Barcelona: habitatge

De Gràcia al Suprem: l'intent de desnonament d'un veí amb lloguer indefinit

Un jutjat d'instrucció va donar la raó al llogater però l'Audiència Provincial va donar llum verda al desallotjament, que ara està pendent del que digui l'alt tribunal

per Andreu Merino , 14 de desembre de 2019 a les 14:45 |
Sánchez, al seu pis del districte de Gràcia | Andreu Merino

Francisco Sánchez obre la porta de l'edifici on des de fa uns mesos només hi viu ell. Està al costat de la plaça Lesseps, al districte de Gràcia de Barcelona i hi va arribar el 1975 procedent de Ciudad Real. Ara té 79 anys i l'inversor que va comprar l'immoble vol fer-lo fora -després de no haver renovat els contractes a la resta de famílies- i compta amb l'aval de l'Audiència de Barcelona, que va donar la raó al propietari rectificant el posicionament d'un jutjat d'instrucció. A més, un altre jutjat li ha donat un mes per abandonar el pis. En aquest escenari, el Tribunal Suprem s'ha convertit en l'única esperança de Sánchez per quedar-se a casa seva.

Un cop dins el portal, per anar a casa seva s'han de baixar unes escales que condueixen a l'habitació dels comptadors. A mà dreta hi ha una altra porta, la del seu pis. És un antic magatzem, primer reconvertit a porteria i actualment en domicili. 



El veí s'hi va traslladar el 2002. Abans vivia a l'àtic del bloc, pel qual pagava un lloguer de 22.000 pessetes mensuals des del 1975. Al cap d'uns anys però, va tenir problemes econòmics i va plantejar als propietaris un canvi de pis. Ell es comprometia a condicionar el soterrani, que aleshores no tenia cèdula d'habitabilitat, i deixava lliure l'àtic a canvi d'una rebaixa en la quota, que passaria a ser de 15.000 pessetes. La propietat va acceptar i ell va invertir 3 milions de pessetes en la reforma. 

El 2001 el titular de l'immoble era l'empresa Masnou Jardí SA però el 2017 va passar a mans de la societat inversora UPL Gràcia SL, administrada per Michael Saidov. "Vaig rebre un burofax a casa i em deien que havia de marxar", explica el Sánchez. Els arguments de la propietat era que en el moment de fer el bescanvi de pisos, l'anterior titular havia fet un canvi de contracte que ja no estava sotmès a la Llei d'Arrendaments Urbans de 1964, que regula els lloguers indefinits.

NacióDigital ha tingut accés al document firmat per les dues parts, que titula el nou acord com a "annex" del contracte signat el 19575 i que compta amb la firma del veí i el titular. De fet, el jutjat de primera instància de Barcelona va determinar que el titular del document ja deixava clar que era una modificació i no un contracte nou i va donar la raó al llogater.



UPL Gràcia, però, ja havia posat a la venda tot l'edifici, per un preu d'1,8 milions d'euros, assegurant públicament que ja no hi quedava cap veí. "Van comprar-lo per 450.000 euros", assegura Sánchez, posant de relleu el negoci especulatiu dels propietaris.

El veí va canviar de pis però mantenint el mateix contracte firmat el 1975

Aquests no es van rendir i van presentar un recurs a l'Audiència Provincial de Barcelona. Aquest cop el tribunal va fallar a favor de la propietat, argumentant que el canvi de domicili i de quota de lloguer representava un nou acord contractual. Immediatament Sánchez i el seu advocat van recórrer a l'Ajuntament de Barcelona. "Van al·lucinar i s'han portat molt bé ami mi", explica el veí. 

"No tinc on anar"

L'Ajuntament li ha comunicat que si el desallotjament s'acaba executant posaran a la seva disposició un pis d'emergència. Ell i el seu advocat han fet arribar el cas al Suprem, que s'haurà de pronunciar pròximament. "De moment estem guanyant temps", diu.

"Això és el meu barri, tinc els meus metges aquí i no vull marxar"

Mentrestant admet que cada nit es fica al llit "amb por" per l'amenaça de desnonament i pel fet de viure sol al bloc. "De vegades venen a dir-me que marxi", explica, alhora que recorda la seva primera trobada amb el propietari després de la sentència de l'Audiència de Barcelona. "No parla català ni castellà, però quan vaig obrir la porta vaig entendre perfectament que em deia que em fotés", afirma.

Sánchez explica que Saidov li ha ofert 20.000 euros a canvi de marxar però ell ho va rebutjar. "Què faig jo amb només 20.000 euros per buscar un pis?", es pregunta, alhora que recorda que la seva pensió és de 675 euros al mes. "No tinc on anar", lamenta.

El llogater fa 45 anys que viu a Gràcia i té clar que no vol ser víctima de l'especulació. "Al mercat em coneix tothom, això és el meu barri, tinc els meus metges aquí i no vull marxar", assenyala. Ara, l'advocat de Sánchez ha presentat un recurs per evitar el desallotjament en un mes i, a banda, el veí de Gràcia haurà d'esperar que el Suprem digui l'última paraula. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació