PSC

La militància del PSC reclama a la direcció tancar files amb la immersió lingüística

La majoria de la trentena d'esmenes presentades a la ponència del congrés demanen explicitar la defensa del model d'escola amb el català com a llengua vehicular

per Sara González , 5 de desembre de 2019 a les 18:52 |
Acte de campanya del PSC amb Miquel Iceta, Nuria Marín i Manuel Cruz | ACN
Quan falta una setmana perquè arrenqui el congrés del PSC, s'ha fet evident la incomoditat de bona part de la militància amb el fet que la ponència política no fes menció explícita ni al model d'immersió lingüística a l'escola ni a la defensa del català com a llengua vehicular. La direcció del partit admetia que el text inicial hauria de ser esmenat, tal i com va avançar NacióDigital, i així ho han entès també les agrupacions socialistes, que han presentat més d'una trentena d'esmenes sobre aquesta qüestió. La voluntat de la cúpula és que s'acabi aprovant un text pactat que ja està en vies de construcció amb la finalitat de pacificar un debat que ha trepitjat ulls de poll dins i fora del partit. 

La majoria d'aportacions que han fet les territorials socialistes van en la línia de fer una menció explícita del model d'immersió -ho recollia el document del 2016 però no el del conclave d'enguany- i de deixar clar que el PSC tanca files amb el català com a llengua vehicular a l'escola. "No ens desmarquem de la immersió, però cal flexibilitzar el model", han defensat en els darrers dies els dirigents de la direcció davant l'allau de crítiques que l'han acusat d'haver-se desmarcat de l'acord segellat pel model lingüístic.


"Farem de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu, defensant el català i el castellà a través d'un model plurilingüe a l'escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix", diu el punt 36 de la ponència política. Agrupacions com la de Sabadell, Tarragona, Granollers, Castelldefels, Girona, l'Hospitalet Sud i les Joventuts Socialistes reclamen incorporar la menció explícita al model d'immersió com a base. Altres, com la de l'Hospitalet Sud, l'Eixample, Castellar del Vallès i també Granollers, reivindiquen que s'especifiqui que el català ha de ser llengua vehicular a l'escola. I fins a cinc -les de l'Hospitalet Sud, Girona, Reus, l'Eixample i Granollers- reclamen que se suprimeixi el concepte de model plurilingüe per no generar equívoc.


La bateria d'aportacions en aquest sentit és extensa. "Seguirem apostant i defensant la immersió lingüística el model que ha garantit l'èxit i la coexistència de les dues llengües al nostre país", expliciten les joventuts del partit o l'agrupació de Castelldefels. "L'extensió social plena de la llengua catalana és encara un objectiu a assolir", alerten els socialistes de Reus. "El català indiscutiblement és la llengua pròpia, però en tant que minoritzada necessita tothora de protecció i impuls", puntualitzen els de l'Alt Urgell. "Una veritable educació pública inclusiva en què el català sigui llengua vehicular", recullen els de l'Eixample, que sostenen també: "Les actuacions per millorar la convivència i evitar la divisió social són polítiques d'igualtat i no canvis en les polítiques lingüístiques que han demostrat la seva eficàcia".

"Consolidarem el sistema d'immersió lingüística que garanteix un sol model de societat amb igual accés al coneixement", demanen els de Girona. "Defensant com hem fet sempre el model d'immersió lingüística en el marc d'una escola integradora i cohesionadora", reclamen des de Granollers. Tot plegat, una mostra de com de 


Aval a la diagnosi que s'ha "trencat" el pacte de convivència per la llengua

La trentena d'esmenes fan evident que hi ha matisos entre les diferents territorials. Especialment arran de l'argumentació prèvia que es fa de la defensa que cal un "model flexible" per garantir arreu de Catalunya una igualtat competencial en català, castellà i anglès al final de l'educació obligatòria, que és la filosofia de l'actualització del model lingüístic presentada pel conseller d'Educació, Josep Bargalló, l'octubre del 2018. En el polèmic punt previ, el 35, es considera que el pacte de convivència en matèria lingüística s'ha "trencat" per la "instrumentalització" que han fet "els nacionalismes de la llengua". L'esborrany de la ponència argumenta que l'independentisme ha "associat el català a la seva causa" i que se n'ha fet un "ús partidista" a l'escola. És per això que entenen que cal fer "desaparèixer la confrontació entre llengües". 

A partir d'aquest enunciat, que ha estat assenyalat des de l'independentisme tot atribuint al PSC la intenció d'aglutinar el votant de Ciutadans, hi ha agrupacions que avalen que s'ha trencat el pacte de convivència en matèria lingüística. És el cas d'agrupacions com la de Reus -al mateix temps que defensa que cal reforçar el català- de Castellar del Vallès, que assenyala que el procés independentista "ha associat el català a la seva causa fent una utilització partidista" a l'escola o l'Hospitalet Sud. Altres, com la de Terrassa, Sant Just Desvern o la pròpia sectorial d'Educació del PSC, demanen que se suprimeixi la referència a què l'ús partidista s'ha fet des de l'escola, un enunciat que situa la càrrega en la comunitat docent. 

A més, altres territorials que avalen la diagnosi del trencament del pacte, com la de Gràcia o la de Cardedeu, demanen que s'expliciti que s'ha fet des del nacionalisme català, però també espanyol. "El nacionalisme espanyol més reaccionari de PP, Ciutadans i Vox ha utilitzat també aquesta per confrontar i dividir", sosté aquesta darrera agrupació. "Sectors de l'espanyolisme bel·ligerant han convertit la llengua a l'escola en l'element fonamental de confrontació política", sostenen des de Castellar del Vallès.

Probablement les visions més antagòniques les representen les agrupacions de Granollers i l'Eixample, que demanen directament la supressió de tota aquesta diagnosi, i el corrent intern Rojos, que considera que hi ha un "afany de fer desaparèixer la llengua espanyola". Entremig del blanc i el negre, una llarga escala de grisos que aboquen la direcció a arromangar-se per consensuar un redactat que subscrigui la majoria de la militància. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació