10
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:46h
Fa tot just una setmana se celebrava a Sabadell el ple ordinari del mes de desembre, en què es donava llum verda perquè la Policia Municipal incorporés pistoles Taser. Una aprovació que va obrir la polèmica entre partidaris, que garantien la seguretat de la vida de les persones, tant de l'agent com del suposat detingut, i detractors, per "l'alt risc per la vida i salut de les persones", com piulava Amnistia Internacional Catalunya.
Però, realment, suposa un risc per a la ciutadania? El director del servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí, Gilberto Alonso, amb un quart de segle "fent carrer", com diu, deixa clar que gairebé no hi ha experiència sanitària en aquest camp, perquè l'ús generalitzat d'aquestes pistoles "és jove". Tot i així, ell ha viscut, com a professional sanitari, una situació amb una intervenció dels Mossos d'Esquadra amb Taser. "Es va fer bé", explica i posa l'accent en la "col·laboració" entre professionals mèdics i policia.
Descriu que els agents van estar negociant gairebé dues hores i "van esgotar totes les vies", remarca. "Tampoc ens podíem apropar", perquè, com assegura, tenia una arma blanca. Finalment, en una "badada" i "amb al Taser a distància va ser la solució". Insisteix que es va fer bé i es va atendre la persona sense problemes.
Admet que, tant aquesta persona com qualsevol altra que està sotmesa a la descàrrega, està "conscient" en tot moment. Explica que l'objectiu és, en principi, "produir la contracció muscular".
Alonso entén que aquestes pistoles generin "controvèrsia" i apunta que "l'únic que pot produir és una arítmia cardíaca, en els pitjors dels casos". Això, com apunta, és més "habitual" del que es pot pensar, "hi ha molta gent que viu amb arítmia". I deixa molt clar que "no està demostrat que comporti una arítmia benigna que porti a la mort". I afegeix: "No hi ha causa-efecte".
De totes maneres, recorda que hi ha un informe d'Aministia Internacional, datat de l'any 2007, que recull 269 morts entre els mesos de juny 2001 i 2007 als Estats Units, després d'haver rebut descàrregues d'aquestes armes.
Gairebé una cinquantena de cossos locals
Actualment, segons el Departament d'Interior, hi ha 49 policies locals de Catalunya que disposen de pistoles Taser. Això, tal com indiquen, suposa el 22,8% de tots els cossos del país. Tanmateix, les mateixes fonts no detallen de quines poblacions es tracten i que, per ara, no tenen les dades actualitzades.
Curiosament, al Vallès, i molt a prop de Sabadell, a Castellar, va ser el primer municipi català en disposar d'aquest armament, així ho determina l'informe del Síndic de Greuges, de l'any 2016, elaborat durant el debat per a la introducció de les Taser dins el cos dels Mossos d'Esquadra. Quatre anys després que arribessin al municipi vallesà, ho van fer a Girona i el degoteig va continuar els anys 2006 i 2007 a l'Ametlla de Mar, Berga, Blanes, Castellbisbal, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova del Vallès.
A partir de 2010 es va convertir en massiu, afegint-s'hi localitats aquest llistat com ara Badalona, Ripollet, Sallent, Caldes d'Estrac, Sant Pol de Mar i Tona, entre d'altres poblacions fins arribar a la quarantena.
Però, realment, suposa un risc per a la ciutadania? El director del servei d'Urgències de l'Hospital Parc Taulí, Gilberto Alonso, amb un quart de segle "fent carrer", com diu, deixa clar que gairebé no hi ha experiència sanitària en aquest camp, perquè l'ús generalitzat d'aquestes pistoles "és jove". Tot i així, ell ha viscut, com a professional sanitari, una situació amb una intervenció dels Mossos d'Esquadra amb Taser. "Es va fer bé", explica i posa l'accent en la "col·laboració" entre professionals mèdics i policia.
Descriu que els agents van estar negociant gairebé dues hores i "van esgotar totes les vies", remarca. "Tampoc ens podíem apropar", perquè, com assegura, tenia una arma blanca. Finalment, en una "badada" i "amb al Taser a distància va ser la solució". Insisteix que es va fer bé i es va atendre la persona sense problemes.
Admet que, tant aquesta persona com qualsevol altra que està sotmesa a la descàrrega, està "conscient" en tot moment. Explica que l'objectiu és, en principi, "produir la contracció muscular".
Alonso entén que aquestes pistoles generin "controvèrsia" i apunta que "l'únic que pot produir és una arítmia cardíaca, en els pitjors dels casos". Això, com apunta, és més "habitual" del que es pot pensar, "hi ha molta gent que viu amb arítmia". I deixa molt clar que "no està demostrat que comporti una arítmia benigna que porti a la mort". I afegeix: "No hi ha causa-efecte".
De totes maneres, recorda que hi ha un informe d'Aministia Internacional, datat de l'any 2007, que recull 269 morts entre els mesos de juny 2001 i 2007 als Estats Units, després d'haver rebut descàrregues d'aquestes armes.
Gairebé una cinquantena de cossos locals
Actualment, segons el Departament d'Interior, hi ha 49 policies locals de Catalunya que disposen de pistoles Taser. Això, tal com indiquen, suposa el 22,8% de tots els cossos del país. Tanmateix, les mateixes fonts no detallen de quines poblacions es tracten i que, per ara, no tenen les dades actualitzades.
Curiosament, al Vallès, i molt a prop de Sabadell, a Castellar, va ser el primer municipi català en disposar d'aquest armament, així ho determina l'informe del Síndic de Greuges, de l'any 2016, elaborat durant el debat per a la introducció de les Taser dins el cos dels Mossos d'Esquadra. Quatre anys després que arribessin al municipi vallesà, ho van fer a Girona i el degoteig va continuar els anys 2006 i 2007 a l'Ametlla de Mar, Berga, Blanes, Castellbisbal, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova del Vallès.
A partir de 2010 es va convertir en massiu, afegint-s'hi localitats aquest llistat com ara Badalona, Ripollet, Sallent, Caldes d'Estrac, Sant Pol de Mar i Tona, entre d'altres poblacions fins arribar a la quarantena.