Junts per Catalunya a l'aguait

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La reunió entre el PSOE i ERC ha eclipsat les trobades que en els dos darrers dies ha tingut Carles Puigdemont a Brussel·les. La primera, amb els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i la segona, amb la direcció de la Crida. L'espai polític que lidera -i del qual el president a l'exili és l'actiu electoral indiscutible- està encallat amb la seva reordenació que s'havia de resoldre a l'estiu.

Al PDECat pugnen els partidaris d'endreçar-lo de forma convencional (cosa que, per exemple, vol dir que Puigdemont no faci a dit les llistes electorals) i tenir una actitud més oberta al diàleg amb el govern espanyol per encarrilar el conflicte, i els que creuen que és millor entregar el partit a Waterloo i dissoldre'l sense qüestionar massa coses dins de Junts per Catalunya. I, si pot ser, amb la Crida també a dins.

El debat intern entre els tres espais (la Crida, que no vol sumar amb el PDECat, i JxCat amb els independents afins a Torra i Puigdemont) sembla lluny de resoldre's malgrat que les eleccions són imminents si s'inhabilita l'actual president. De moment, el primer match ball és el de Madrid. Hi ha sectors a JxCat que voldrien ser al ball que protagonitza ERC amb el PSOE i que alimentaven esperances en aquest sentit a partir del silenci -calculat- de Carles Puigdemont.

Però sembla que hi ha poc marge i es limitaran a esperar si els republicans se'n surten sols. Si és el cas, en recolliran els rèdits com a Govern, i si el diàleg no prospera o té resultats pobres, intentaran infringir desgast als seus socis pensant en les eleccions. De moment, uns i altres intenten no fer-se mal. ERC no volia un debat sobre l'autodeterminació al Parlament en plena negociació amb el PSOE. I JxCat volia assegurar-se que els republicans li deixessin els senadors per tenir grup a la cambra, amb els beneficis i ingressos que implica. Es van posar d'acord. I arribat el cas també els faran lloc al seu grup al Parlament Europeu. Avui estarem pendents del ple del Parlament amb la sessió de control al president, de la ronda de contactes de Felip VI amb Laura Borràs i també amb els principals líders espanyols, de la posició de les juntes de tractament penitenciari, i de l'informe que presentarà el Diplocat sobre la imatge de Catalunya a l'exterior.
 

---

Avui no et perdis

»JxCat tindrà grup després de retirar la moció de l'autodeterminació i que ERC li cedeixi senadors; per Oriol March i Sara González.

»El PSOE i ERC, encallats entre la bilateral i la mesa «ad hoc» pel conflicte; per Sara González.

»JxCat s'ancora en el «no» a Sánchez i vigila de reüll els moviments d'ERC; per Oriol March.

»Opinió: «La mala memòria»; per Francesc-Marc Àlvaro.

»Opinió: «La nova fractura familiar: T-Usual o T-Casual?»; per Francesc Canosa.

»Dades: Espanya és l'estat europeu amb més percepció de desigualtat entre classes; per Roger Tugas.

»Augmenten les denúncies contra Espanya a l'ONU per vulnerar drets humans; per Carles Bellsolà.
 

---

 El passadís

El PSOE i ERC van mantenir en secret la convocatòria de la seva reunió celebrada ahir fins a les deu del matí quan, de fet, ja estaven reunits. En un comunicat van explicar que seria a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Però és evident que no hi volien premsa. De fet, al mut (el moment en el qual es permet prendre imatges de les reunions) la cap de premsa del PSOE no volia que hi accedissin els periodistes que no portaven càmera per poder copsar l'ambient o fer fotografies pels seus diaris amb el telèfon. Només hi podien entrar els fotògrafs i càmeres de televisió de tota la vida. En això sí que l'escena recordava al pacte del Majestic de 1996 entre el PP i CiU. Els responsables de premsa d'ERC no sabien on posar-se però tampoc en van fer causa. Els redactors, que tampoc van ser atesos pels assistents de la reunió al final, van queixar-se sense èxit per la poca consideració amb la seva feina.

Vist i llegit

Rafael Ribó va ser preguntat en una entrevista a la Cadena SER per les llistes d'espera. El van acusar de dir que les llistes les provocaven els malalts de la resta de l'Estat que venien a operar-se a Catalunya per tenir millors prestacions. Les declaracions han aixecat un fort rebombori entre polítics i mitjans de signe unionista que li posen el dit a l'ull al Síndic de Greuges, una institució que més aviat els fa nosa. A tot plegat, Catalunya Ràdio hi va posar, en una informació de Carlos Baraibar i Martí Odriozola a la secció Fets o Fakes del Catalunya Migdia, dades. I sí, és cert que els ciutadans de l'Estat representen un cost per a la sanitat catalana, però també ho és que és més aviat petit en relació al seu elevat pressupost. Ho podeu llegir (i escoltar) aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1917 el Parlament de Lituània, que aleshores era regional, va declarar la seva independència de Rússia, on acabava d'arribar al poder un govern revolucionari que donaria peu a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. En aquell moment el país estava ocupat també per Alemanya. No va ser fins al cap d'uns mesos que la independència es va fer efectiva. A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, el 1944, va implicar l'annexió definitiva del país bàltic a l'URSS, de la qual no es va independitzar de nou fins al 1990.

 L'aniversari

L'11 de desembre de 1942 va néixer l'economista i polític Josep Maria Cullell, un dels fundadors de Convergència Demòcratica de Catalunya i un dels pesos pesants dels governs de Jordi Pujol. Cullell va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques, d'Economia i diputat al Parlament i al Congrés. A més, va ser cap de cartell de CiU a les eleccions municipals de Barcelona de 1987 i 1991, que va perdre davant de Pasqual Maragall. Un cas de tràfic d'influències urbanístic a Sant Pere de Torelló (Osona) va provocar que deixés el govern de Pujol. Poc després va deixar la política passant a formar part de diversos consells d'administració. Cullell va formar part dels equips assessors d'Artur Mas quan liderava CDC. Aquí el podeu veure el 2009 opinant sobre el fracàs de l'Estatut i "l'ètica de la serietat".

 ​Fes clic aquí per rebre'l