10
de desembre
del
2019
Les expectatives cap als governants reunits aquests dies a la cimera del clima a Madrid són exigents per aconseguir respostes per fer front a l'emergència climàtica. Ara bé, què estarien disposats a fer els catalans per millorar aquesta situació? El pagament de nous impostos no és una opció amb molt de suport, però sí que estan oberts a assumir certa desacceleració econòmica i a fer una compra amb criteris ètics. Tot i això, malgrat les mobilitzacions que protagonitza, el jovent no destaca pel seu compromís a nivell general.
Aquests darrers dies s'ha sabut que la Generalitat preveu recaptar ja l'any vinent uns 40 milions en l'impost als vehicles contaminants -una quantitat que es destinaria a renovar la flota i a preservar espais naturals-, mentre que l'Ajuntament de Barcelona aspira a obtenir una quantitat similar amb un impost de residus -i que es reinvertiria en millorar el servei de recollida selectiva i reduir les emissions-. La major pressió fiscal, però, no genera unanimitat [gràfic superior].
Segons l'enquesta sobre civisme i valors a Catalunya, només un 17,3% de catalans està molt disposat a pagar més impostos per dedicar-los a la millora del medi ambient, i un 20,4% més hi està força disposat. En total, un 37,7% que ho veu amb bons ulls, si bé és cert també que tan sols un 27% ho rebutja, ja que prop d'un terç se situa en un punt intermig.
Per edats, els menors de 35 anys són els que, en major proporció, mostren màxima predisposició a pagar més impostos. Ara bé, el grup més jove (menors de 25) és també el que presenta un major percentatge de gent reticent i, si es tenen en compte tant els que estan d'acord amb la mesura com els que ho estan molt, la iniciativa genera més consens en els catalans d'entre 35 i 49 anys.
On hi ha una progressió clara és en relació al projecte nacional, essent els més sobiranistes els més oberts a aportar més recursos. Entre els que voldrien que Catalunya fos una regió, tan sols un 25,4% ho faria, creixent el percentatge fins al 30,9% en els autonomistes, fins al 48,5% en els federalistes i fins al 52,1% en els independentistes, superant per poc la meitat de respostes.
Aquesta serà una constant en totes les preguntes, ja que els partidaris de la República catalana es decanten més per fer concessions en favor del medi ambient. Ocorre el mateix a nivell ideològic amb les persones d'esquerres i de centre esquera i, en aquest cas, més de la meitat dels que s'hi defineixen són favorables a una major càrrega tributària pel medi ambient, mentre que els catalans de centre o de dretes se situen a l'entorn del 30% a favor d'aquesta qüestió.
Pesen també, i molt, les penúries econòmiques de cadascú. Un 52,9% d'aquells enquestats que reconeixen que arriben còmodament a final de mes estaria disposat a pagar més impostos, un percentatge que cau fins al 37,2% entre aquells que arriben però justos, i fins al 34,8%, entre els que ho fan amb dificultats. És a dir, que aquells que poden permetre-s'ho, abonarien més tributs en favor del medi -per una estreta majoria-. En canvi, la condició d'assalariat, empresari -o autònom- o persona aturada o inactiva és poc rellevant en aquest cas.
Impostos que es compensen
En tot cas, aquest sondeig formula aquesta pregunta -amb diferents enunciats- només a prop de la meitat de la mostra de l'enquesta. Mentre, a l'altra meitat li demana si acceptaria pagar més impostos en favor del clima en cas que l'administració rebaixés la tributació de forma equivalent en altres figures.
En aquest cas, les respostes afirmatives pugen fins al 52,1%, essent majoria, però curiosament no massa folgada. I això que la càrrega tributària global no hauria de variar massa. Sigui com sigui, la major predisposició en les diferents agrupacions es manté similar a l'anterior qüestió, excepte en que aquí els grups d'edat més favorables serien els de 50 o més anys i que els empresaris ho avalarien en força menor proporció que assalariats i gent que no treballa, potser per no refiar-se de les baixades impositives compensatòries.
A nivell més genèric, l'enquesta demana el grau d'acord en relació a si el creixement econòmic hauria de tenir prioritat sobre la protecció del medi ambient. Un 23,6% hi està molt en desacord i un 32,4%, en desacord. En total, una majoria del 56% no ho veuria bé -preferiria, per tant, cuidar el medi ambient a l'economia- i tan sols un 21,4% ho avalaria.
De nou, els menors de 25 anys són els que, en major proporció, presenten una oposició màxima a aquesta sentència, amb un 32,7% de les respostes, però en canvi és el grup de 35 a 49 anys aquell que suma més adhesions entre els que hi estan molt en desacord o simplement en desacord, un 61,7%.
Més rebuig en independentistes
El rebuig, en un o altre nivell, torna a ser proporcional amb el desig de major sobirania per al país, passant del 44,6% entre els regionalistes fins al 63,8% en els independentistes. Igualment, prop de dos terços dels catalans d'esquerres nega que calgui primar l'economia al medi ambient, un percentatge que cau per sota del 50% entre els centristes i els de dretes.
I també de forma coherent amb les anteriors preguntes, el rebuig a prioritzar l'economia és nítidament major entre els enquestats que arriben còmodament a finals de mes (62,6%) que entre els que ho fan justos (56,7%) o amb dificultats (52,2%). Aquests últims poden creure que una evolució menys positiva de l'economia els dificultaria la sortida de la situació de penúria, cosa que pot condicionar l'ordre de prioritats.
Curiosament, la pregunta anterior es va fer en una altra enquesta de la Generalitat, tan sols un any abans i amb un enunciat lleugerament matisat, però amb resultat força diferent. En lloc de preguntar si calia prioritzar l'economia al medi ambient, l'enquesta sobre la participació política i ciutadana a Catalunya del 2017 va demanar l'opinió sobre si calia preservar el medi ambient encara que això impliqués aturar el creixement econòmic.
En aquest cas, un 23,2% hi estava totalment d'acord i un 54,9%, d'acord. Un 11,5% se situava en un punt intermig i només un 6,4% ho veia amb desacord o amb molt desacord. Més enllà dels biaixos en la mostra i els marges d'error, el mer fet de capgirar la pregunta serveix perquè el nivell de suport al medi ambient en detriment de l'economia creixi del 56% al 78,1%, més de 20 punts. Pot estranyar, però la predisposició en les enquestes és a estar més d'acord que en desacord amb les preguntes, cosa que fa que la formulació pugui fer variar molt el resultat, com s'ha vist.
Triar: economia o medi ambient
En tot cas, tornant a l'enquesta sobre civisme i valors del 2018, aquesta ofereix encara una tercera formulació a la pregunta, de caràcter dicotòmic. Insta a escollir entre dues opcions: si "hauria de donar-se prioritat a la protecció del medi ambient, fins i tot si provoca un creixement econòmic més lent i alguna pèrdua de llocs de treball"; o si "hauria de donar-se prioritat al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball, fins i tot si el medi ambient".
Els favorables al medi ambient, en aquest sentit, són clara majoria, amb el 70,1% de les respostes, mentre que tan sols un 24% preferiria centrar-se en l'economia i els llocs de treball. Els ecologistes, de nou, tenen més pes en el grup d'edat entre 35 i 49 anys (75,2%), entre els independentistes (80%), els més d'esquerres (79,6%) i aquells que arriben còmodament a final de mes (77,4%).
Amb un format similar a l'anterior pregunta -és a dir, havent de triar entre dues opcions tancades-, aquest sondeig també demanava que els enquestats es mullessin en relació al consum ètic. En concret, els requeria si preferien "pagar una mica més per productes o serveis d'empreses" si saben "que tenen bones pràctiques ètiques, laborals i/o ambientals"; o si, per contra, preferien "comprar productes o serveis d'una empresa a preus barats" sense tenir en compte el procés d'elaboració.
Aquesta opció de compra individual i voluntària té un nivell d'adhesió molt superior a les opcions que passen per assumir certa desacceleració econòmica i sobretot molt més que l'increment de la pressió tributària. I això que també comportaria una major despesa. Caldria veure, però, si aquesta s'acabaria fent o quedaria en una declaració de bones intencions, a diferència dels nous impostos, que si s'implementessin, serien d'obligat pagament.
Així, un 81,8% dels enquestats respon que prefereix fer un consum ètic, mentre que tan sols un 16,6% opta pel més barat. A nivell de projecte nacional, ideologia o dificultats per arribar a finals de mes, es repeteixen les tendències anteriors pel que fa a la sensibilitat pel medi. I quant a les edats, els joves tampoc no són els més conscienciats, ja que un 72,2% dels menors de 25 anys analitzaria les condicions del producte i servei, 11 punts per sota que en els majors de 34 anys.
Segons l'enquesta sobre civisme i valors a Catalunya, només un 17,3% de catalans està molt disposat a pagar més impostos per dedicar-los a la millora del medi ambient, i un 20,4% més hi està força disposat. En total, un 37,7% que ho veu amb bons ulls, si bé és cert també que tan sols un 27% ho rebutja, ja que prop d'un terç se situa en un punt intermig.
Per edats, els menors de 35 anys són els que, en major proporció, mostren màxima predisposició a pagar més impostos. Ara bé, el grup més jove (menors de 25) és també el que presenta un major percentatge de gent reticent i, si es tenen en compte tant els que estan d'acord amb la mesura com els que ho estan molt, la iniciativa genera més consens en els catalans d'entre 35 i 49 anys.
On hi ha una progressió clara és en relació al projecte nacional, essent els més sobiranistes els més oberts a aportar més recursos. Entre els que voldrien que Catalunya fos una regió, tan sols un 25,4% ho faria, creixent el percentatge fins al 30,9% en els autonomistes, fins al 48,5% en els federalistes i fins al 52,1% en els independentistes, superant per poc la meitat de respostes.
Aquesta serà una constant en totes les preguntes, ja que els partidaris de la República catalana es decanten més per fer concessions en favor del medi ambient. Ocorre el mateix a nivell ideològic amb les persones d'esquerres i de centre esquera i, en aquest cas, més de la meitat dels que s'hi defineixen són favorables a una major càrrega tributària pel medi ambient, mentre que els catalans de centre o de dretes se situen a l'entorn del 30% a favor d'aquesta qüestió.
Pesen també, i molt, les penúries econòmiques de cadascú. Un 52,9% d'aquells enquestats que reconeixen que arriben còmodament a final de mes estaria disposat a pagar més impostos, un percentatge que cau fins al 37,2% entre aquells que arriben però justos, i fins al 34,8%, entre els que ho fan amb dificultats. És a dir, que aquells que poden permetre-s'ho, abonarien més tributs en favor del medi -per una estreta majoria-. En canvi, la condició d'assalariat, empresari -o autònom- o persona aturada o inactiva és poc rellevant en aquest cas.
Impostos que es compensen
En tot cas, aquest sondeig formula aquesta pregunta -amb diferents enunciats- només a prop de la meitat de la mostra de l'enquesta. Mentre, a l'altra meitat li demana si acceptaria pagar més impostos en favor del clima en cas que l'administració rebaixés la tributació de forma equivalent en altres figures.
En aquest cas, les respostes afirmatives pugen fins al 52,1%, essent majoria, però curiosament no massa folgada. I això que la càrrega tributària global no hauria de variar massa. Sigui com sigui, la major predisposició en les diferents agrupacions es manté similar a l'anterior qüestió, excepte en que aquí els grups d'edat més favorables serien els de 50 o més anys i que els empresaris ho avalarien en força menor proporció que assalariats i gent que no treballa, potser per no refiar-se de les baixades impositives compensatòries.
De nou, els menors de 25 anys són els que, en major proporció, presenten una oposició màxima a aquesta sentència, amb un 32,7% de les respostes, però en canvi és el grup de 35 a 49 anys aquell que suma més adhesions entre els que hi estan molt en desacord o simplement en desacord, un 61,7%.
Més rebuig en independentistes
El rebuig, en un o altre nivell, torna a ser proporcional amb el desig de major sobirania per al país, passant del 44,6% entre els regionalistes fins al 63,8% en els independentistes. Igualment, prop de dos terços dels catalans d'esquerres nega que calgui primar l'economia al medi ambient, un percentatge que cau per sota del 50% entre els centristes i els de dretes.
I també de forma coherent amb les anteriors preguntes, el rebuig a prioritzar l'economia és nítidament major entre els enquestats que arriben còmodament a finals de mes (62,6%) que entre els que ho fan justos (56,7%) o amb dificultats (52,2%). Aquests últims poden creure que una evolució menys positiva de l'economia els dificultaria la sortida de la situació de penúria, cosa que pot condicionar l'ordre de prioritats.
En aquest cas, un 23,2% hi estava totalment d'acord i un 54,9%, d'acord. Un 11,5% se situava en un punt intermig i només un 6,4% ho veia amb desacord o amb molt desacord. Més enllà dels biaixos en la mostra i els marges d'error, el mer fet de capgirar la pregunta serveix perquè el nivell de suport al medi ambient en detriment de l'economia creixi del 56% al 78,1%, més de 20 punts. Pot estranyar, però la predisposició en les enquestes és a estar més d'acord que en desacord amb les preguntes, cosa que fa que la formulació pugui fer variar molt el resultat, com s'ha vist.
Triar: economia o medi ambient
En tot cas, tornant a l'enquesta sobre civisme i valors del 2018, aquesta ofereix encara una tercera formulació a la pregunta, de caràcter dicotòmic. Insta a escollir entre dues opcions: si "hauria de donar-se prioritat a la protecció del medi ambient, fins i tot si provoca un creixement econòmic més lent i alguna pèrdua de llocs de treball"; o si "hauria de donar-se prioritat al creixement econòmic i a la creació de llocs de treball, fins i tot si el medi ambient".
Els favorables al medi ambient, en aquest sentit, són clara majoria, amb el 70,1% de les respostes, mentre que tan sols un 24% preferiria centrar-se en l'economia i els llocs de treball. Els ecologistes, de nou, tenen més pes en el grup d'edat entre 35 i 49 anys (75,2%), entre els independentistes (80%), els més d'esquerres (79,6%) i aquells que arriben còmodament a final de mes (77,4%).
Aquesta opció de compra individual i voluntària té un nivell d'adhesió molt superior a les opcions que passen per assumir certa desacceleració econòmica i sobretot molt més que l'increment de la pressió tributària. I això que també comportaria una major despesa. Caldria veure, però, si aquesta s'acabaria fent o quedaria en una declaració de bones intencions, a diferència dels nous impostos, que si s'implementessin, serien d'obligat pagament.
Així, un 81,8% dels enquestats respon que prefereix fer un consum ètic, mentre que tan sols un 16,6% opta pel més barat. A nivell de projecte nacional, ideologia o dificultats per arribar a finals de mes, es repeteixen les tendències anteriors pel que fa a la sensibilitat pel medi. I quant a les edats, els joves tampoc no són els més conscienciats, ja que un 72,2% dels menors de 25 anys analitzaria les condicions del producte i servei, 11 punts per sota que en els majors de 34 anys.
| MÈTODE D'ANÀLISI |
|---|
| Totes les dades de l'anàlisi s'han obtingut de l'enquesta sobre civisme i valors a Catalunya 2018 -amb una cita a l'enquesta de participació política del 2017-. Tot i això, s'ha fet alguna agrupació en les dades per poder augmentar la mostra de certes preguntes. En concret, la qüestió sobre la predisposició a pagar més impostos per destinar més recursos al medi ambient es formula de set maneres diferents, cadascuna de les quals a un grup diferent d'enquestats. Com que, en quatre d'elles, s'afegia que l'administració reduiria la pressió fiscal en paral·lel -o s'hi comprometia- de forma equivalent, i en les altres tres fórmules no ho deia, s'han agrupat les respostes en tan sols dos grups, amb una mostra major en cadascun. De la mateixa manera, en tots els casos, s'han agrupat les respostes dels que no ho saben i no contesten -i en un cas, també l'opció "altres respostes". |