08
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
10
de desembre
a les
23:57h
Setmana decisiva per als presos polítics. Abans de dissabte, els Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya anunciaran en quin dels tres graus penitenciaris ubiquen els líders independentistes, i segons el règim penitenciari que els sigui aplicat, podrien arribar a tenir permís per fer sortides temporals en breu si se'ls apliqués el tercer grau.
Definitiu o recurrible?
Tot i que la decisió en principi és definitiva, també hi ha la possibilitat que sigui recorreguda pel Suprem. Això es deu al fet que si el penat o el ministeri fiscal no estan d'acord amb la classificació de segon o tercer grau poden plantejar el recurs davant del jutge de vigilància penitenciaria corresponent, que en el cas dels líders independentistes serien les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.
Ara bé, la decisió que pren aquest jutge de vigilància penitenciària tampoc és ferma, i és aquí on intervé el Tribunal Suprem, ja que si qualsevol de les dos parts no hi està d'acord, és l'alt tribunal, que va dictar sentència, qui té la darrera paraula.
Per què és fa ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la llei orgànica general penitenciària (LOGP), només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se’ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari. Això implica que no són presos "perillosos", com els de primer grau, però no tenen dret a un règim de semi-llibertat com en el tercer grau, tot i que els permeten participar en activitats fora de la presó i un règim de comunicacions.
Qui pren la decisió?
Les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre, en aquest cas Lledones, Puig de les Basses i Mas d'Enric, a més del personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs i altre personal de la presó. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte -en aquest cas, les mobilitzacions de la tardor del 2017, el referèndum i la declaració d'independència- i dissenyi un programa de tractament individual.
Aquesta proposta s'ha de presentar en un termini màxim de dos mesos des de la sentència, és a dir, abans de dissabte vinent, 14 de desembre. Un cop feta, s'ha d’elevar a Institucions Penitenciàries, que l'ha de ratificar o proposar un grau diferent en un termini de dos mesos més prorrogables.
Els criteris que s'han de tenir en compte
Hi ha tres graus penitenciaris: primer, segon i tercer grau. Tots tres es corresponen amb un règim de vida pels condemnats. En el cas dels presos polítics, tot fa pensar que la junta de tractament els classificarà en segon o tercer grau. En una entrevista a NacióDigital, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs, deixava clar que els presos tenen "totes les característiques" per ser classificats com a tercer grau.
I quines són aquestes característiques? La LOGP diu que en termes generals s’han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
Segons això, i tenint en compte la situació dels presos, el primer grau queda descartat -correspon al règim tancat per a presoners perillosos o inadaptats- i la decisió és mouria entre el segon i el tercer grau.
Segon o tercer grau: què vol dir?
El segon grau s'aplica a aquells presos que no són perillosos però encara no poden viure en semi-llibertat. Segons l'article 117 del reglament penitenciari, aquests presos podran "sortir regularment a una institució exterior per fer un programa concret d'atenció especialitzada" i la durada d'aquesta sortida no podrà excedir les vuit hores.
Un cas paradigmàtic, en aquest sentit, és el d'Iñaki Urdangarin, que el setembre va sortir de la presó per fer un voluntariat en una institució religiosa i ara passarà el Nadal a casa. També a NacióDigital, Melero assegurava que els presos catalans havien de poder sortir al carrer en les mateixes condicions que el cunyat del rei d'Espanya.
El tercer grau s'aplica a aquells presos que ja poden viure en semi-llibertat i permet la sortida de l'intern del centre per treballar o fer activitats formatives encaminades a la reinserció. En aquest cas, els condemnats haurien de passar la nit al centre, que ja no seria una presó ordinària sinó un centre penitenciari de règim obert, amb mesures de seguretat menys severes i més contacte amb la resta de la societat.
Un exemple de pres en tercer grau és Oriol Pujol: en el seu cas, l'Audiència de Barcelona va avalar la decisió de la Generalitat de concedir el règim obert al fill de l'expresident per poder sortir de la presó per anar a treballar.
Una barreja de graus és possible?
Una altra opció que es podria aplicar als presos és la que contempla l'article 100.2 del reglament penitenciari. Aquest apartat estableix que els condemnats poden gaudir d'un sistema flexible, és a dir, es combinen aspectes de cada un dels graus. Així, es podrien combinar aspectes del segon i tercer grau, sempre que aquesta opció estigui aprovada pel jutge de vigilància penitenciària i es fonamenti en un programa específic de tractament.
Tant si són classificats en segon o en tercer grau, l'article 154 del reglament penitenciari diu que es podran concedir permisos de sortida ordinaris de set dies com a preparació per a la vida en llibertat i fins un total de 36 o 48 dies per any als condemnats, sempre que hagin complert una quarta part de la condemna i no s'observi mala conducta. Això es podria aplicar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a nou anys de presó, que a principis de l'any vinent ja podrien començar a gaudir d'aquests permisos.
El paper de la Fiscalia i l'última paraula
La decisió final la signa el cap del servei de classificació i pot ser recorreguda tant pel pres en qüestió com per la Fiscalia. Fa uns dies, María José Segarra, fiscal general de l'Estat, va dir des de Barcelona que s'estudiarien les decisions que prengués el Govern en relació als presos polítics "sense cap idea preconcebuda".
Si vol presentar recurs, haurà de ser primer davant del jutge de vigilància penitenciària. Si no s'admet, pot apel·lar al tribunal que va dictar la sentència, és a dir, el Tribunal Suprem. Dos mesos després, el futur dels presos podria tornar a passar pel mateix lloc.
Definitiu o recurrible?
Tot i que la decisió en principi és definitiva, també hi ha la possibilitat que sigui recorreguda pel Suprem. Això es deu al fet que si el penat o el ministeri fiscal no estan d'acord amb la classificació de segon o tercer grau poden plantejar el recurs davant del jutge de vigilància penitenciaria corresponent, que en el cas dels líders independentistes serien les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses.
Ara bé, la decisió que pren aquest jutge de vigilància penitenciària tampoc és ferma, i és aquí on intervé el Tribunal Suprem, ja que si qualsevol de les dos parts no hi està d'acord, és l'alt tribunal, que va dictar sentència, qui té la darrera paraula.
Per què és fa ara?
Fins ara no ha estat possible classificar els presos perquè, tal com estableix l'article 10 de la llei orgànica general penitenciària (LOGP), només els condemnats amb sentència ferma poden ser agrupats. Als presos preventius se’ls dona presumpció d'innocència i, excepte en casos concrets, se'ls situa al segon grau amb règim ordinari. Això implica que no són presos "perillosos", com els de primer grau, però no tenen dret a un règim de semi-llibertat com en el tercer grau, tot i que els permeten participar en activitats fora de la presó i un règim de comunicacions.
Qui pren la decisió?
Les defenses no poden demanar aquesta classificació. Correspon fer-la a les presons i, concretament, a les juntes de tractament, que formen la direcció del centre, en aquest cas Lledones, Puig de les Basses i Mas d'Enric, a més del personal especialitzat com ara sanitaris, psicòlegs i altre personal de la presó. La normativa penitenciària diu que la proposta de classificació inicial s'ha de fer després d'un estudi del pres en qüestió que analitzi les causes del delicte -en aquest cas, les mobilitzacions de la tardor del 2017, el referèndum i la declaració d'independència- i dissenyi un programa de tractament individual.
Aquesta proposta s'ha de presentar en un termini màxim de dos mesos des de la sentència, és a dir, abans de dissabte vinent, 14 de desembre. Un cop feta, s'ha d’elevar a Institucions Penitenciàries, que l'ha de ratificar o proposar un grau diferent en un termini de dos mesos més prorrogables.
Els criteris que s'han de tenir en compte
Hi ha tres graus penitenciaris: primer, segon i tercer grau. Tots tres es corresponen amb un règim de vida pels condemnats. En el cas dels presos polítics, tot fa pensar que la junta de tractament els classificarà en segon o tercer grau. En una entrevista a NacióDigital, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs, deixava clar que els presos tenen "totes les característiques" per ser classificats com a tercer grau.
I quines són aquestes característiques? La LOGP diu que en termes generals s’han de tenir en compte variables com ara la personalitat del pres, el seu historial individual, familiar social i delictiu, la duració de la pena, les mesures penals del cas, l'ambient on retornarà, el moment del tractament penitenciari i la situació de recursos, facilitats i complicacions de cada pres. El criteri, doncs, és purament tècnic.
El criteri per classificar els presos en funció del primer, segon o tercer grau és purament tècnic i inclou variables com l'historial familiar, la duració de la pena i l'ambient en el qual retornarà
Segons això, i tenint en compte la situació dels presos, el primer grau queda descartat -correspon al règim tancat per a presoners perillosos o inadaptats- i la decisió és mouria entre el segon i el tercer grau.
Segon o tercer grau: què vol dir?
El segon grau s'aplica a aquells presos que no són perillosos però encara no poden viure en semi-llibertat. Segons l'article 117 del reglament penitenciari, aquests presos podran "sortir regularment a una institució exterior per fer un programa concret d'atenció especialitzada" i la durada d'aquesta sortida no podrà excedir les vuit hores.
Un cas paradigmàtic, en aquest sentit, és el d'Iñaki Urdangarin, que el setembre va sortir de la presó per fer un voluntariat en una institució religiosa i ara passarà el Nadal a casa. També a NacióDigital, Melero assegurava que els presos catalans havien de poder sortir al carrer en les mateixes condicions que el cunyat del rei d'Espanya.
El tercer grau s'aplica a aquells presos que ja poden viure en semi-llibertat i permet la sortida de l'intern del centre per treballar o fer activitats formatives encaminades a la reinserció. En aquest cas, els condemnats haurien de passar la nit al centre, que ja no seria una presó ordinària sinó un centre penitenciari de règim obert, amb mesures de seguretat menys severes i més contacte amb la resta de la societat.
El tercer grau s'aplica a aquells presos que ja poden viure en semi-llibertat i permet la sortida de l'intern del centre per treballar o fer activitats formatives encaminades a la reinserció
Un exemple de pres en tercer grau és Oriol Pujol: en el seu cas, l'Audiència de Barcelona va avalar la decisió de la Generalitat de concedir el règim obert al fill de l'expresident per poder sortir de la presó per anar a treballar.
Una barreja de graus és possible?
Una altra opció que es podria aplicar als presos és la que contempla l'article 100.2 del reglament penitenciari. Aquest apartat estableix que els condemnats poden gaudir d'un sistema flexible, és a dir, es combinen aspectes de cada un dels graus. Així, es podrien combinar aspectes del segon i tercer grau, sempre que aquesta opció estigui aprovada pel jutge de vigilància penitenciària i es fonamenti en un programa específic de tractament.
Tant si són classificats en segon o en tercer grau, l'article 154 del reglament penitenciari diu que es podran concedir permisos de sortida ordinaris de set dies com a preparació per a la vida en llibertat i fins un total de 36 o 48 dies per any als condemnats, sempre que hagin complert una quarta part de la condemna i no s'observi mala conducta. Això es podria aplicar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a nou anys de presó, que a principis de l'any vinent ja podrien començar a gaudir d'aquests permisos.
El paper de la Fiscalia i l'última paraula
La decisió final la signa el cap del servei de classificació i pot ser recorreguda tant pel pres en qüestió com per la Fiscalia. Fa uns dies, María José Segarra, fiscal general de l'Estat, va dir des de Barcelona que s'estudiarien les decisions que prengués el Govern en relació als presos polítics "sense cap idea preconcebuda".
Si vol presentar recurs, haurà de ser primer davant del jutge de vigilància penitenciària. Si no s'admet, pot apel·lar al tribunal que va dictar la sentència, és a dir, el Tribunal Suprem. Dos mesos després, el futur dels presos podria tornar a passar pel mateix lloc.