Junta de tractament al procés

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les juntes de tractament de les presons on estan tancats els nou líders independentisteshan de decidir aquesta setmana (aquí us expliquem com) si en canvien la qualificació penitenciària i, per tant, alguns d'ells poden començar a sortir ben aviat de la presó per qüestions familiars o laborals. Si la decisió és positiva -els gairebé dos anys de presó preventiva que han complert mentre el TS no dictava sentència compten com a pena- la Fiscalia, que Pedro Sánchez va dir en campanya que controlava, tindrà la paraula i el tema pot acabar, de nou, al Suprem. Veurem què passa, però és poc creïble que el govern del PSOE es desentengui del cas.

Sobre la situació penitenciària dels presos polítics el govern espanyol hi té a dir, de la mateixa manera que passa amb la batalla jurídica a Europa per les immunitats com a eurodiputat d'Oriol Junqueras o les euroordres contra els exiliats. Poc té a fer amb la sentència del TSJC que pot inhabilitar el president Quim Torra per haver desobeït la Junta Electoral Central, que s'acabarà de resoldre també al Suprem. El que passi en els pròxims dies amb Torra pot precipitar l'avançament electoral a Catalunya perquè, a hores d'ara, sembla difícil un acord per triar un nou cap de l'executiu ateses les tensions entre socis i les dificultats per sintonitzar amb els comuns i la CUP.

Tot plegat en plenes negociacions per la investidura de Sánchez, que viuran un altre moment àlgid amb la reunió entre el PSOE i ERC a Barcelona per buscar un acord que encarrili el diàleg per resoldre "el conflicte polític". Aixecar el peu de l'accelerador de la repressió i rebobinar-la és una de les condicions. El PSOE ho sap però la pressió ambiental a Madrid fa que no ho pugui afrontar de forma pública. És un problema, com també ho és haver obert fa dos anys, d'acord amb el PP i Ciutadans, la gàbia al tigre de la justícia. Quan ara, com marca la lògica, s'intenta optar per la política la pulsió repressiva de jutges i fiscals -el poder judicial va esquivar la Transició- fa molta nosa.

Gabriel Rufián va dir al juliol que era més fàcil comptar amb ells i JxCat aleshores que no pas ho seria a la tardor. El temps li ha donat la raó. A Madrid posen presses i volen tenir-ho tot tancat abans d'acabar l'any però el calendari polític i judicial no hi ajuda. I Esquerra necessita un acord tangible perquè només aquest escenari o el de dir "no" (encara que impliqui unes terceres eleccions) li evita perdre l'avantatge que li donen les enquestes a les catalanes. Una investidura de baix cost per Sánchez, que és el risc que corren després d'haver decidit arremangar-se i negociar, li faria mal.

Els republicans ho mesuraran avui en reunions internes i el mateix farà el grup parlamentari de JxCat a Waterloo, que no vol tancar-se portes a Madrid mirant al futur però ara no es mourà del no buscant una posició de més comoditat electoral que, arribat el cas, no li impedirà recollir, des de la presidència de la Generalitat, també els fruits que obtingui ERC. En relació a tot plegat n'he escrit aquesta opinió. Sobre la investidura, però també sobre la sentència i com és percebuda fora i la projecció exterior de Catalunya us aconsello llegir aquesta entrevista a Alfred Bosch, que fa un any que és conseller d'Exteriors i també ha de fer política amb un ull posat als tribunals per obra i gràcia de Josep Borrell, que no va voler ni tan sols reunir-s'hi.
 

---

Avui no et perdis

»Les causes judicials que planen sobre la presidència de Sánchez; per Bernat Surroca.

»La imminent sentència contra Torra afegeix tensió a l'escena política; per Oriol March.

»Quan l'Estat es va saltar la seva Constitució; per Pep Martí.

» La Veu de Nació: «Un còctel complicat»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «El Nadal, a prop»; per Montserrat Tura.

»Opinió: «El compadreo»; per Jordi Muñoz.

» La salut del català en mapes: primera, segona i tercera entrega; per Roger Tugas.

»#els50noms: Borja García‑Nieto, la burgesia «ecuestre»; per Pep Martí i Miquel Macià.

»Extutelats: una assignatura pendent que reclama més solucions; per Bernat Surroca.

»Proliferen a Barcelona les comunitats de veïns que prohibeixen pisos turístics; per Andreu Merino.

» El programa de monòlegs incendiaris que va desestimar TV3; per Víctor Rodrigo.

»Futbolítica: quan l'Inter era poc italià a ulls de Mussolini; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Els ultres de Vox van ser els grans vencedors de les eleccions del 10-N. Un dels col·lectius que més s'afanyen a representar és el dels policies, guàrdies civils i militars. De fet, entre la seva cinquantena de diputats hi ha diversos membres de la milícia. Especial predilecció per ells té el secretari general del partit i portaveu a Madrid, Javier Ortega Smith, que va ser "boina verda".

Aquest cap de setmana el número dos del partit estava, després de visitar Tarragona i Lleida, preocupat per procurar-se entrades i seients a primera fila per ell i els seus col·laboradors i companys de partit a l'acte castrense que ahir es va celebrar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo amb motiu de la Immaculada Concepció, la patrona de la Infanteria. A les vuit del matí ell ja hi era per esmorzar amb la tropa a l'edifici situat a tocar l'històric Alcàsser, que els franquistes van convertir en icona de la Guerra Civil. A Barcelona ho van celebrar a la caserna del Bruc, i Jorge Buixadé, ex de Falange i ara eurodiputat de Vox, no s'ho va perdre. Realment, són el que semblen.

Vist i llegit

El Regne Unit vota dijous. El conservador Boris Johnson ho té tot de cara per seguir al número 10 de Downing Street. Per tenir totes les claus d'aquestes eleccions (inclòs què diuen i com funcionen les cases d'apostes) i les implicacions per a Europa i Escòcia us aconsello recuperar l'entretingut i didàctic diàleg entre el politòleg Toni Rodon, que és professor a la UPF i havia estat investigador a la London School of Economics, i el periodista català del The Wall Street JournalJon Sindreu ahir a El Suplement de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1931 es va promulgar la constitució de la Segona República després d'un intens treball a les corts constituents, que la van aprovar sense consens. Establia el sufragi universal masculí -més tard arribaria per les dones-, l'aconfessionalitat de l'Estat i consagrava drets com la llibertat d'expressió i d'associació, el divorci o els matrimonis civils a més d'altres avenços socials. En l'aspecte territorial la nova parlava d'un "Estat integral", un concepte entès com una tercera via entre la pulsió centralista, que era ben present, i les ànsies d'autogovern de catalans i bascos. De fet, es va acabar conformant una certa asimetria, ja que només catalans, bascos i gallecs es dotarien d'estatuts i estructures institucionals pròpies. Aquí podeu veure com va ser la promulgació.    

 L'aniversari

Un dels personatges que va viure en primera línia aquells anys va ser el periodista Carles Sentís, que va néixer tal dia com avui de l'any 1911 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 2011, a punt de fer 100 anys. Sentís era proper als moderats d'Acció Catalana, va ser càrrec de confiança del govern de la Generalitat i detingut pels fets del Sis d'Octubre. Començaria aleshores un viratge dretà que l'aproparia a la Lliga i als franquistes (se'l va acusar de fer d'espia i de saquejar la casa de Juan Ramón Jiménez quan el poeta es va haver d'exiliar).

Sentís, que va destacar en el reporterisme, va ser durant el franquisme corresponsal i director de l'agència estatal Efe. El periodista, que es va vincular a la UCD d'Adolfo Suárez sent-ne diputat, va ser un dels artífexs del retorn de Tarradellas a Catalunya el 1977 i conseller sense cartera al seu Govern. A més, va ser degà del Col·legi de Periodistes i en el tram final de la seva vida, després d'haver escrit nombrosos llibres, articulista de l'Avui i La Vanguardia. L'entrega de la Medalla al Mèrit en el Treball del govern espanyol el 2008, que va acollir el Col·legi, va crear una agra polèmica pel seu passat franquista. En aquest documental podeu saber més de la vida, apassionant i contradictòria, d'un testimoni d'excepció del segle XX. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l