Les platges metropolitanes, en emergència climàtica

El canvi climàtic agreuja la regressió de les platges i obliga a actuar urgentment

per Arnau Urgell i Vidal , Barcelona, 13 de desembre de 2019 a les 06:45 |
El canvi climàtic agreuja la regressió de les platges metropolitanes | Josep Maria Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una autèntica tempesta perfecta amenaça les platges metropolitanes. L'impacte del canvi climàtic s'ha sumat en els darrers anys al descens de sediments aportats pel riu, a la construcció de grans infraestructures costaneres i a la urbanització del territori. Una situació que provoca una regressió general a les platges i que requereix una solució global, complexa i urgent. “No podem esperar”, assevera Jordi Bordanove, coordinador de Promoció i Conservació de l'Espai Públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Platges en emergència climàtica

Catalunya va declarar formalment el passat maig l'emergència climàtica. Una situació que fa anys que les platges metropolitanes viuen i pateixen. El canvi climàtic provoca que els temporals siguin cada vegada més forts i més freqüents. Augmenta el nivell del mar i es modifiquen els vents dominants, elements que també afavoreixen l'erosió.

“Aquests canvis en la direcció del vent i l'onatge empitjoren la situació”, explica Daniel Palacios, cap del servei de Platges de l'AMB. “Temporals semblants, provoquen afectacions cada vegada majors”, afegeix. Un exemple és la platja de Castelldefels que ha passat d'inundar-se cada tres o quatre anys a fer-ho diverses vegades per temporada.

Aquesta situació se suma a impactes més “tradicionals” com la reducció del sediments dels rius a causa dels embassaments i la canalització de rieres. “El dic sud que es va construir al Llobregat n'ha tallat l’aportació per part del riu”, assenyala Palacios. També l'ampliació del port de Barcelona ha suposat un fre quasi total a una dinàmica litoral que de manera natural transportava els sediments de nord a sud al llarg de la costa.

Precisament, aquesta obra inclou en la declaració d'impacte ambiental l'aportació anual de 100.000 metres cúbics de sorra. La mesura no està tenint els efectes esperats. “A la platja de Can Camins del Prat al juliol hi havia 60 metres d'amplada, ara ja ha desaparegut completament”, explica el responsable de Platges de l'AMB. “És una acció que s'ha de repensar”, conclou.
 

Els temporals són cada vegada més durs i més freqüents. Foto: Josep Maria Montaner


Quines platges estan afectades per la regressió?

La regressió és un fenomen que afecta la pràctica totalitat del front litoral metropolità –l'únic municipi que se'n salva és Sant Adrià de Besòs-. Hi ha una quinzena de platges amb afectacions severes, tal com mostren les dades que l'AMB està començant a recopilar. De fet, un altre dels problemes és la tradicional manca d'estudis globals del fenomen.



Els darrers temporals han estat especialment durs a les platges de Gavà i Viladecans. Un treball realitzat a partir de fotografies aèries mostra com entre 2013 i 2017 s'han perdut 45.000 i 40.000 metres cúbics de sorra, respectivament.

Els efectes també han estat notables al nord. Platges de Badalona com la de l'Estació i la dels Pescadors han patit importants pèrdues de sorra els últims temporals de novembre i inicis de desembre. De fet, s’han hagut d’enderrocar plataformes de dutxa.

Amb aquests estudis s’ha detectat una barra litoral que protegeix la platja emergida quan hi ha temporals. Precisament el Port de Barcelona està realitzant topobatimetries de tot el Delta de Llobregat i està previst que l'AMB ho ampliï al conjunt de l'àmbit. “Sembla que hi ha moments que es perdi totalment aquesta barra en algunes zones”, destaca Palacios.

Què? Jornada tècnica sobre estabilització de platges al delta del Llobregat
Quan? Dilluns 16 de desembre, de 9.00 a 13.45
On? AC Hotel Gavà Mar, Carrer dels Tellinaires, 35, Gavà
Quant costa? Gratuït però es prega confirmar assistència
Consulta aquí el programa complet

Precisament el proper 16 de desembre es realitzarà una jornada tècnica sobre estabilització de platges al delta del Llobregat. Una sessió a Gavà que comptarà amb tècnics de l'AMB, municipals i d'altres administracions, així com investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'objectiu és posar en comú tots els estudis i dades, especialment en el cas de la platja d'aquest municipi del Baix Llobregat.

Les dunes: un ecosistema resilient

Les platges del sud del Llobregat tenen un aliat per frenar la regressió: les dunes. Es tracta d'un ecosistema molt important per la seva funció de barrera flexible davant dels temporals, l'onatge o l'elevació de nivell de mar, que aporta protecció a infraestructures i zones urbanes.

Tenen una segona funció: ser un reservori de sorra. “Les potenciem al màxim ja que és la millor protecció possible”, explica Daniel Palacios a NacióDigital. En aquest sentit, des de fa cinc anys s'han realitzat diverses fases del projecte Dunes que ha aconseguit resultats notables. Entre el 2015 i el 2017, per exemple, la superfície va augmentar quasi un 9,5% –a Castelldefels va ser del 23,5% i a Gavà del 14%- passant de 570.000 a 619.000 metres quadrats.
 

Nota: dades acumulades entre 2014 i 2018. Front dunar: 2.300 m construïts i 9.900 m. reforçats


L'objectiu és tenir més i millors dunes. En aquest sentit, una de les accions prioritàries és la retirada de vegetació invasora: uns 128.000 quilos en cinc anys. Aquesta tardor s'ha posat el focus en el xanthium, el Cenchrus incertus i l'ambròsia, que s'eliminen manualment per minimitzar l'impacte sobre les dunes. Posteriorment, l'espai es revegeta amb exemplars de sis espècies autòctones –un total de 13.750 exemplars des del 2014-. “Augmentem la biodiversitat i fem que les invasores tinguin major competència”, destaca Jordi Bordanove.

La presència de vegetació autòctona a les dunes és un “petit miracle” de la gestió d'aquests espais per part de l'AMB. De fet, tal i com rememoren els seus responsables, l'any 2000 a les platges de Castelldefels no hi havia ni una sola planta. “Es considerava que embrutaven”, s'exclama Bordanove.

Una altra de les accions senzilles però efectives per afavorir les dunes són els tancats en corda. La gent, en general, deixa d'accedir-hi i s'afavoreix la dinàmica de creixement. Una de les feines d'aquesta tardor ha estat ampliar l'espai delimitat a Gavà ja que les dunes han avançat fins a superar les tanques.
 

Les dunes són una protecció natural per a les platges del sud del Llobregat. Foto: Josep Maria Montaner


Un protocol de l'AMB pels temporals

L'AMB fa anys que reclama una solució global per assegurar el futur de les platges metropolitanes. “La feina que la dinàmica natural ha deixat de fer, hem de veure com la fem nosaltres”, destaca Daniel Palacios. La solució ha de ser holística i global per tal que “l'ecosistema sigui més resistent i resilient”.

Mentre no arriba aquest pla –cal recordar que l'administració competent és l'Estat-, el servei de platges de l'AMB intenta recopilar el màxim de dades així com reduir l'impacte dels temporals. Per fer-ho, es compta amb un protocol previ i posterior als episodis de mal temps.

Per una banda, s'eliminen les barreres que puguin bloquejar el pas de l'aigua de les rieres, es retiren elements de mobiliari urbà i es mobilitza maquinària per fer front a la situació. Quan el temporal ha remès, s'aporta sorra allà on s'han produït desnivells de terreny, es redistribueix fent especial èmfasi en reforçar els sistemes dunars i es munten els elements desplaçats pel temporal, entre altres. 

A més, hi ha un protocol específic per gestionar els residus que arriben a les platges en cas de mal temps: unes 400 tones l'any 2018. Se separen les restes vegetals dels d'origen antròpic (plàstics, pneumàtics, cel·lulosa...) per tal de poder-los aprofitar per fer compost.
 

L'AMB activa un protocol per a les platges en cas de temporal. Foto: Josep Maria Montaner



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació