10
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:36h
Espanya és l'estat de la Unió Europea en què la ciutadania creu en major mesura que les desigualtats entre classes és molt o bastant important. Així ho assenyala l'eurobaròmetre del Parlament Europeu, fet públic aquest dimarts, segons el qual el percentatge d'espanyols que ho creu ascendeix al 93%, deu punts més que la mitjana europea. En segon lloc se situa França (92%), seguit de Lituània (91%) i Portugal (89%).
De fet, només un 6% dels ciutadans de l'Estat afirma que les desigualtats no són massa importants i el percentatge dels que creuen que ho són poc és un d'un contundent 0% -no ocorre en cap altre estat-. Per contra, Txèquia és l'estat on menys enquestats asseguren que les desigualtats són molt o bastant importants, tot i que ho creu un 64%, seguit de Suècia (68%), Malta (69%) i Dinamarca (70%).
De mitjana, un 35% d'europeus opina que les desigualtats al seu estat són molt importants, un 48% respon que ho són bastant, un 12% diu que no ho són massa i un 2%, que poc. Si es té només en compte la desigualtat en els ingressos, comptabilitzats amb el coeficient Gini des d'Eurostat, Espanya és dels estats més desiguals, però no el que més. Ho serien més Bulgària, Lituània, Letònia, Romania, el Regne Unit i Itàlia, per bé que altres elements també impacten en aquesta variable i en la seva percepció.
Espanya també té el dubtós honor d'encapçalar el rànquing d'estats en què menys ciutadans creuen que aquest va en bona direcció. Només ho assegura un 18%, empatat amb el Regne Unit, mentre que un 71% dels espanyols afirma que l'estat va en una mala direcció. A Croàcia, però, un 73% creu el mateix, per bé que un altre 20% assegura que va en bona direcció.
De mitjana, un 30% dels europeus avala el rumb del seu estat, per un 53% que creu que és dolent. Hi ha cinc estats, però, amb la majoria de ciutadans satisfets amb la direcció que prenen, un percentatge que triplica els que ho creuen a Espanya. A Irlanda ho estan un 61%, a Dinamarca un 57%, a Luxemburg també un 57% i a Portugal un 52%. Aquest darrer cas és particular, ja que és el quart estat amb més percepció de desigualtats i, tot i això, la ciutadania n'aplaudeix el rumb, probablement per la feina del govern d'esquerres per mitigar les diferències internes.
Pel que fa a la satisfacció amb la democràcia al propi estat, Espanya és dels que se situa a la cua, per bé que no la tanca. Només un 42% d'espanyols està molt o bastant satisfet amb el funcionament de la seva democràcia, mentre que un 56% n'està poc o no massa satisfet. El percentatge de satisfacció només és més baix a Grècia (32%), Croàcia (33%), Romania (34%), Itàlia (40%) i Bulgària (40%).
Al capdavant de la classificació, fins a un 93% de danesos estan molt o bastant satisfets de la seva democràcia, més del doble que a Espanya, mentre que un 84% ho està a Luxemburg, un 83% a Holanda, un 82% a Irlanda i un 81% a Finlàndia -i això que ara ha canviat de primer ministre-. De mitjana, un 56% d'europeus està satisfet de la democràcia del seu estat i un 42%, no.
Les 1.005 enquestes a l'Estat es van fer entre el 8 i el 19 d'octubre, just abans i després de la sentència de l'1-O, que es va fer pública el dia 14. Ho destaca el mateix informe, que recull que aquell dia "van esclatar les protestes a Barcelona després que el Tribunal Suprem espanyol condemnés nou líders separatistes catalans a entre 9 i 13 anys de presó". "Els separatistes van ser condemnats per sedició pel seu paper en un referèndum il·legal d'independència el 2017", assenyala el document.
De mitjana, un 35% d'europeus opina que les desigualtats al seu estat són molt importants, un 48% respon que ho són bastant, un 12% diu que no ho són massa i un 2%, que poc. Si es té només en compte la desigualtat en els ingressos, comptabilitzats amb el coeficient Gini des d'Eurostat, Espanya és dels estats més desiguals, però no el que més. Ho serien més Bulgària, Lituània, Letònia, Romania, el Regne Unit i Itàlia, per bé que altres elements també impacten en aquesta variable i en la seva percepció.
Espanya també té el dubtós honor d'encapçalar el rànquing d'estats en què menys ciutadans creuen que aquest va en bona direcció. Només ho assegura un 18%, empatat amb el Regne Unit, mentre que un 71% dels espanyols afirma que l'estat va en una mala direcció. A Croàcia, però, un 73% creu el mateix, per bé que un altre 20% assegura que va en bona direcció.
De mitjana, un 30% dels europeus avala el rumb del seu estat, per un 53% que creu que és dolent. Hi ha cinc estats, però, amb la majoria de ciutadans satisfets amb la direcció que prenen, un percentatge que triplica els que ho creuen a Espanya. A Irlanda ho estan un 61%, a Dinamarca un 57%, a Luxemburg també un 57% i a Portugal un 52%. Aquest darrer cas és particular, ja que és el quart estat amb més percepció de desigualtats i, tot i això, la ciutadania n'aplaudeix el rumb, probablement per la feina del govern d'esquerres per mitigar les diferències internes.
Al capdavant de la classificació, fins a un 93% de danesos estan molt o bastant satisfets de la seva democràcia, més del doble que a Espanya, mentre que un 84% ho està a Luxemburg, un 83% a Holanda, un 82% a Irlanda i un 81% a Finlàndia -i això que ara ha canviat de primer ministre-. De mitjana, un 56% d'europeus està satisfet de la democràcia del seu estat i un 42%, no.