Arrimadas es mou per recuperar espai enmig de la negociació ERC-PSOE

Amb un grup reduït a deu escons al Congrés i en ple procés de transició interna, el marge de maniobra del partit taronja és mínim

Arrimadas, fa uns dies al Congrés.
Arrimadas, fa uns dies al Congrés. | Ciutadans
09 de desembre del 2019
Ciutadans intenta desesperadament fer-se un lloc enmig de les negociacions obertes per la investidura de Pedro Sánchez. Inés Arrimadas vol recuperar espai aprofitant que les converses entre PSOE i ERC es dilaten, tenint en compte que els republicans consideren que l'acord no serà possible fins al gener. Arrimadas té davant seu dues realitats peremptòries: la feblesa de la seva presència al Congrés -un grup que ha passat de 57 a 10 escons- i la seva cursa al lideratge del partit en el congrés que se celebrarà el març vinent. La substituta d'Albert Rivera ha de moure peça i ho intentarà.

Inicialment, la portaveu de Ciutadans ja va llançar la seva proposta a Sánchez, que en cercles interns s'ha anomenat la via Arrimadas: una majoria de 221 escons (PSOE, PP, Ciutadans i Navarra Suma) per garantir la governabilitat. Una opció amb possibilitats quasi nul·les, però que van servir per aconseguir ser sota els focus almenys durant un moment. Ara, el fet que les negociacions entre els socialistes i els republicans no semblen a punt de tancar-se, Ciutadans vol aprofitar l'avinentesa.

Aquest dilluns, el portaveu adjunt taronja, Edmundo Bal -un dels que ha guanyat protagonsime en la nova etapa-, ha demanat al PSOE que "miri al centre" i deixi de banda els independentistes. A Ciutadans també han començat a especular amb la possibilitat d'una majoria de 130 escons, que estaria formada pels diputats socialistes i els deu de Ciutadans. Una majoria precària, que requeriria de l'abstenció del PP i negociacions constants al llarg de la legislatura per avalar els projectes clau.

El que ha quedat evidenciat els darrers dies és que el terme "centre" ha recuperat força en els discursos del partit. I en guanyarà més. Ciutadans necessita reconduir el seu missatge, massa ancorat a la dreta fins ara. Dins del partit, un dels pocs camins que es contemplen amb cert recorregut pels taronja és el d'una major moderació. Un fet aquest que tindria també un valor en clau interna: suavitzaria la bel·ligerància del sector crític. Hi ha qui ja apunta a una aproximació entre l'eurodiputat Luis Garicano i Arrimadas.  

Els barons del PSOE, possibles aliats

Ciutadans pot comptar amb la inquietud dels sectors del PSOE que no volen veure ni en pintura al seu secretari general investit gràcies a un acord amb ERC. Avui mateix, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, un dels barons més crítics amb tota aproximació al sobiranisme, ha advertit contra la possibilitat que darrera de la paraula "nació" s'hi puguin amagar "més drets o privilegis".  

Els desitjos de Ciutadans, però, topen amb una realitat molt tossuda. El partit taronja s'ha quedat amb només deu escons, està regit per una gestora que prepara un congrés que pot ser refundado i, com a sisena força a l'hemicicle, el seu marge de maniobra és escanyolit. El fet de quedat fora de la mesa del Congrés -la pugna a la dreta és notable- ha estat una constatació del poc pes polític de la marca.