1 de 10
Crònica

El PDECat descarta dissoldre's com a partit en plena ebullició a JxCat

El partit va tancar divendres passat una proposta d'encaix que negociarà amb Puigdemont després del consell nacional de dissabte, clau per desencallar la situació

Reunió de Junts per Catalunya a Brussel·les | Junts per Catalunya
per Oriol March, 10 de desembre de 2019 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La direcció executiva del PDECat es va reunir divendres passat, dia de la Constitució, per acabar de perfilar la proposta d'encaix amb Junts per Catalunya (JxCat). Després d'analitzar i debatre les aportacions de la militància, la cúpula liderada per David Bonvehí ha definit un plantejament en el qual destaca una qüestió troncal: la voluntat que el partit no desaparegui en el procés de refundació de l'espai nacionalista. Així ho assenyalen a NacióDigital fonts coneixedores de la proposta, que la direcció espera validar en un consell nacional crucial que se celebra aquest dissabte.

Segons les mateixes fonts, la dissolució del partit és una opció que només s'ha defensat -i no de forma majoritària- en dues de les 55 agrupacions on s'han produït debats sobre el futur de la formació. Membres de l'executiva consultats assenyalen que, a banda, el PDECat no es pot dissoldre perquè "és qui té tots els drets electorals". La proposta perfilada la setmana passada ha estat revisada pels presos de la formació -David Bonvehí els la va presentar fa uns dies a Lledoners- i és prou "oberta" com per encetar una negociació amb JxCat. El document que surti del consell nacional serà posat en mans de Carles Puigdemont, el paper del qual també és objecte de debat.


El partit considera que el seu lideratge és "inqüestionable", però al mateix temps defensa que apareguin veus "fortes" a Catalunya. En altres paraules, com resumeix un membre de la direcció, que Puigdemont exerceixi de far de la formació des de Waterloo, però que hi hagi veus sòlides del partit que comandin el dia a dia. A la pràctica, això vol dir que el líder a l'exili sigui president de les sigles de JxCat, però que existeixi un secretari general i un secretari d'organització que gestionin les qüestions més rutinàries. El PDECat, a banda, posa en valor l'estructura territorial i els alcaldes.


En tot cas, però, Bonvehí i el seu entorn coneixen de primera mà el rebuig que generen les sigles postconvergents en els independents que es van sumar al projecte de JxCat de la mà de Puigdemont a les eleccions del 21-D. Com més independents, en essència, menys proclius a tenir relació amb el PDECat. És el cas de Laura Borràs, cap de files a Madrid, o bé de diputats al Parlament com Aurora Madaula -impulsora del partit Acció per la República- o Francesc de Dalmases, entre d'altres. Al grup parlamentari, per exemple, hi ha més independents que no pas quadres de partit.

El president Quim Torra, per exemple, tampoc ha mostrat simpaties cap dirigents postconvergents com Carles Campuzano o Jordi Xuclà, purgats del Congrés i implicats en la creació d'un noi espai catalanista moderat. Torra, com Puigdemont i part dels independents de JxCat, es van implicar a fons en la creació de la Crida Nacional per la República, la direcció de la qual es reunirà aquest dimarts al matí amb l'expresident, segons va avançar ahir al matí el diari Ara. El juliol del 2018 es va acordar que el PDECat es dissolgués dins la nova formació, però finalment les sigles que generen més consens són les de JxCat. Si més no, aixi ho van acordar Puigdemont i Artur Mas al juny.


Disciplina i encaix

"Aquí el que passa és que es necessita disciplina", diagnostica un dels implicats en les negociacions. "Tornar a ser un partit operatiu, amb una estructura definida i un candidat a la Generalitat", remarca un alt dirigent governamental. L'aparició de tres espais -PDECat, JxCat i Crida- en el que abans era un ecosistema aixoplugat sota les sigles de Convergència ha condicionat l'acció política de l'espai durant els últims dos anys, i les successives convocatòries electorals han anat postergant les decisions. "Ara ja no podem trigar més perquè vindran les eleccions catalanes", remarca un dels consultats.


En la reunió celebrada ahir a Brussel·les es va constatar que la voluntat és la d'esgotar la legislatura, però en privat persisteix la sensació dels presents segons la qual la convocatòria anticipada es pot convertir en realitat "en funció de què passi amb la inhabilitació de Torra i amb la immunitat de Puigdemont". Són paraules d'un dirigent que va ser a la capital belga, on els dos presidents van estar flanquejats per figures com Borràs i Artadi, cridades a tenir rellevància en el futur de JxCat.

"No podem trigar perquè vindran les eleccions catalanes", asseguren des de la cúpula de JxCat, on consideren nuclear que Puigdemont obtingui la immunitat parlamentària

Les fórmules que s'han anat debatent en privat des de la primavera passada passen per la fundació d'un nou partit -possibilitat que al PDECat no avalen, perquè suposaria "començar de zero", segons remarquen a la sala de màquines-, per una coalició -el "mal menor", en paraules d'un dels implicats- o bé que el partit hereu de Convergència canviï de nom i passi a dir-se JxCat. "Que la marca ha de ser aquesta ho sap tothom", apunten els membres de l'executiva més propers a Puigdemont, alguns dels quals han testat els suports per forçar una assemblea extraordinària del PDECat que servís per dissoldre'l dins de JxCat i, de passada, prescindir de Bonvehí.

El futur de Puigdemont

En grups de whatsapp s'ha comentat molt una trobada de quadres al Baix Llobregat de fa unes quantes setmanes, en la qual es va debatre sobre el futur de la direcció actual. Els dirigents més afins al líder a l'exili -que ha amenaçat en almenys dues ocasions amb trencar el carnet del partit si no es complien els seus designis sobre les llistes electorals i si no es forçava l'adeu de Marta Pascal al capdavant-, així com també els més moderats, són els qui més han alertat del risc d'una escissió. El mateix Puigdemont, en les últimes setmanes, ha conreat més interès per la Crida que per la unió de JxCat. 


En tot cas, l'expresident té moltes carpetes obertes que van més enllà de la dinàmica interna. La principal és la causa judicial sobre la immunitat parlamentària com a eurodiputat, una qüestió "nuclear", segons la defineixen en el nucli dur de JxCat. Davant d'aquest escenari, s'obren un parell de perspectives: explorar retorns puntuals a Catalunya -com explicava NacióDigital la setmana passada- i tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat. "És el nostre candidat permanent", va diagnosticar ahir Borràs, el nom de l'entorn del líder a l'exili que més ha sonat per aquesta plaça. 

Amb la legislatura penjant del fil que suposa la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Torra, els comicis tornen a estar damunt la taula. I JxCat hi vol arribar amb un candidat clar a la Generalitat -dins del PDECat es mouen Àngels Chacón i Damià Calvet, tots dos consellers- per ajornar un cop més les aspiracions d'ERC de governar la Generalitat. Abans, però, totes les ànimes de la formació s'hauran de posar d'acord. I el PDECat, per ara, aguanta la posició: negociar, sí; dissoldre's, no. La setmana serà llarga a la nova seu del carrer Calàbria i al territori, on Bonvehí seguirà posant el termòmetre abans del consell nacional de dissabte.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació