08
de desembre
del
2019
Actualitzat
el
09
de desembre
a les
11:08h
Al Palau de la Generalitat existia el convenciment que la sentència contra Quim Torra arribaria la primera setmana de gener. El judici per la pancarta del llaç groc es va celebrar durant un sol dia -el 18 de desembre- i el discurs del president va indicar que ja tenia interioritzada una condemna per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Benvinguda sigui", va dir, si servia per defensar els drets civils i polítics de la ciutadania. Aquesta condemna per desobediència, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, s'espera per la setmana entrant, i impactarà tant en el futur de la legislatura catalana com en les negociacions per la investidura a Madrid.
La previsió amb la qual treballen a Junts per Catalunya (JxCat) i en l'entorn presidencial és que la inhabilitació ordenada pel TSJC es pot donar per feta, "encara que sigui una anomalia". Davant d'això, la resposta s'haurà de vehicular en dues vies: una branca política -decisions a prendre sobre el futur de la legislatura, iniciatives parlamentàries de suport i mobilitzacions al carrer- i una altra de jurídica, amb el Tribunal Suprem al centre de totes les mirades. "Nosaltres intentarem allargar-ho tant com sigui possible", assegura un dels consultats. Gonzalo Boye, advocat el president, segueix reclamant que s'elevin qüestions prejudicials a Europa i té previst presentar recurs al Suprem.
Fins que l'alt tribunal estatal no resolgui, la inhabilitació no serà ferma, de manera que teòricament Torra pot seguir desenvolupant el seu càrrec. En repetides ocasions ha indicat, a banda, que "només el Parlament" li pot retirar la confiança, insinuant una possible desobediència respecte de la condemna. La fórmula també la feia servir Carles Puigdemont abans de l'aplicació del 155, que és el mecanisme que va posar en marxa l'Estat per destituir-lo a ell i a tots els seus consellers. En tot cas, l'obligació legal estricta de sortir de Palau només arribaria per ordre del Suprem. Amb Torra fermament inhabilitat, el càrrec l'assumiria el vicepresident Pere Aragonès.
En aquest cas, es posarien en marxa els mecanismes parlamentaris per triar un nou president i, si l'operació fracassés, s'aniria directament a eleccions. Fonts consultades indiquen, en tot cas, que no es poden descartar moviments entre la inhabilitació del TSJC i la del Suprem en forma de crisi de Govern. Un escenari que, segons les mateixes fonts, havia sobrevolat els despatxos de Palau com una possible resposta a la sentència, però que finalment no s'ha concretat. El més a prop que hi ha hagut d'un canvi a l'executiu ha estat la destitució de Miquel Buch, conseller d'Interior.
Les eleccions anticipades són un escenari descartat per Torra, però ell mateix admet que no està a les seves mans, especialment si el Suprem en confirma la inhabilitació. Fonts de JxCat donen per fet que hi haurà comicis el 2020: els més prudents apunten que seran a la tardor, un cop l'alt tribunal hagi pres una decisió, mentre que n'hi ha que encara no descarten la primavera. Per què? Si hi ha una extradició de Carles Puigdemont més ràpida del que espera el seu equip jurídic, veus de la seva formació són partidaris d'avançar comicis per poder-lo presentar com a candidat empresonat.
L'impacte a Madrid
Puigdemont segueix des de Waterloo tots els esdeveniments, pendent com està de la resolució de l'extradició -el dia 16 hi ha la vista oral a Brussel·les- i de la immunitat parlamentària. Si l'obté, tal com apuntava NacióDigital diumenge passat, l'expresident ja estudia la possibilitat de "retorns puntuals" a Catalunya per seguir amb l'estratègia de confrontació amb l'Estat, malgrat que veus del seu entorn jurídic li ho desaconsellen. El líder de JxCat també segueix al detall les negociacions entre ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, qüestió que abordarà amb Torra en una reunió del nucli dur del seu espai a Brussel·les aquest dilluns, després de la qual compareixeran.
Tots dos són partidaris de mantenir la negativa al líder socialista, que avança en les converses amb els republicans però encara sense definir el mecanisme del diàleg institucional que tant ERC com JxCat situen com a indispensable de cara al futur. Laura Borràs, líder de l'espai de Puigdemont a Madrid, és qui manté interlocució amb Adriana Lastra, portaveu parlamentària del PSOE i amb qui es reunirà de nou amb els propers dies. Les dues formacions independentistes es miren de reüll, també a Madrid, i l'impacte d'una condemna contra Torra pot ser rellevant en tots els fronts.
Sectors de JxCat insisteixen, en aquest sentit, que una inhabilitació pot comportar un enduriment del conflicte, i recorden que seria la primera vegada que un president de la Generalitat és condemnat en exercici del càrrec. "I tot per una pancarta", resumeixen, lacònicament, els qui consideren que Torra es va "equivocar" no despenjant el llaç groc quan li va exigir la Junta Electoral Central (JEC). Destacats dirigents del seu entorn, de fet, li van demanar que ho fes en un sopar a Madrid el 16 de març d'enguany, després de la manifestació sobiranista a la capital de l'Estat. Es va celebrar a uns quinze minuts caminant del Suprem, que tindrà l'última paraula sobre una sentència imminent.
La previsió amb la qual treballen a Junts per Catalunya (JxCat) i en l'entorn presidencial és que la inhabilitació ordenada pel TSJC es pot donar per feta, "encara que sigui una anomalia". Davant d'això, la resposta s'haurà de vehicular en dues vies: una branca política -decisions a prendre sobre el futur de la legislatura, iniciatives parlamentàries de suport i mobilitzacions al carrer- i una altra de jurídica, amb el Tribunal Suprem al centre de totes les mirades. "Nosaltres intentarem allargar-ho tant com sigui possible", assegura un dels consultats. Gonzalo Boye, advocat el president, segueix reclamant que s'elevin qüestions prejudicials a Europa i té previst presentar recurs al Suprem.
Fins que l'alt tribunal estatal no resolgui, la inhabilitació no serà ferma, de manera que teòricament Torra pot seguir desenvolupant el seu càrrec. En repetides ocasions ha indicat, a banda, que "només el Parlament" li pot retirar la confiança, insinuant una possible desobediència respecte de la condemna. La fórmula també la feia servir Carles Puigdemont abans de l'aplicació del 155, que és el mecanisme que va posar en marxa l'Estat per destituir-lo a ell i a tots els seus consellers. En tot cas, l'obligació legal estricta de sortir de Palau només arribaria per ordre del Suprem. Amb Torra fermament inhabilitat, el càrrec l'assumiria el vicepresident Pere Aragonès.
En aquest cas, es posarien en marxa els mecanismes parlamentaris per triar un nou president i, si l'operació fracassés, s'aniria directament a eleccions. Fonts consultades indiquen, en tot cas, que no es poden descartar moviments entre la inhabilitació del TSJC i la del Suprem en forma de crisi de Govern. Un escenari que, segons les mateixes fonts, havia sobrevolat els despatxos de Palau com una possible resposta a la sentència, però que finalment no s'ha concretat. El més a prop que hi ha hagut d'un canvi a l'executiu ha estat la destitució de Miquel Buch, conseller d'Interior.
Les eleccions anticipades són un escenari descartat per Torra, però ell mateix admet que no està a les seves mans, especialment si el Suprem en confirma la inhabilitació. Fonts de JxCat donen per fet que hi haurà comicis el 2020: els més prudents apunten que seran a la tardor, un cop l'alt tribunal hagi pres una decisió, mentre que n'hi ha que encara no descarten la primavera. Per què? Si hi ha una extradició de Carles Puigdemont més ràpida del que espera el seu equip jurídic, veus de la seva formació són partidaris d'avançar comicis per poder-lo presentar com a candidat empresonat.
L'impacte a Madrid
Puigdemont segueix des de Waterloo tots els esdeveniments, pendent com està de la resolució de l'extradició -el dia 16 hi ha la vista oral a Brussel·les- i de la immunitat parlamentària. Si l'obté, tal com apuntava NacióDigital diumenge passat, l'expresident ja estudia la possibilitat de "retorns puntuals" a Catalunya per seguir amb l'estratègia de confrontació amb l'Estat, malgrat que veus del seu entorn jurídic li ho desaconsellen. El líder de JxCat també segueix al detall les negociacions entre ERC i el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez, qüestió que abordarà amb Torra en una reunió del nucli dur del seu espai a Brussel·les aquest dilluns, després de la qual compareixeran.
Tots dos són partidaris de mantenir la negativa al líder socialista, que avança en les converses amb els republicans però encara sense definir el mecanisme del diàleg institucional que tant ERC com JxCat situen com a indispensable de cara al futur. Laura Borràs, líder de l'espai de Puigdemont a Madrid, és qui manté interlocució amb Adriana Lastra, portaveu parlamentària del PSOE i amb qui es reunirà de nou amb els propers dies. Les dues formacions independentistes es miren de reüll, també a Madrid, i l'impacte d'una condemna contra Torra pot ser rellevant en tots els fronts.
Sectors de JxCat insisteixen, en aquest sentit, que una inhabilitació pot comportar un enduriment del conflicte, i recorden que seria la primera vegada que un president de la Generalitat és condemnat en exercici del càrrec. "I tot per una pancarta", resumeixen, lacònicament, els qui consideren que Torra es va "equivocar" no despenjant el llaç groc quan li va exigir la Junta Electoral Central (JEC). Destacats dirigents del seu entorn, de fet, li van demanar que ho fes en un sopar a Madrid el 16 de març d'enguany, després de la manifestació sobiranista a la capital de l'Estat. Es va celebrar a uns quinze minuts caminant del Suprem, que tindrà l'última paraula sobre una sentència imminent.