06
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:38h
La commemoració dels 41 anys de la Constitució ha estat el marc idoni perquè Pedro Sánchez i Pablo Iglesias tallessin d'arrel les insinuacions de la dreta conforme el seu possible pacte d'investidura amb ERC pot desbordar el marc constitucional vigent. El president espanyol en funcions ha deixat clar que aquest ofereix eines per solucionar els "conflictes socials i polítics" actual i per afrontar la "crisi política i territorial" de Catalunya.
Fins i tot el líder de Podem, que altres anys havia evitat assistir a l'acte del 6 de desembre al Congrés en considerar que calia obrir un nou procés constituent, ha defensat el diàleg però "dins els límits de la Constitució". La presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, també ha demanat un esforç de respecte i responsabilitat per integrar a la carta magna "els que se'n puguin sentir allunyats o exclosos", però ha deixat clars els límits dels pactes: "Serà la Constitució el marc en què necessàriament hàgim d'actuar i exercir les nostres funcions".
Cap de les forces d'esquerres, que anteriorment havien reclamat una reforma constitucional, s'han referit a aquesta possibilitat i, en canvi, han posat en valor els articles socials del text contra l'extrema dreta, com els referits a la igualtat entre homes i dones, la defensa del medi ambient o el dret al treball i l'habitatge. Fins i tot el dirigent d'En Comú Podem Gerardo Pisarello, que ha recordat que és republicà i que defensa reformar la Constitució, ha assenyalat que, mentre aquesta no arribi, "és possible una lectura social de la Constitució que permeti resoldre els problemes de país que hi ha sobre la taula".
Aquestes afirmacions no han calmat els portaveus de PP, Vox i Cs, que han assegurat que un possible acord amb l'independentisme suposarà una superació del marc legal vigent. Les forces sobiranistes i nacionalistes de l'Estat, de fet, han estat les grans absents de l'acte, i això que el pes que tenen en el Congrés és notable, amb el 30% dels seients a la cambra baixa. L'afirmació de Sánchez conforme l'acord era proper i se situaria dins el marc de la Constitució, de fet, va enutjar ERC, que va refredar les expectatives d'una entesa imminent.
El president espanyol en funcions ha defensat que la Constitució ha dotat l'Estat d'un "marc de convivència i entesa" i ha asseverat, en clau d'investidura, que "el diàleg i el pacte són una cosa que cal reivindicar avui més que mai per donar solució a la crisi de governabilitat", motiu pel qual ha apel·lat "a la responsabilitat i generositat, a l'entesa i a l'acord". Ha destacat també la "vigència i fortalesa dels drets i llibertats que empara la Constitució", dins de la qual "existeixen els marcs i eines per resoldre els problemes" actuals, tant pel que fa a Catalunya com a desigualitat o el despoblament.
Al seu torn, Batet ha recordat que els pares de la Constitució "no es van limitar al que llavors possible" i ha expressat unes paraules en català en citar el discurs de fa un mes de la presidenta Elionor sobre la necessitat d'ocupar-se dels joves. "De la vida en comú i de la convivència és del que tracta la Constitució", ha insistit, i ha assegurat que, quan va néixer, "podia ser per a tots perquè no es va fer contra ningú". La presidenta del Congrés també ha instat a "forjar els acords que facin possible una majoria" al Congrés.
Pablo Iglesias ha assegurat que "el millor antídot contra l'extrema dreta són els articles socials de la Constitució", citant aquells que estableixen que el sistema fiscal ha de ser progressiu o que garanteixen el dret al treball o a l'habitatge, i ha subratllat el que apunta que la riquesa del país ha d'estar al servei de l'interès general. Per això, ha reclamat "no parlar tant de l'etiqueta de constitucionalista i entrar als articles socials de la Constitució". També ha recordat que "la Constitució no prohibeix no estar en contra d'ella" i ha opinat que, malgrat que "la gent vol que hi hagi govern aviat", no és un problema si arriba el gener.
El líder del PP, Pablo Iglesias, ha lamentat que "mai no s'havia vist negociar els pressupostos a la presó, donar una vicepresidència a qui vol abolir la monarquia parlamentària, negociar la investidura als partits independentistes condemnats per sedició o governar una comunitat autònoma gràcies al suport dels hereus de Batasuna que no han condemnat els 800 assassinats d'ETA".
Els "enemics de la Constitució"
Sánchez, ha resumit, "ha escollit els enemics de la Constitució", motiu pel qual ha rebutjat facilitar-li la investidura i ha avançat que els populars s'erigiran en "minoria de bloqueig perquè no es permeti una reforma constitucional ni cap reforma estatutària a Catalunya o al País Basc que desbordi l'ordre constitucional". "No podem trencar l'abraçada de la Transició", ha etzibat, i ha afegit que "qualsevol pla de Sánchez va contra la Constitució".
El dirigent de Vox Javier Ortega Smith ha asseverat que "la millor manera de defensar la Constitució és denunciar les falses fórmules d'acatament, menyspreant la Constitució, reivindicant cops d'estat i parlant de presos polítics", i ha reivindicat "els mecanismes de defensa de la Constitució, com els articles 155 i 116", el qual regula l'estat d'excepció. El líder del seu partit, Santiago Abascal, es troba a Barcelona perquè, segons ha assegurat, "és el lloc on més en perill està la Constitució".
Un govern amb PSOE, PP i Cs
Inés Arrimadas s'ha estrenat com a líder de Cs en un dia de la Constitució reclamant un govern que uneixi el seu partit amb PSOE i PP. Ha demanat, davant les negociacions de Sánchez amb els independentistes i Podem, "deixar enrere les diferències i que els constitucionalistes es posin d'acord" per tal que "els que no respecten els valors constitucionals no tinguin la clau de la governabilitat". "Res de bo sortirà d'una negociació amb ERC i JxCat", ha afirmat.
Isabel Díaez Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha estat una de les dirigents territorials que ha pres la paraula. "No vull gestionar sentiments madrilenys contra els altres", ha assegurat, contraposant-se amb presidents com Quim Torra -sense citar-lo-, i ha asseverat que les autonomies estan "per unir" i ha rebutjat que s'usi la condició de president autonòmic per "fabricar un sentiment on no n'hi havia, fabricar un país on no n'hi havia". "Espanya no ha estat mai més que un gran país amb una gran riquesa cultural i històrica", ha afegit.
Fins i tot el líder de Podem, que altres anys havia evitat assistir a l'acte del 6 de desembre al Congrés en considerar que calia obrir un nou procés constituent, ha defensat el diàleg però "dins els límits de la Constitució". La presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, també ha demanat un esforç de respecte i responsabilitat per integrar a la carta magna "els que se'n puguin sentir allunyats o exclosos", però ha deixat clars els límits dels pactes: "Serà la Constitució el marc en què necessàriament hàgim d'actuar i exercir les nostres funcions".
Cap de les forces d'esquerres, que anteriorment havien reclamat una reforma constitucional, s'han referit a aquesta possibilitat i, en canvi, han posat en valor els articles socials del text contra l'extrema dreta, com els referits a la igualtat entre homes i dones, la defensa del medi ambient o el dret al treball i l'habitatge. Fins i tot el dirigent d'En Comú Podem Gerardo Pisarello, que ha recordat que és republicà i que defensa reformar la Constitució, ha assenyalat que, mentre aquesta no arribi, "és possible una lectura social de la Constitució que permeti resoldre els problemes de país que hi ha sobre la taula".
Aquestes afirmacions no han calmat els portaveus de PP, Vox i Cs, que han assegurat que un possible acord amb l'independentisme suposarà una superació del marc legal vigent. Les forces sobiranistes i nacionalistes de l'Estat, de fet, han estat les grans absents de l'acte, i això que el pes que tenen en el Congrés és notable, amb el 30% dels seients a la cambra baixa. L'afirmació de Sánchez conforme l'acord era proper i se situaria dins el marc de la Constitució, de fet, va enutjar ERC, que va refredar les expectatives d'una entesa imminent.
El president espanyol en funcions ha defensat que la Constitució ha dotat l'Estat d'un "marc de convivència i entesa" i ha asseverat, en clau d'investidura, que "el diàleg i el pacte són una cosa que cal reivindicar avui més que mai per donar solució a la crisi de governabilitat", motiu pel qual ha apel·lat "a la responsabilitat i generositat, a l'entesa i a l'acord". Ha destacat també la "vigència i fortalesa dels drets i llibertats que empara la Constitució", dins de la qual "existeixen els marcs i eines per resoldre els problemes" actuals, tant pel que fa a Catalunya com a desigualitat o el despoblament.
Al seu torn, Batet ha recordat que els pares de la Constitució "no es van limitar al que llavors possible" i ha expressat unes paraules en català en citar el discurs de fa un mes de la presidenta Elionor sobre la necessitat d'ocupar-se dels joves. "De la vida en comú i de la convivència és del que tracta la Constitució", ha insistit, i ha assegurat que, quan va néixer, "podia ser per a tots perquè no es va fer contra ningú". La presidenta del Congrés també ha instat a "forjar els acords que facin possible una majoria" al Congrés.
Pablo Iglesias ha assegurat que "el millor antídot contra l'extrema dreta són els articles socials de la Constitució", citant aquells que estableixen que el sistema fiscal ha de ser progressiu o que garanteixen el dret al treball o a l'habitatge, i ha subratllat el que apunta que la riquesa del país ha d'estar al servei de l'interès general. Per això, ha reclamat "no parlar tant de l'etiqueta de constitucionalista i entrar als articles socials de la Constitució". També ha recordat que "la Constitució no prohibeix no estar en contra d'ella" i ha opinat que, malgrat que "la gent vol que hi hagi govern aviat", no és un problema si arriba el gener.
El líder del PP, Pablo Iglesias, ha lamentat que "mai no s'havia vist negociar els pressupostos a la presó, donar una vicepresidència a qui vol abolir la monarquia parlamentària, negociar la investidura als partits independentistes condemnats per sedició o governar una comunitat autònoma gràcies al suport dels hereus de Batasuna que no han condemnat els 800 assassinats d'ETA".
Els "enemics de la Constitució"
Sánchez, ha resumit, "ha escollit els enemics de la Constitució", motiu pel qual ha rebutjat facilitar-li la investidura i ha avançat que els populars s'erigiran en "minoria de bloqueig perquè no es permeti una reforma constitucional ni cap reforma estatutària a Catalunya o al País Basc que desbordi l'ordre constitucional". "No podem trencar l'abraçada de la Transició", ha etzibat, i ha afegit que "qualsevol pla de Sánchez va contra la Constitució".
El dirigent de Vox Javier Ortega Smith ha asseverat que "la millor manera de defensar la Constitució és denunciar les falses fórmules d'acatament, menyspreant la Constitució, reivindicant cops d'estat i parlant de presos polítics", i ha reivindicat "els mecanismes de defensa de la Constitució, com els articles 155 i 116", el qual regula l'estat d'excepció. El líder del seu partit, Santiago Abascal, es troba a Barcelona perquè, segons ha assegurat, "és el lloc on més en perill està la Constitució".
Un govern amb PSOE, PP i Cs
Inés Arrimadas s'ha estrenat com a líder de Cs en un dia de la Constitució reclamant un govern que uneixi el seu partit amb PSOE i PP. Ha demanat, davant les negociacions de Sánchez amb els independentistes i Podem, "deixar enrere les diferències i que els constitucionalistes es posin d'acord" per tal que "els que no respecten els valors constitucionals no tinguin la clau de la governabilitat". "Res de bo sortirà d'una negociació amb ERC i JxCat", ha afirmat.
Isabel Díaez Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, ha estat una de les dirigents territorials que ha pres la paraula. "No vull gestionar sentiments madrilenys contra els altres", ha assegurat, contraposant-se amb presidents com Quim Torra -sense citar-lo-, i ha asseverat que les autonomies estan "per unir" i ha rebutjat que s'usi la condició de president autonòmic per "fabricar un sentiment on no n'hi havia, fabricar un país on no n'hi havia". "Espanya no ha estat mai més que un gran país amb una gran riquesa cultural i històrica", ha afegit.