06
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
20:16h
La Guàrdia Civil ha fet públic el desmantellament d'un dels arsenals d'armes de foc i explosius més grans descoberts a l'estat espanyol els darrers anys. El seu propietari és un simpatitzant de Vox i la Falange, tal com ha avançat Público i ha pogut comprovar NacióDigital. L'home, natural de Miranda de Ebro, ha estat detingut i està acusat de presumptes delictes de tràfic d'armes de guerra i dipòsit d'armes i explosius. Igual que en l'Operació Judes contra, el cos armat reivindica la seva intervenció com a clau per evitar fets violents. Però, a diferència dels CDR, en aquest cas el detingut no està acusat de terrorisme.
També a diferència dels CDR, el simpatitzant de Vox sí que tenia 17 explosius preparats per fer servir, 26 armes de foc i 28 cartutxos de munició. La Guàrdia Civil, però, ha assegurat que al llarg de la investigació no s'han pogut acreditar vinculacions entre el detingut i cap tipus d'organització. Ni terrorista, ni extremista, ni de delinqüència organitzada. Tot i això, el codi penal permet investigar algú per terrorisme encara que no estigui connectat a cap estructura.
En el cas de l'Operació Judes, la Guàrdia Civil no va trobar explosius a cap dels domicilis i immobles escorcollats el 23 de setembre. Els agents del cos només van trobar suposats precursors d'explosius, és a dir, els materials necessaris per fabricar-los. Amb tot, els nou investigats estan acusats de tinença d'explosius, conspiració per fer estralls i terrorisme.
El sumari judicial, del qual NacióDigital ja va informar, no acredita l'existència de bombes o armes a casa de cap dels detinguts però basa les acusacions en la seva pertinença als CDR, que considera una "organització criminal".
En la interlocutòria dictada pel jutjat central número 6 de Madrid de l'Audiència Nacional el 20 de setembre -tres dies abans dels escorcolls i les detencions-, el jutge autoritza l'entrada als deu domicilis amb l'argument que la vigilància als investigats ha permès obtenir evidències que aquests han adquirit materials "susceptibles de ser utilitzats en accions violentes".
Unes accions que, segons l'Audiència Nacional, podrien provocar "danys materials o personals de conseqüències irreparables, en clara similitud amb les tècniques i procediments emmarcats en els estàndards d'històriques organitzacions terroristes com ETA o Terra Lliure".
La reforma penal contra els llops solitaris
El 2015 el PP i el PSOE van tirar endavant al Congrés -amb l'abstenció de CiU- una reforma del codi penal destinada a combatre els actes terroristes comesos pels anomenats llops solitaris, aquelles persones que duen a terme atemptats sense necessitat de ser part d'una estructura.
El perfil del simpatitzant de Vox podria quadrar amb aquesta categoria, ja que la pròpia Guàrdia Civil admet que el seu arsenal podia protagonitzar accions violentes, però per ara no està acusat de terrorisme.
Armes requisades al simpatitzant de Vox. Foto: Guàrdia Civil
La mateixa reforma del codi penal és la que ha permès acusar de terrorisme els investigats en l'Operació Judes, ja que permet considerar accions terroristes qüestions de desordres públics o de "subversió de l'ordre constitucional" que no requereixin l'ús d'armes.
A més de no haver trobat cap explosiu durant els registres als domicilis dels CDR, el sumari judicial tampoc assenyala cap objectiu concret contra el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'assegurar que tenien la voluntat d'ocupar el Parlament.
També a diferència dels CDR, el simpatitzant de Vox sí que tenia 17 explosius preparats per fer servir, 26 armes de foc i 28 cartutxos de munició. La Guàrdia Civil, però, ha assegurat que al llarg de la investigació no s'han pogut acreditar vinculacions entre el detingut i cap tipus d'organització. Ni terrorista, ni extremista, ni de delinqüència organitzada. Tot i això, el codi penal permet investigar algú per terrorisme encara que no estigui connectat a cap estructura.
En el cas de l'Operació Judes, la Guàrdia Civil no va trobar explosius a cap dels domicilis i immobles escorcollats el 23 de setembre. Els agents del cos només van trobar suposats precursors d'explosius, és a dir, els materials necessaris per fabricar-los. Amb tot, els nou investigats estan acusats de tinença d'explosius, conspiració per fer estralls i terrorisme.
El sumari judicial, del qual NacióDigital ja va informar, no acredita l'existència de bombes o armes a casa de cap dels detinguts però basa les acusacions en la seva pertinença als CDR, que considera una "organització criminal".
En la interlocutòria dictada pel jutjat central número 6 de Madrid de l'Audiència Nacional el 20 de setembre -tres dies abans dels escorcolls i les detencions-, el jutge autoritza l'entrada als deu domicilis amb l'argument que la vigilància als investigats ha permès obtenir evidències que aquests han adquirit materials "susceptibles de ser utilitzats en accions violentes".
Unes accions que, segons l'Audiència Nacional, podrien provocar "danys materials o personals de conseqüències irreparables, en clara similitud amb les tècniques i procediments emmarcats en els estàndards d'històriques organitzacions terroristes com ETA o Terra Lliure".
La reforma penal contra els llops solitaris
El 2015 el PP i el PSOE van tirar endavant al Congrés -amb l'abstenció de CiU- una reforma del codi penal destinada a combatre els actes terroristes comesos pels anomenats llops solitaris, aquelles persones que duen a terme atemptats sense necessitat de ser part d'una estructura.
El perfil del simpatitzant de Vox podria quadrar amb aquesta categoria, ja que la pròpia Guàrdia Civil admet que el seu arsenal podia protagonitzar accions violentes, però per ara no està acusat de terrorisme.
La mateixa reforma del codi penal és la que ha permès acusar de terrorisme els investigats en l'Operació Judes, ja que permet considerar accions terroristes qüestions de desordres públics o de "subversió de l'ordre constitucional" que no requereixin l'ús d'armes.
A més de no haver trobat cap explosiu durant els registres als domicilis dels CDR, el sumari judicial tampoc assenyala cap objectiu concret contra el qual els investigats volguessin atemptar, més enllà d'assegurar que tenien la voluntat d'ocupar el Parlament.