no són interns com la majoria. No obstant això, el secretari ha ressaltat que poden treballar la reorientació laboral, la formació... Fa pocs dies va transcendir que alguns presos polítics ja començaven a buscar feina.
La proposta s'ha de ratificar
La classificació de la junta de tractament s'haurà d'elevar ara a la secretaria de mesures penals del Departament de Justícia, que té dos mesos més per prendre la decisió definitiva. Segons ha explicat Calderó, hi ha només un 5% de contrapropostes per part de la secretaria, cosa que mostra que hi ha un alt grau d'"homogeneïtzació" de criteris. Un cop es resolgui, el grau s'haurà de revisar en un termini màxim de sis mesos.
En cas que finalment s'ubiqui els presos al segon grau, es preveu que les defenses recorrin la decisió per aconseguir el tercer. Si finalment s'optés per un tercer grau, una opció possible però poc probable, qui recorreria la decisió seria previsiblement la Fiscalia. Els recursos han d'anar primer al jutjat de vigilància penitenciària i, si hi ha apel·lació, qui decideix finalment és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Els presos d'ERC ja treballaven amb la idea que s'apliqui un segon grau. Fonts jurídiques de la formació preveuen recórrer la decisió per accedir al tercer grau. Alhora, ja tenen preparada documentació i arguments per treballar amb les presons perquè, dins del segon grau, s'activi la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet un règim de vida més flexible, amb elements propis del tercer grau. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull sostenen que els presos reuneixen totes les característiques perquè se'ls classifiqui en tercer grau. També Xavier Melero, advocat de Quim Forn, considera que els presos haurien de tenir un règim de vida de semi-llibertat.
La via de l'article 100.2
Una de les vies que contemplen les defenses és la de l'article 100.2. Primer, però, cal una resolució de la secretaria. Si finalment s'opta pel segon grau, es plantejarà un programa individual de tractament. En aquest programa es podria incloure (o no) el 100.2, però és una decisió dels equips tècnics. Per obrir aquesta via no hi ha un termini, és un instrument que es pot utilitzar en qualsevol moment i que combina elements del segon i el tercer grau. Quan un equip de treball considera que un intern, en benefici de la reinserció, ha de poder sortir fins i tot cada dia sense estar en el tercer grau, el 100.2 ho permet.
Quins criteris es tenen en compte?
La llei orgànica general penitenciària (LOGP) diu que en termes generals s'han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Per què ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la LOGP, només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se'ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari. Un cop són condemnats, les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre i personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs o treballadors socials. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte i dissenyi un programa de tractament individual.