Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

internacional

Bush, Obama i Trump van mentir sobre la guerra de l'Afganistan, segons revela «The Washington Post»

El mitjà nord-americà publica en exclusiva més de 2.000 pàgines de documents a partir de 400 entrevistes que desfan el relat oficial del govern dels Estats Units sobre els esdeveniments del conflicte

per Victor Rodrigo , 10 de desembre de 2019 a les 17:40 |
Tropes nord-americanes desplegades a l'Afganistan | Wikicommons
Els tres últims governs dels Estats Units, sota les administracions de George W. Bush, Barack Obama i Donald Trump, van ocultar informació deliberadament i van mentir la ciutadania sobre la guerra de l'Afganistan. El diari nord-americà The Washington Post ha fet pública una investigació exhaustiva, amb més de 2.000 pàgines de documents a partir de 400 entrevistes, que desmunta la versió oficial del conflicte bèl·lic més llarg de la història dels Estats Units. "The Afghanistan Papers", titulen al diari de la capital nord-americana, que recull les opinions i declaracions de militars, diplomàtics, oficials de les forces armades afganeses i persones implicades de primera mà en els fets.

Tots aquests documents són el producte d'un projecte federal, anomenat Lliçons Apreses, que es va posar en marxa l'any 2014 per diagnosticar quins estaven sent els errors de la guerra de l'Afganistan, quines serien les possibles sortides i com poder enfocar futurs projectes bèl·lics que no arrosseguin tots aquests errors. Els resultats són demolidors. El general de tres estrelles Douglas Lute, un dels alts càrrecs militars de la Casa Blanca en els mandats de Bush i Obama, assegura que "no sabien què estaven fent". "Si el poble estatunidenc conegués la magnitud de la disfunció... [...] No teníem ni la més remota idea del que estàvem escometent", rebla Lute en la investigació del Post.



El coronel de contrainsurgència Bob Crowley va encara més enllà: "Totes les dades van ser alterades per presentar la millor situació possible". Els milers de documents resultants de Lliçons Apreses es completen amb una altra exclusiva del Post: centenars de notes desclassificades de l'exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, un dels pesos pesants de l'administració de George W. Bush. Aquestes notes, dictades totes pel mateix Rumsfeld segons el diari nord-americà, són anomenades "flocs de neu" i contenen valoracions molt negatives sobre el rumb del conflicte a l'Afganistan.


El Post ha aconseguit publicar tots aquests informes, documents i notes després d'una batalla legal amb el govern dels Estats Units. El conflicte als jutjats té origen en l'agència de l'inspector general especial per a la reconstrucció d'Afganistan (SIGAR, per les sigles en anglès), organització encarregada del projecte Lliçons Apreses. Aquesta agència va publicar fins a set informes des de l'any 2008 fins a l'actualitat, assenyalant diverses mesures que s'havien de prendre al país asiàtic però deixant de banda, segons el Post, totes les crítiques dures i la gran majoria de noms dels enquestats o entrevistats, fent que els informes perdessin credibilitat.

El mitjà de Washington va dur als tribunals fins a dues vegades l'agència SIGAR perquè l'obliguessin a publicar els documents, emparant-se en la primera esmena de la Constitució dels Estats Units i en la llibertat de premsa. Finalment van guanyar les dues i encara els falta una tercera resolució judicial, que pot determinar que SIGAR hagi de fer públic tots els noms dels enquestats i els entrevistats. Tot i això, el Post ha volgut publicar ja totes aquestes informacions en un exhaustiu especial, al·legant que la ciutadania ha d'estar informada "ara que l'administració de Trump negocia amb els talibans i valora si ha de retirar 13.000 soldats que encara són a l'Afganistan".

 

Barack Obama, en un discurs a les forces armades dels Estats Units a Texas, en el marc de la guerra d'Afganistan Foto: Wikicommons


La guerra de l'Afganistan va iniciar-se l'any 2001 com a resposta als atemptats de l'11 de setembre a diversos punts clau dels Estats Units, sobretot contra les Torres Bessones de Nova York. El principal objectiu del conflicte era la persecució i l'aniquilació d'Al-Qaeda, l'organització terrorista responsable dels atemptats. Des de llavors, més de 2.300 soldats nord-americans han mort i més de 20.000 han resultat ferits, segons les dades del govern dels Estats Units. El conflicte, lluny encara d'acabar, ha mobilitzat més de 400.000 tropes de l'OTAN, l'exèrcit nacional afganès i els Estats Units, contra uns 93.000 soldats talibans o de grups extremistes i terroristes. 

No és la primera revelació d'informació rellevant sobre el conflicte a l'Afganistan. WikiLeaks va fer públics 91.731 documents classificats el juliol de 2010, arxius que van des de l'any 2004 fins al 2009, provinents dels arxius secrets de les forces armades dels Estats Units. També es van revelar centenars de registres de l'exèrcit, missatges diplomàtics i altres informacions de rellevància. Està considerada una de les majors filtracions de la història nord-americana, amb dades sobre els atacs a civils, moviments de tropes i els atemptats terroristes dels talibans contra les tropes.

La investigació del The Washington Post sobre la guerra d'Afganistan té moltes similituds amb la revelació informativa que va fer el mateix diari sobre Els Arxius del Pentàgon. L'any 1971, el diari revelava milers de documents del departament de Defensa dels EUA sobre la guerra de Vietnam i com diverses administracions (Kennedy, Johnson, Nixon...) van enganyar deliberadament la ciutadania, fent-los creure que estaven guanyant la guerra del Vietnam. La diferència actual és que les revelacions sobre l'Afganistan no inclouen cap informació militar, cap pla d'atac ni cap resultat d'intervencions de l'exèrcit, com sí feien els papers sobre Vietnam. En contraposició, el resultat de Lliçons Apreses i la nova investigació del Post destrueix el relat oficial del govern dels Estats Units dels últims 18 anys, en el que afirmaven que la situació a l'Afganistan estava controlada. I no ho estava gens ni mica ni té cap previsió d'estar-ho. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació