19
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
20
de desembre
a les
15:45h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat el president de la Generalitat, Quim Torra, a un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs del Palau de la Generalitat en els termes que ordenava la Junta Electoral Central (JEC). La condemna era previsible i, de fet, en el seu al·legat final, Torra la va donar per feta. Ara, la defensa del president, que piloten els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, es prepara per recórrer el veredicte al Tribunal Suprem. A partir d'aquí s'obren un seguit de preguntes que acaben desembocant en un escenari a hores d'ara incert.
- Torra pot continuar sent president?
Sí, Torra pot continuar exercint el càrrec de president perquè la sentència del TSJC no és ferma. Això vol dir que la defensa del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) la pot recórrer al Tribunal Suprem, que trigarà encara uns mesos a resoldre. Fins que l'alt tribunal, que exerceix com a instància de cassació, no prengui la seva decisió, Torra podrà continuar al Palau de la Generalitat. La inhabilitació, però, el pot perjudicar en termes polítics, tenint en compte que s'h de reunir amb Pedro Sánchez quan el líder del PSOE sigui investit i hi haurà moltes pressions perquè no el rebi a la Moncloa ja com a condemnat.
- Quan s'ha de pronunciar el Suprem?
Un cop Torra presenti el recurs, el Tribunal Suprem podrà revisar la sentència del TSJC. Tal com ja va fer durant el judici, la defensa del president demanarà a l'alt tribunal que elevi qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Si el Suprem accepta, el procediment s'allargaria. Si no accepta, Boye considera que, si s'acceleren al màxim els tràmits, la resolució hauria d'arribar entre el juny i el juliol de l'any que ve. Fins aleshores, Torra podria continuar exercint el càrrec a la Generalitat.
- Què passa si el Suprem ratifica la sentència del TSJC?
La llei de la presidència estableix en el seu article 7 que el president pot ser cessat en el càrrec en cas de condemna penal ferma que comporti inhabilitació. Així doncs, si el Suprem confirma la condemna per desobediència i ratifica la inhabilitació, Torra no podria continuar exercint el càrrec a la Generalitat. En aquest cas, el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria el càrrec de manera interina però no podria ni fer canvis en la composició del Govern, ni plantejar una qüestió de confiança, ni tampoc dissoldre la cambra i convocar eleccions.
- Torra inhabilitat: eleccions?
L'opció de les eleccions és sobre la taula, però no és automàtica si Torra és inhabilitat. L'article 6.3 de la llei de la llei de la Presidència diu que si el màxim dirigent del país és destituït per una condemna d'inhabilitació ferma, s'activa el procediment per escollir un nou president de la Generalitat. Roger Torrent, president del Parlament, un cop consultats els representants de cada partit, haurà de proposar al ple un candidat a la presidència. Es convocarà el ple d'investidura i el candidat haurà de ser votat per una majoria absoluta dels vots. Si no l'aconsegueix, dos dies després es farà una altra sessió i en tindrà prou amb la majoria simple.
Si tampoc aconsegueix més vots a favor que en contra, el ple pot elegir un altre candidat i tornar a repetir el procediment, però si abans de dos mesos des de la primera votació no hi ha una investidura reeixida, el Parlament es dissol i es convoquen automàticament eleccions. La votació, segons l'article 4.6 de la llei de Presidència, hauria de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria. Si hi ha comicis, tot indica que ja serien a la tardor.
- Torra pot continuar sent president?
Sí, Torra pot continuar exercint el càrrec de president perquè la sentència del TSJC no és ferma. Això vol dir que la defensa del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) la pot recórrer al Tribunal Suprem, que trigarà encara uns mesos a resoldre. Fins que l'alt tribunal, que exerceix com a instància de cassació, no prengui la seva decisió, Torra podrà continuar al Palau de la Generalitat. La inhabilitació, però, el pot perjudicar en termes polítics, tenint en compte que s'h de reunir amb Pedro Sánchez quan el líder del PSOE sigui investit i hi haurà moltes pressions perquè no el rebi a la Moncloa ja com a condemnat.
- Quan s'ha de pronunciar el Suprem?
Un cop Torra presenti el recurs, el Tribunal Suprem podrà revisar la sentència del TSJC. Tal com ja va fer durant el judici, la defensa del president demanarà a l'alt tribunal que elevi qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Si el Suprem accepta, el procediment s'allargaria. Si no accepta, Boye considera que, si s'acceleren al màxim els tràmits, la resolució hauria d'arribar entre el juny i el juliol de l'any que ve. Fins aleshores, Torra podria continuar exercint el càrrec a la Generalitat.
- Què passa si el Suprem ratifica la sentència del TSJC?
La llei de la presidència estableix en el seu article 7 que el president pot ser cessat en el càrrec en cas de condemna penal ferma que comporti inhabilitació. Així doncs, si el Suprem confirma la condemna per desobediència i ratifica la inhabilitació, Torra no podria continuar exercint el càrrec a la Generalitat. En aquest cas, el vicepresident, Pere Aragonès, assumiria el càrrec de manera interina però no podria ni fer canvis en la composició del Govern, ni plantejar una qüestió de confiança, ni tampoc dissoldre la cambra i convocar eleccions.
- Torra inhabilitat: eleccions?
L'opció de les eleccions és sobre la taula, però no és automàtica si Torra és inhabilitat. L'article 6.3 de la llei de la llei de la Presidència diu que si el màxim dirigent del país és destituït per una condemna d'inhabilitació ferma, s'activa el procediment per escollir un nou president de la Generalitat. Roger Torrent, president del Parlament, un cop consultats els representants de cada partit, haurà de proposar al ple un candidat a la presidència. Es convocarà el ple d'investidura i el candidat haurà de ser votat per una majoria absoluta dels vots. Si no l'aconsegueix, dos dies després es farà una altra sessió i en tindrà prou amb la majoria simple.
Si tampoc aconsegueix més vots a favor que en contra, el ple pot elegir un altre candidat i tornar a repetir el procediment, però si abans de dos mesos des de la primera votació no hi ha una investidura reeixida, el Parlament es dissol i es convoquen automàticament eleccions. La votació, segons l'article 4.6 de la llei de Presidència, hauria de tenir lloc entre 40 i 60 dies després de la convocatòria. Si hi ha comicis, tot indica que ja serien a la tardor.
Sentència del TSJC contra Torra by edicio naciodigital on Scribd