11
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:41h
Les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses decideixen aquest matí la classificació dels presos polítics. Els equips tècnics han d'informar, després d'un estudi individualitzat, si ubiquen els presos en segon o tercer grau. El segon grau és el règim ordinari, el més habitual, que permet accedir a permisos un cop s'hagi complert un quart de la condemna. El tercer grau correspon a un règim de semi-llibertat que permetria als presos sortir durant el dia de la presó i només anar-hi a dormir.
La classificació de la junta de tractament s'haurà d'elevar a la secretaria de mesures penals del Departament de Justícia, que és qui prendrà la decisió definitiva. En cas que finalment s'ubiqui els presos al segon grau, es preveu que les defenses recorrin la decisió per aconseguir el tercer grau. Si finalment s'optés per un tercer grau, una opció possible però poc probable, qui recorreria la decisió seria previsiblement la Fiscalia. Els recursos han d'anar primer al jutjat de vigilància penitenciària i, si hi ha apel·lació, qui decideix finalment és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Els presos d'ERC treballen amb la idea d'un segon grau. Fonts jurídiques de la formació preveuen recórrer la decisió per accedir al tercer grau. Alhora, ja tenen preparada documentació i arguments per treballar amb les presons perquè, dins del segon grau, s'activi la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet un règim de vida més flexible, amb elements propis del tercer grau. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull sostenen que els presos reuneixen totes les característiques perquè se'ls classifiqui en tercer grau. També Xavier Melero, advocat de Quim Forn, considera que els presos haurien de tenir un règim de vida de semi-llibertat.
Quins criteris es tenen en compte?
La llei orgànica general penitenciària (LOGP) diu que en termes generals s’han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Per què ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la LOGP, només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se'ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari.
Un cop són condemnats, les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre i personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs o treballadors socials. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte i dissenyi un programa de tractament individual.
La classificació de la junta de tractament s'haurà d'elevar a la secretaria de mesures penals del Departament de Justícia, que és qui prendrà la decisió definitiva. En cas que finalment s'ubiqui els presos al segon grau, es preveu que les defenses recorrin la decisió per aconseguir el tercer grau. Si finalment s'optés per un tercer grau, una opció possible però poc probable, qui recorreria la decisió seria previsiblement la Fiscalia. Els recursos han d'anar primer al jutjat de vigilància penitenciària i, si hi ha apel·lació, qui decideix finalment és el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem.
Els presos d'ERC treballen amb la idea d'un segon grau. Fonts jurídiques de la formació preveuen recórrer la decisió per accedir al tercer grau. Alhora, ja tenen preparada documentació i arguments per treballar amb les presons perquè, dins del segon grau, s'activi la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet un règim de vida més flexible, amb elements propis del tercer grau. La defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull sostenen que els presos reuneixen totes les característiques perquè se'ls classifiqui en tercer grau. També Xavier Melero, advocat de Quim Forn, considera que els presos haurien de tenir un règim de vida de semi-llibertat.
Quins criteris es tenen en compte?
La llei orgànica general penitenciària (LOGP) diu que en termes generals s’han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Per què ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la LOGP, només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se'ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari.
Un cop són condemnats, les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre i personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs o treballadors socials. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte i dissenyi un programa de tractament individual.