Entrevista

Alfred Bosch: «El llegat de Borrell com a ministre és un fracàs»

El conseller d'Acció Exterior assegura que no cessaran els nous delegats malgrat la suspensió judicial i reclama a Sánchez un acord "per escrit" i amb garanties per investir-lo

per Oriol March / Sara González , 8 de desembre de 2019 a les 20:05 |
Alfred Bosch, fotografiat al seu despatx abans de l'entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Al despatx hi té un retrat de Quim Torra, com tots els consellers del Govern, però també un de Raül Romeva, el seu antecessor en el càrrec i condemnat a dotze anys de presó pel Tribunal Suprem. Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és el titular d'Acció Exterior des del 23 de novembre de l'any passat, quan va intercanviar-se el càrrec amb un Ernest Maragall que va intentar -sense aconseguir-ho, tot i haver guanyat les eleccions- assaltar l'alcaldia de Barcelona per ERC. En aquesta entrevista a NacióDigital, Bosch reflexiona sobre el pas de Josep Borrell pel ministeri d'Afers Estrangers, desgrana els efectes de la sentència en el context internacional i detalla les condicions perquè Pedro Sánchez fos investit gràcies a un acord amb el seu partit.


- El TSJC ha paralitzat l'obertura de les noves delegacions a l'exterior. Seguiran endavant amb el pla d'expansió?

- Sí, perquè tenim l'obligació de complir amb una feina que és legal, legítima i necessària. Hi ha més del 70% dels ciutadans que estan d'acord amb el fet que hi hagi acció exterior, segons l'última enquesta del CEO, i entenem que obrir delegacions i ser present al món és un deure del Govern. Ho fan tots els executius i totes les ciutats, i també les universitats, els sindicats i les empreses. Vivim en un món global, i no estar presents al món et resta possibilitats. Hem de sumar oportunitats, competitivitat i reptes de futur en un món global.


- Quin marge legal té el Govern per esquivar les traves del TSJC?

- El marge està molt ben definit a la llei d'Acció Exterior del Parlament. No ha estat impugnada, i el terreny legal hi és. Pel que fa a les delegacions, ara estan suspeses cautelarment i ja veurem què passa al final, però als delegats no els cessem.


- Però les delegacions paralitzades les activaran mentre duri aquesta suspensió cautelar?

- No hi ha hagut temps de posar-les en marxa. En aquestes tres en concret -Mèxic, Buenos Aires i Tunísia-, es va aprovar el decret i immediatament després va venir la suspensió cautelar. Tenim molt clar que aquestes delegacions són necessàries i que seguirem treballant perquè acabin operant.

"Hi ha més del 70% dels ciutadans que estan d'acord amb el fet que hi hagi acció exterior, i entenem que ser present al món és un deure del Govern"

- Perquè quedi clar: ara estan en stand by o seguiran fent passos malgrat la suspensió?

- Feina a fora en fem sempre malgrat els impediments i els pals a les rodes. Vaig ser a Mèxic abans d'aprovar el decret de creació de la delegació, i hi vam fer feina. Vaig ser al con Sud, a l'Uruguai, i vam fer feina abans de la creació de la delegació de Buenos Aires. Abans, durant i després de la creació de les oficines, hem fet la feina. Per descomptat que tenir delegacions ens ho facilita enormement, i és convenient. Però si ens posen traves, continuarem fent les coses com les fèiem abans. Treballarem el doble, ens multiplicarem, farem molts més quilòmetres. El que calgui.

- Quin calendari té, aquest litigi judicial per a la creació de les noves delegacions?

- Tenim un termini de dos mesos per presentar al·legacions, i per descomptat que ho farem. I després hi ha cinc mesos pel que fa a la suspensió cautelar, és a dir, com a termini judicial. El que no podem fer és deixar de fer la feina encomanada.

- Quan acabi la legislatura, sigui quan sigui, quin mapa de delegacions obertes li agradaria deixar com a conseller?

- Espero tenir temps per complir amb els compromisos, que són aproximar-se al 0,7% en cooperació, tenir un model de participació i transparència a nivell nòrdic -tasca que també depèn d'aquest Departament- i ser presents al món. Ja vam dir al principi que havíem de ser als cinc continents. Continuem amb aquest objectiu.
 

Bosch és el conseller que més viatja de tot el Govern. Foto: Adrià Costa


- Vostè no va conèixer com a conseller el govern Rajoy, però sí com a diputat d'ERC a Madrid. Considera que Borrell ha estat més agressiu que Margallo o Dastis?

- Clarament, l'acció exterior de Borrell ha estat un fracàs, perquè ha actuat amb les maneres de l'antiplomàcia, contràries al que mana la diplomàcia. La diplomàcia és l'art de fer amics al món, i ell s'ha creat enemics: va dir que dedicava un terç del seu temps a combatre l'independentisme, unes idees polítiques. No veig com aquest ha de ser un objectiu d'un estat o d'un país que es vol projectar. És un objectiu en negatiu, i normalment els objectius en negatiu donen resultats negatius. I si dediques un terç del teu temps, o el que sigui, a intentar tancar finestres a algú, sap què passa? Per cada finestra que ha tancat Borrell, ens ha obert una porta. Cada cop que nosaltres anem als Estats Units, al Regne Unit, a Itàlia, a França, a Alemanya, què ens diuen? Que no els agrada aquesta línia de projecció exterior que es dedica a la pressió, al bloqueig. No fan amics, tot el contrari.

- Borrell s'ha dedicat a pressionar altres governs arran del procés?

- Quants recursos [judicials] tenim plantejats? Això és pressió. Existeix l'anomenat Borrellgate, que és dedicar-se a espiar gent nostra, començant per servidor i alguns delegats, i també ciutadans estrangers que parlaven amb nosaltres. Com creieu que se sent algú d'Alemanya o del Regne Unit que sap que el govern espanyol l'espia per les seves idees polítiques o per relacionar-se amb algú que té unes idees determinades. Això no és pressió? Això no és posar-se en contra ciutadans de fora?

"La diplomàcia és l'art de fer amics al món, i Borrell s'ha anat creant enemics: va dir que dedicava un terç del seu temps a combatre l'independentisme, a combatre idees polítiques"

- És probable que Borrell no hagi fet amics. Ara bé, quin cost real tenen aquestes maniobres per a l'Estat i el seu aparell diplomàtic?

- Tots els que té qualsevol acció repressiva o de negació. I no estem parlant només de l'acció exterior, sinó d'una ofensiva general per posar gent a la presó, enviar-los a l'exili… Els jutges europeus, a tot arreu on han anat els exiliats, els han dit que són ciutadans lliures en una Europa lliure, i en canvi aquí [a Espanya] van directes a presó preventiva i després els cauen cent anys de presó. Clar que té costos, això. Té costos per al sistema judicial espanyol i per a la democràcia a Espanya.

El que diu l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que és que qui ha de decidir sobre els eurodiputats són els electors i no la burocràcia dels estats membres [sobre el cas de la immunitat d'Oriol Junqueras], té costos. També n'està tenint per a algunes institucions europees. El Parlament Europeu es troba davant d'un dilema considerable, i ja veurem quina és la sortida.

- I per què, davant d'aquesta situació, no es pronuncien les autoritats del Parlament Europeu, o bé els estats que s'han sentit pressionats?

- L'advocat general del TJUE és una autoritat europea, i s'ha pronunciat molt clarament. S'han pronunciat cent electes a França, que no és un lloc on les simpaties per l'independentisme català estiguin desbordades. I s'han pronunciat dient que s'acabi la repressió. S'han pronunciat a Westminster, al Bundestag, al Senat italià, al parlament portuguès, a Bèlgica… El tema ha arribat a Eslovàquia, a Letònia.

Això no beneficia la imatge de l'Estat. Ja poden fer campanyes de màrqueting gastant-se un milió d'euros o més, ja pot dedicar el ministre un terç del seu temps, ja poden dedicar-se a mobilitzar més de cent funcionaris a les ambaixades espanyoles per defensar les tesis del govern espanyol. Ja poden fer el que vulguin. Ni que contractessin l'Steven Spielberg per fer una superproducció! És impossible amagar la realitat, que és repressiva. Això es veu i deteriora el funcionament del sistema polític espanyol.

- Confia que la sortida de Borrell acabarà amb l'estratègia judicial contra les delegacions catalanes a l'estranger?

- Confio que qui vingui a partir d'ara no sigui pitjor que Borrell. Entre d'altres coses perquè no seria fàcil.
 


 

- A Borrell el deixaran de tenir com a ministre però ara serà alt representant de la diplomàcia europea. És una mala notícia per a Catalunya?

- Que deixi de ser ministre no ho considero mala notícia. L'hem vist no només en la qüestió catalana, sinó dient que els EUA són una gran nació "tot i que van matar quatre indis", l'hem vist dient que Rússia és "l'enemic històric", l'hem vist dient que és "ridícul" parlar del genocidi dels indígenes americans, i l'hem vist en una entrevista en un mitjà internacional de molt ressò dient "stop this record, stop this record". Algú pot defensar el seu llegat com a ministre? Insisteixo: es pot qualificar, sense por a equivocar-se, com un fracàs. El que transmet és que està treballant en negatiu per obstaculitzar coses, prohibir-les, censurar-les, bloquejar-les. I utilitzant bona part dels instruments per una feina ideològica.

- Ha parlat amb ell, en algun moment del mandat?

- Per telèfon.

- Quantes vegades?

- Tot just ser nomenat, una de les primeres trucades que vaig fer va ser al ministre Borrell. Li vaig demanar de veure'ns i em va contestar, literalment, que segur que ell i jo no ens posaríem d'acord i que no calia. No ens hem reunit presencialment.

"Vaig parlar amb Borrell per telèfon, li vaig demanar de veure'ns i em va dir, literalment, que no ens posaríem d'acord i que no calia"

- I amb Irene Lozano, secretària d'Estat de l'Espanya Global?

- Fa molt de temps que no parlo amb ella, però quan estàvem al Congrés [tots dos eren diputats] la tenia molt a prop. Estava just als escons de davant, i hi vaig parlar molt. És una persona culta, i que crec que s'està equivocant quan fa coses com l'informe de l'Espanya Global que envien urbi et orbe abans de les sentències dient que els presos eren culpables de sedició. O que va comparar el que havia fet el 2017 el Govern i l'independentisme amb una violació. S'està equivocant, també. No crec que afavoreixi gaire la seva trajectòria ni la imatge de l'Estat.

- No li agradaria trobar-se-la de ministra.

- Costa imaginar una relació més difícil que la inexistent amb el ministre sortint. A nivell personal no vaig tenir una mala relació amb ella, però políticament s'està equivocant. Passi el que passi i sigui el que sigui la senyora Lozano, demanaré el que demano a tothom: sit and talk. Anem a seure, anem a parlar, perquè això és el que fa la gent civilitzada. Quan hi ha un conflicte, hi ha persones que poden pensar, com el senyor Borrell, que no hi ha res a parlar. Però jo em considero diferent, i crec que el poble de Catalunya en general i el Govern també som diferents. Creiem en parlar. I sobretot en parlar amb els adversaris polítics. Cal asseure's i, de forma pacífica i intel·ligent, intentar trobar una sortida perquè els ciutadans i les ciutadanes és el que ens demanen.

- Per tant, demanarà una reunió amb la futura o futur ministra.

- Per descomptat. Espero que aquesta vegada ens puguem seure i parlar. Fa anys que estem demanant parlar amb l'executiu espanyol de la situació actual, i no hi ha manera. La resposta és enviar la policia a apallissar la gent, posar la gent a la presó, empènyer-la a l'exili, el 155, dissoldre el Parlament i clavar cent anys de presó a nou companys que han posat les urnes.
 

Bosch, a la taula que presideix el seu despatx. Foto: Adrià Costa


- Una de les frases que s'han escoltat més en el procés és aquesta: "El món ens mira". És possible que el món hagi mirat cap a Catalunya però que no se n'hagin obtingut reconeixements?

- El món és molt gran i hi passen moltes coses. I nosaltres som una d'aquestes. Tenint en compte això, hi ha pronunciaments de Nacions Unides molt clars, com ara el del Grup de Detencions Arbitràries, que depèn del Consell de Drets Humans i que demana alliberar els presos polítics, facilitar compensacions i elaborar informes independents per saber com ha pogut passar això. Tenim pronunciaments com el d'Amnistia Internacional, la Comissió Internacional de Juristes, d'un centenar d'europarlamentaris, el de l'advocat general del TJUE sobre Junqueras, i ja veurem quina és la sentència final del tribunal. Tenim pronunciaments de jutges de tot Europa, parlaments on s'està discutint el tema, i també la premsa. Cada vegada que viatjo tinc mitjans internacionals amb interès. Quins són els resultats? Sobretot després de les sentències, el món considera que aquí s'està produint una injustícia.

- Aquesta percepció no ha fructificat en la mesura que els pronunciaments no han servit per asseure l'Estat a negociar.

- Algun dia s'haurà de moure, i potser no triga tant com ens sembla. No per això haurem de deixar de fer la feina, que és explicar quin és el posicionament del Govern respecte la situació que estem vivint. Repasseu els editorials després de les sentències de Le Monde, el Financial Times i la línia editorial de la BBC. Diuen que el govern i els poders de l'Estat a Espanya s'han equivocat, que és un error històric, majúscul.

"Tots els observadors internacionals saben que el moviment independentista és pacífic. El món considera que s'està produint una injustícia"

- Això és rellevant. Ara bé: què falta perquè els representants dels estats aixequin el dit per la situació a Catalunya?

- Falta que tota aquesta feina arribi als governs. I els governs tenen tendència a fer pinya. A la Comissió Europea, que és un club de governs, tenen tendència a fer pinya. Això ho hem vist en molts processos, com ara les independències dels països de l'Est i dels Balcans. Els governs intercanvien interessos, i això també ho hem d'entendre. Hem de ser una mica lúcids. Vol dir que els governs no coneixen o no saben? Els executius de tota Europa i de bona part del món saben que això no és un afer intern, perquè l'evidència ho diu. Si es pronuncien les Nacions Unides, si es pronuncia Amnistia Internacional, si es pronuncia la Comissió Internacional de Juristes, si es pronuncia la Federació Internacional dels Drets Humans, si això ha arribat al Parlament Europeu, si es pronuncia l'advocat general del TJUE, si es pronuncien tribunals de tota Europa, si els editorials són clars i contundents, si Jordi Cuixart apareix a la portada de Politico… On és l'afer intern? És un afer intern del món, no del regne d'Espanya.

- Què ha pesat més de portes enfora: la sentència o els aldarulls?

- Els aldarulls sempre preocupen. A tot arreu saben que els aldarulls que hi va haver a Hong Kong han estat més greus, que els que hi va haver a Charlottesville (EUA) van ser més greus, que els de les armilles grogues a França van ser més greus, que els england riots de fa uns anys també van ser molt més greus… Dissortadament, a fora la percepció que hi ha és que de vegades es produeixen confrontacions al carrer. Però també saben que el moviment independentista ha estat, és i serà totalment pacífic. I aquesta imatge cala molt, perquè tothom recorda l'1-O, les grans manifestacions, l'estupor per les sentències i la indignació. Això es va veure.

- I aquestes imatges han perjudicat la visió cívica que vostè diu que té l'independentisme portes enfora?

- Tots els observadors internacionals que ho han seguit saben perfectament que el moviment independentista català és del tot pacífic. Ho saben, i no en tenen cap dubte. Tothom va entendre clarament que, si hi havia hagut protestes, eren arran de les sentències, i que el desencadenant són les sentències. Les condemnes perjudiquen l'Estat i dificulten una sortida negociada i democràtica.
 

Una flor de color groc presideix la solapa de l'americana de Bosch. Foto: Adrià Costa


- Deia abans que el llegat de Borrell és un fracàs. Considera que això afecta la reputació internacional de Sánchez?

- Borrell ha estat ministre del govern de Sánchez. Poc o molt, alguna influència hi deu haver tingut. Hi ha coses que van més enllà d'això. Hem vist l'evolució de Sánchez, que era la gran esperança blanca. Nosaltres vam facilitar el canvi [amb la moció de censura]. Ens deien que amb ell seria diferent, i ens troben amb les sentències. Pam! Un segle de presó per a nou persones. Continua la repressió, l'Estat continua enviant policies, la gent de l'exili hi segueix, hi ha més detencions, i el govern espanyol rebutja el diàleg. Aquesta imatge, per suposat, ha perjudicat o decebut, frustrat, les esperances que la comunitat internacional tenia dipositades en Sánchez.

- Això s'ha manifestat?

- Això es detecta. Només cal mirar els editorials dels mitjans després de les sentències per detectar que això és així.

"Aquí hi ha d'haver un compromís clar per part de Sánchez per tal de trobar una sortida democràtica al conflicte i posar fi a la repressió"

- Malgrat això, ERC està negociant amb el PSOE la investidura.

- És bo i positiu que passi allò que fa dos anys que estem reclamant: que la gent s'assegui i parli. Si Sánchez vol tornar a ser president del govern, ho ha de fer.

- Quines condicions hi ha d'haver, per part d'ERC?

- Això ja ho estan explicant els negociadors, a mi no em toca. Aquí hi ha d'haver un compromís clar per part de Sánchez per tal de trobar una sortida democràtica al conflicte i posar fi a la repressió. És un objectiu solidari, tots els partits independentistes ho diem. N'hi ha algun que no és independentista i també ho diu.

- Aquests objectius i condicions són compartits per tot el Govern?

- El Govern fa molt temps que demana diàleg per tal de trobar una sortida democràtica. Nosaltres entenem que l'eina ideal és un referèndum com el d'Escòcia. La via escocesa és una via que s'ha demostrat possible, civilitzada, que no genera cap conflicte i que és pròpia del segle XXI. Tinc la impressió que estem parlant amb llenguatge del segle XXI, i a l'altra banda de la taula no s'hi asseia ningú i el que sentíem no era propi del segle XXI: no parlar, enviar policies, enviar gent a la presó, càstig i censura, i una llei digital per impedir que l'espai cibernètic sigui lliure i obert.

- Vostè confia en un govern entre el PSOE i Unides Podem? Creu que pot ser una esperança per trobar una sortida democràtica?

- Prefereixo contestar aquesta pregunta quan aquest govern realment existeixi, perquè no existeix.
 

Bosch segueix al detall les negociacions entre ERC i el PSOE per a la investidura. Foto: Adrià Costa


- Creu que és l'opció menys lesiva per a l'independentisme?

- A veure què diuen. Si realment el futur govern espanyol es compromet, negre sobre blanc, a acceptar els principis i les normes bàsiques de la democràcia i que la repressió no és una bona eina, sinó tot el contrari, aleshores podré respondre aquesta pregunta. Però no hi hem arribat, de moment som on érem.

- Què li sembla que Sánchez, des de Londres, donés per fet que hi haurà un acord amb ERC?

- No sé per què ho diu, això, perquè l'acord no hi és. Em consta que s'està parlant, i això és positiu, però res més.

- Abans deia que el Govern plantejarà diàleg i autodeterminació. La relació entre executius, el diàleg institucional, serà abans o després de la investidura? Hi ha d'haver una reunió entre el president Quim Torra i Sánchez abans de la votació?

- El que hi ha d'haver és un acord significatiu, clar i escrit. Que quedi clar. Ja portem molt temps en què el president del govern espanyol no despenja el telèfon al president de la Generalitat. Això no és positiu. El president de Catalunya, com el president del govern espanyol, són els màxims representants dels països, i han de parlar. Se'm fa incomprensible que això no s'entengui. Potser a l'Edat Mitjana ho feien d'una altra manera, però som al segle XXI.

"El president de Catalunya, com el president del govern espanyol, són els màxims representants dels països, i han de parlar. Se'm fa incomprensible que això no s'entengui"

- N'hi ha prou amb tornar a Pedralbes perquè ERC s'abstingui?

- El que no pot ser és que se signi un acord i després no es respecti. En aquest sentit, no podem tornar a aquest escenari. Els acords són per complir: pacta sunt servanda.

- Com es pot garantir el compliment d'un acord tenint en compte el reguitzell de desacords dels últims anys?

- Això ho explicaran els negociadors, que són en els qui hem confiat perquè hi hagi un acord, si és possible, i que l'acord es compleixi.

- És realista, a aquestes alçades, que sectors de l'independentisme, o fins i tot el president Torra, plantegin la mediació internacional i el referèndum tenint en compte que el PSOE no vol parlar de cap de les dues coses?

- L'estat espanyol es va negar a parlar amb els cubans quan eren autonomistes i demanaven l'autonomia de l'illa de Cuba. Hi ha haver fins i tot guerres, que no és l'escenari actual, ni molt menys. Però hi havia aquesta negativa al diàleg durant dècades. El Congrés va debatre un estatut d'autonomia de Cuba quan Cuba ja era independent. No sé, que mirin la història.
 

Un retrat de Torra i un de Romeva formen part de la decoració del despatx de Bosch. Foto: Adrià Costa


- La legislatura catalana pot rebre un fort impacte si Torra és condemnat per desobediència. Si és inhabilitat, eleccions o nou president?

- Espero que el president i amic Torra no sigui inhabilitat. Crec que realment faria vergonya que inhabilitessin el president per una pancarta al balcó.

- El calendari indica que, al Suprem, una inhabilitació seria ferma abans de l'estiu, i això l'obligaria a deixar el càrrec. Cal esgotar la legislatura, si això passa?

- Sabeu què deia Juli Cèsar, oi? Discutien què fer amb un determinat pont a la Guerra de les Gàl·lies, i ell va dir: "Quan arribem a aquell riu, parlarem d'aquell pont".

"El que no pot fer l'oposició al Parlament és dir que no estem fent prou en polítiques socials i després no buscar l'acord amb els pressupostos"

- Creu que els dos partits que són socis de govern seran capaços de consensuar com s'ha d'avançar en aquest sentit si hi ha una condemna contra el president?

- Hem estat capaços de consensuar moltes coses. De vegades no és fàcil, perquè som partits que tenen les seves dinàmiques i els seus idearis, però som un Govern de coalició que surt de les eleccions catalanes del desembre del 2017… I quants governs espanyols hem vist passar? I quants de coalició a l'Estat? [Cap]. Si parlem de dificultats entre partits, a les últimes eleccions hi vam anar perquè Sánchez es negava a dialogar amb nosaltres i va ser incapaç d'arribar a cap acord amb Podem. I, després de les eleccions, ho tanquen en 48 hores. No devia ser tan difícil. Que li donem tantes voltes a aquesta coalició que tenim aquí i a l'entesa entre socis quan tenim molt a la vora un panorama més complicat, em sembla que és injust. Amb els temps que hem passat, Déu n'hi do aquesta solidesa que s'ha vist al Govern.

- La definiria com a sòlida, la convivència a l'executiu?

- Déu n'hi do, la solidesa. Aquest Govern de coalició governa, i ha funcionat fins ara, és una evidència. Només cal girar la vista cap a Madrid i veure què està passant allà.

- Pot seguir funcionant sense pressupostos, aquest Govern?

- Fa cosa d’un any em feien la mateixa pregunta.

- Confia que s'aprovaran, els comptes?

- Hauríem de tenir pressupostos.

- Amb els comuns?

- Amb qui s'avingui a parlar. Parlem amb tothom. El que no pot fer l'oposició al Parlament és dir que no estem fent prou en polítiques socials i després no buscar l'acord amb els pressupostos, que és el que ens permetria fer més coses i destinar més diners a polítiques socials, que és el 70% de la despesa de la Generalitat.
 

El conseller preveu que la Generalitat tingui presència als cinc continents. Foto: Adrià Costa


- Això és un retret a la CUP?

- Això és una observació amistosa a tots els grups de l'oposició.

- Però sobretot, entre els grups independentistes, que en els últims anys han buscat sempre anar a l'una, és la CUP qui està dient que el Govern no està fent prou en polítiques socials?

- Ja ho hem vist diverses vegades. Existeix el concepte "oposició constructiva". Cadascú té les seves raons. Però a mi em sembla que ha arribat el moment de reflexionar i de dir que no es pot voler i doldre al mateix temps. Si honestament hi ha partits de l'oposició que es creuen que es poden fer moltes més coses i que se n'han de fer moltes més, l'actitud responsable és asseure's a negociar els pressupostos perquè hi hagi molts més recursos.

"El que em costaria d'entendre és que jo em negués a parlar amb Puigdemont, no ho entenc, no és el meu estil. S'ha de parlar amb tothom"

- La política fiscal pot trencar la solidesa del Govern?

- No he detectat cap mena de diferència per temes impositius.

- Quina relació té amb Carles Puigdemont? JxCat va ser crítica amb el paper del seu antecessor, Ernest Maragall, pel que fa al tracte amb l'expresident.

- Amb Puigdemont s'hi ha de parlar. Hi he parlat diverses vegades, entre d'altres coses perquè vaig sovint a Brussel·les. Hi ha una bona relació que jo crec que és la relació correcta que s'ha de donar amb el líder dels nostres socis de Govern. Aquí hi ha una coalició amb dos líders, un d'ells és a la presó i l'altre a l'exili. Aquesta és una situació molt desafortunada: no poden parlar entre ells, no es poden veure. S'ha de responsabilitzar totalment els poders de l'Estat d'aquesta situació tan injusta. En una situació de democràcia i de diàleg i normal, seria més senzill.

M'agradaria molt agafar el metro per anar a parlar amb Puigdemont, però no ho puc fer. Com que tinc la sort d'anar a Brussel·les sovint, crec que la meva obligació és parlar amb la persona que clarament és el líder visible i incontestable de JxCat, a banda de ser un represaliat que està a l'exili i és president de Catalunya. El que em costaria d'entendre és que jo em negués a parlar amb Puigdemont, no ho entenc, no és el meu estil. S'ha de parlar amb tothom.

- En algun moment ha fet de pont entre Oriol Junqueras i Puigdemont?

- Quan arribem a aquell riu, parlarem d'aquell pont. Juli Cèsar ho resol tot (riu). La meva funció no és aquesta. La meva funció és dirigir l'acció internacional del Govern, i em dedico a això. Si per raó del meu càrrec o de la meva feina he de parlar amb qualsevol dels dos, ho faré, lògicament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació