OPERACIÓ JUDES

Alerta Solidària presenta una querella per vulneració de drets de dos dels CDR empresonats

Els advocats volen que s'obri una investigació per un delicte contra la integritat moral i de detenció il·legal

per Sergi Baixas , Sabadell, 5 de desembre de 2019 a les 12:55 |
Xavi Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària | Sergi Baixas
Alerta Solidària presenta dues querelles per la vulneració de drets de dos dels detinguts el 23 de setembre durant l'Operació Judes. En concret es presenten en nom de Ferran Jolis, i de Jordi Ros. Així ho han explicat el portaveu d'Alerta Solidària, Xavi Pellicer, acompanyat de l'advocat de Ferran Jolis, Carles Perdiguero, en una roda de premsa aquest divendres al matí davant dels Jutjats de Sabadell.

La querella s'ha presentat amb la voluntat de que s'obri una investigació per un delicte contra la integritat moral i per un delicte de detenció il·legal. Pellicer ha explicat que "les querelles s'han presentat davant dels tractes que van patir des de la seva detenció fins al seu empresonament".


La compareixença ha estat acompanyada per vàries associacions de drets humans com ara l'Associació Memòria contra la Tortura o l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura; a més d'Eva Pou, advocada d'alguns dels altres detinguts durant el 23-S.

Els últims fets


El titular del jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va tornar a dictar presó provisional el 20 de novembre per als quatre CDR acusats de terrorisme a qui la Sala Penal de l'AN va anul·lar l'ordre d'empresonament al considerar que s'havia vulnerat el dret a defensa dels detinguts perquè no es va proporcionar informació essencial als advocats. El magistrat va prendre la decisió després de repetir la vista de mesures cautelars d'Eduardo Garzón, Guillem Xavier Duch, Xavier Buigas i Alexis Codina, que estan empresonats al centre penitenciari de Soto del Real des de fa més de dos mesos.


Les defenses continuen sol·licitant l'alliberament dels empresonats mentre que la fiscalia i l'acusació particular demanen que es mantingui la presó provisional. També s'ha posat de manifest en reiterades declaracions per part de les defenses l'argument que els fets no corresponen al tipus penal de terrorisme sinó al de desordres públics i que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar-ho. A més, consideren que la tinença de substàncies amb les quals es podria fabricar explosius, segons l'atestat de la Guàrdia Civil, s'hauria perseguir per la via administrativa i no penal.

Els acusats estan sent investigats per delictes de pertinència a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per causar estralls. El jutge va considerar a la interlocutòria que els va enviar a presó per primer cop que hi ha indicis que els set empresonats formen part d'ERT (Equips de Resposta Tàctica), "una organització amb una estructura jerarquitzada que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via, incloses les violentes".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació