El calendari també és estratègia

Rep El Despertador cada matí al teu correu

ERC i el PSOE van reunir-se ahir en secret i amb segons nivells per preparar la seva reunió d'avui a Barcelona, que serà ja la tercera amb llum i taquígrafs. Uns i altres estan mentalitzats perquè la investidura no es faci fins passades les festes de Nadal i un cop quedi resolt el recurs sobre la immunitat d'Oriol Junqueras.

Les parts afirmen, però, que si avui hi ha possibilitats d'acord, el podrien tancar perquè el PSOE té pressa i Podem encara més, ateses les maniobres de distracció de Ciutadans. Els republicans estan molt convençuts que poden dilatar la situació i només es precipitaran per tancar un pacte si és molt positiu i davant les seves bases, convocades a congrés nacional el dia 21, es pot presentar com un èxit total. Això vol dir una mesa de diàleg amb tots els ets i uts a més de contrapartides en l'àmbit social i en la carpeta de la bilateralitat catalana. Un escenari que els donaria tot el protagonisme a Madrid i els permetria aparèixer com una força útil en la resolució del conflicte.

A Madrid ahir era festa però estaven atabalats perquè Miquel Iceta diu que hi ha més d'una nació a Espanya (ell només compta quantes es defineixen com a tals als seus estatuts i, per tant, fa informació i no opinió) i perquè el PSOE negociï amb ERC, que no participarà de la ronda de contactes del rei Felip VI que arrenca avui. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, del PP, ahir estava esgarrifat. No hi anirà Gabriel Rufián, però tampoc els representants de la CUP, Bildu i el BNG, que consideren un gest de submissió la ronda de contactes del monarca, a la que sí que assistiran JxCat i el PNB, previsiblement dimecres. Laura Borràs va acabar de rebaixar ahir les expectatives a facilitar la investidura després de la reunió amb Puigdemont i Torra.
 

---

Avui no et perdis

»ERC dilata el calendari d'investidura del PSOE; per Sara González i Oriol March.

»Batalla acarnissada a l'unionisme per arreplegar els vots de Ciutadans; per Pep Martí.

»El PDECat descarta dissoldre's com a partit en plena ebullició a JxCat; per Oriol March.

»La Veu de Nació: «Ryanair, una pèssima notícia»; per Carles Bellsolà.

»Crònica des de la COP25: realitat virtual i resistència indígena al quilòmetre zero de la defensa del clima; per Andreu Merino.

»Dades: què estarien disposats a fer els catalans pel medi ambient? Pagarien més impostos?; per Roger Tugas.

»Pilota a l'olla: «Matchday» no els va agradar... però van cobrar dos milions i mig; per Quique Guasch i Jaume Rius.
 

---

 El passadís

Alberto Fernández Díaz, excap del PP a l'Ajuntament de Barcelona, està aparentment retirat del primer pla de la política municipal. Però, incombustible com pocs i bon coneixedor dels temes de ciutat, continua molt actiu. L'acte que van celebrar el 3 de desembre els restauradors de Barcelona per protestar contra Ada Colau per l'increment de taxes a les terrasses -que es va fer al Club Capitol- ha estat el darrer en què s'ha notat el protagonisme de l'exregidor. Quan va arribar el cap del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, junt amb membres dels altres grups de l'oposició, ja feia estona que Alberto Fernández ja hi era, saludant a tothom i seient a la primera fila. L'exregidor no se'n perd una, conserva suports entre la militància i es fa notar.

Vist i llegit

Els amics més íntims, els "de tota la vida", no tenen per què ser els d'infància, ni tan sols els que, més grans, hem fet a la feina. Poden ser els que hem fet en apartaments tutelats quan passem dels 90. És el cas del Joan i el Josep, dos ancians que s'ocupen de proveir de pel·lícules els seus companys de finca i que en un any s'han convertit l'un i l'altre en els millors amics. Carlos Márquez ens els presenta al Barceloneando d'El Periódico. Llegir la seva història alimenta les esperances de tenir una vellesa feliç i plena.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1898 l'illa de Cuba es va independitzar d'Espanya després d'una guerra en què també s'hi van implicar els Estats Units. De fet va quedar sota control dels americans, que no la van reconèixer fins al 1902. La pèrdua de Filipines, però sobretot la de Cuba, va ser un gran trasbals per Espanya, que veia com s'acabava el seu imperi d'ultramar i entrava en una fase de desencís nacional. Aquí s'explica el procés des del punt de vista espanyol.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1923 va néixer a Madrid l'escriptor, polític i guionista de cine Jorge Semprún, que va morir a París, on va dur a terme la major part de la seva carrera, el 2011. Semprún, que va estar pres en un camp nazi, va ser membre de la resistència francesa i fins a mitjans dels 60 va ser membre del PCE. Va tornar a l'escena política a finals dels anys 80 com a gran incorporació al govern de Felipe González. Va ser ministre de Cultura entre 1988 i 1991. Els seus guions van guanyar Oscars i també va ser premiat pel govern català. Aquí repassava la seva trajectòria.

 ​Fes clic aquí per rebre'l